Modernisme i Natura: La Colònia Güell

Aquesta joia arquitectònica, amb la Cripta al capdavant, aspira a ser el monument preferit dels catalans

Amb una nova edició del programa televisiu Batalla monumental, Catalunya busca esbrinar quin és el monument preferit dels catalans i les catalanes. Un programa en el qual diferents monuments del país competeixen per alçar-se amb aquest reconeixement.

Anem descobrint els monuments que competeixen en aquesta edició, per saber-ne una mica més sobre la seva història i característiques. Després de descobrir el Castell de Mur, el Castell de Montsoriu, les muralles de Montblanc i les de Cervera, i el Palau de la Música Catalana, avui coneixem una mica més la Cripta i Colònia Güell, que competeix en la "Batalla Modernista".

La Colònia Güell era una colònia industrial que es dedicava a la fabricació de panes i velluts. Situada a la comarca del Baix Llobregat, pertany al municipi de Santa Coloma de Cervelló. Destaca pel fet que és una de les colònies més grans del Llobregat, i per la seva qualitat arquitectònica.

La colònia va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1991, en la categoria de Conjunt Històric. Un dels seus tresors, l'església, altrament anomenada cripta de Gaudí, va ser declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2005.

La colònia Güell

La colònia Güell

 

El tàndem que defineix la Colònia Güell és Natura i Modernisme. La seva construcció va començar el 1890 per iniciativa de l'empresari Eusebi Güell i Bacigalupi, propietari del terreny, a l'antiga finca Can Soler de la Torre, que havia comprat el seu pare, Joan Güell, anys abans en el municipi de Santa Coloma de Cervelló. Güell hi traslladà totes les indústries que abans tenia ubicades al Vapor Vell de Sants (Barcelona).

Eusebi Güell volia posar els treballadors en un ambient més rural i evitar les tensions socials que es vivien a Barcelona i en altres poblacions industrials catalanes a finals del segle XIX. Aquest capítol, en plena revolució industrial, va passar al mateix temps que el papa Lleó XIII publicava l'encíclica Rerum novarum. En aquest text es constata que l'Església veia el món obrer amenaçat pel socialisme i l'anarquisme, que defensaven l'ateisme. Els Güell, en línia amb el que proclamava el papa, van col·locar per als obrers tots els serveis que creien que necessitaven per a la seva vivència cristiana.

Eusebi Güell encarregà a Gaudí el projecte de la Colònia, que comptava amb hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Gaudí comptà amb la col·laboració dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta. Personalment, s'encarregà del disseny de l'església, de la qual tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell, el 1918, els seus fills abandonaren el projecte.

La resta d'edificacions van anar a càrrec dels col·laboradors de Gaudí. El conjunt fa gala de les novetats constructives del moment com l'ús del trencadís de ceràmica, el ferro i el maó. Cal posar especial atenció en les façanes de la casa del mestre, Ca l'Espinal i Ca l'Ordal, que mostren que, tot i ser una arquitectura funcional, no s'oblida dels detalls.

Els successors d'Eusebi Güell van vendre la propietat el 1945 a la família Bertrand i Serra. La indústria tèxtil, davant la crisi del sector, fou tancada el 1973.

Cripta de la colònia Güell

Cripta de la colònia Güell

La Cripta

Si parlem de la Cripta, Gaudí projectà una església de planta oval de 25 × 63 metres, amb cinc naus, una central i dos més a cada costat, amb diverses torres i un cimbori de 40 metres d'altura. Ideà un conjunt plenament integrat a la natura, conforme al concepte que Gaudí tenia de l'arquitectura com a estructura orgànica.

La cripta de la Colònia Güell serví a Gaudí de banc de proves on experimentar aquestes noves solucions estructurals ideades per ell, que després va aplicar a obres com la Sagrada Família.

Fou consagrada el 3 de novembre de 1915 pel bisbe de Barcelona, Enric Reig i Casanova, dedicant-se al Sagrat Cor de Jesús. Anys més tard, durant la Guerra Civil, fou assaltada i incendiada el 19 de juliol de 1936, fet que va provocar que es perdessin nombrosos plànols i documents deixats per Gaudí, així com la maqueta polifunicular original. Destinada a magatzem, el 1939 fou restaurada, convertint-se en parròquia el 20 de juliol de 1955 amb la benedicció del bisbe de Barcelona Gregorio Modrego.

Entre el 1999 i el 2002 la cripta fou restaurada de nou i se substituí la coberta, obra de la Diputació de Barcelona i els ministeris de Cultura i Foment, sota la direcció de l'arquitecte Antoni González Moreno-Navarro. El 2005 la cripta de la Colònia Güell fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Més informació
 
Destaquem