Un municipi amb un ric patrimoni monumental: Cervera

El municipi emmurallat aspira a esdevenir el monument preferit dels catalans i catalanes

Ja fa uns dies arrencava una nova edició del programa televisiu Batalla Monumental. Un programa en el qual diferents monuments de Catalunya competeixen entre ells per esbrinar quin és el preferit dels catalans i les catalanes.

Anem descobrint els monuments que competeixen en aquesta edició, per saber-ne una mica més sobre la seva història i característiques. Després de descobrir el Castell de Mur, el Castell de Montsoriu, i les muralles de Montblanc, avui parlem de Cervera, una ciutat emmurallada, carregada d'història, que cal descobrir.

La capital de la comarca de la Segarra es caracteritza per la riquesa del seu patrimoni cultural i monumental. Un total d'onze monuments del municipi estan catalogats com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya: el castell (segle XI), l'església de Sant Pere el Gros (segle XI), el recinte emmurallat (segle XVI), la parròquia de Santa Maria (segles XIV-XV), l'edifici de la Paeria (segles XVII-XVIII), la Universitat (segle XVIII), el nucli històric, el Sindicat (segle XX) i els castells dels nuclis agregats Castellnou d'Oluges, la Prenyanosa i Malgrat.

Cervera

Cervera

 

Si ens centrem en el recinte emmurallat, que és el que l'ha portat a competir contra Montblanc a la "Batalla de Muralles" de Batalla Monumental, i tal com s'explica a la pàgina web de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, les muralles conservades a Cervera foren construïdes durant els segles XIV i XV sobre un recinte preexistent (segle XIII) i s'inscriuen en el conjunt de fortificacions aixecades durant aquesta època a diferents llocs del Principat per fer front als nous canons i als exèrcits professionals.

Dins de l'antic perímetre emmurallat poden distingir-se clarament dos sectors, situats al nord i al sud de l'actual plaça de Santa Anna. El sector meridional, considerat com la "fortalesa principal" de la vila, fou edificat durant la segona meitat del segle XIV i es conserva gairebé íntegre. El sector septentrional, pràcticament desaparegut, fou construït al llarg del segle XV i l'obra sempre va tenir un caràcter secundari.

En total, tot el circuit sumava gairebé 3.000 metres lineals de muralles i encerclava una superfície propera als 200.000 m². Els murs tenien una amplada que oscil·lava entre 6 pams (1,2 m) i 10 pams (2 m) i una alçada de 10 a 12 metres aproximadament. Aquesta muralla tenia una vintena de torres i deu portals pels quals, durant diferents èpoques, va accedir-se a la població. La fortificació es completava amb un fossat de vuit metres d'ample, barbacanes, talussos, merlets, mantellets, cadafalcs i passos de ronda que permetien la instal·lació de bombardes.

Muralles de Cervera

Muralles de Cervera

Tal com va passar a molts altres llocs, l'evolució urbanística de la ciutat moderna i contemporània va suposar la progressiva desaparició d'aquelles obsoletes fortificacions medievals. Però el cas de Cervera presentava i presenta una especificitat important: aquell desnivell del terreny que havia facilitat la defensa dels primers pobladors també va provocar que l'expansió del nucli urbà es produís cap a la zona plana del nord, deixant a les seves espatlles, oblidat, el primitiu recinte medieval. Gràcies a aquesta circumstància s'ha conservat, en millor o pitjor estat, la quasi totalitat del circuit ideat per Pere el Cerimoniós. Solament falten els portals, eliminats per facilitar el trànsit rodat, i algunes parts del mur, víctimes de l'abandó sofert durant molts anys.

Actualment, ens trobem davant d'una nova etapa en l'evolució d'aquesta construcció: aquella percepció de les muralles com un obstacle per a l'expansió de la ciutat s'ha acabat i, avui en dia, la recuperació d'aquest i altres edificis del nostre patrimoni s'ha convertit en un veritable signe de progrés per Cervera.

Ja heu pres nota per descobrir Cervera?

Més informació
 
Destaquem