L'obra d'art total: el Palau de la Música Catalana

Catalunya busca esbrinar quin és el monument preferit dels catalans i les catalanes amb una nova edició del programa televisiu Batalla Monumental. Un programa en el qual diferents monuments del país competeixen per alçar-se amb aquest reconeixement.

Anem descobrint els monuments que competeixen en aquesta edició, per saber-ne una mica més sobre la seva història i característiques. Després de descobrir el Castell de Mur, el Castell de Montsoriu, les muralles de Montblanc i les de Cervera, parlem avui del Palau de la Música Catalana que s'enfronta a la Cripta i Colònia Güell en la "Batalla Modernista".

Façana del Palau de la Música Catalana

Façana del Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere de Barcelona, projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. Domènech i Montaner va dissenyar un Palau on l'arquitectura es combina amb l'escultura, l'ebenisteria, la marqueteria, la vidrieria, el mosaic o la ceràmica. És el que coneixem com l'obra d'art total.

 

La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, i va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. Actualment, continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna.

Detall el Palau de la Música Catalana

Detall el Palau de la Música Catalana

Com s'explica a la web de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, a la façana destaca sobretot el conjunt escultòric de l'al·legoria de la música popular. Un cop dins, el vestíbul principal, un espai barroc ple de color, és l'aperitiu de l'autèntica joia de l'edifici: la sala de concerts. Domènech i Montaner va recórrer a una estructura d'acer que suporta el pes de la construcció per poder obtenir un gran espai diàfan, clar i net. I al sostre, tota la platea està coberta amb una gran lluerna amb forma d'esfera invertida que representa un sol envoltat de rostres femenins. L'escenari és l'altre gran atractiu de la sala, amb els conjunts escultòrics més rellevants de l'edifici.

Descobreix algunes de les curiositats de l'edifici.

L'any 1908, quan es va inaugurar (el dia 9 de febrer), l'obra va ser guardonada en el Concurs anual d'edificis artístics, promogut per l'Ajuntament de Barcelona, com a millor edifici de l'any. L'any 1971 va ser declarat Monument Nacional, i l'any 1997 la UNESCO el va incloure a la seva relació del Patrimoni Comú de la Humanitat.

Ja l'heu visitat?

Més informació
 
Destaquem