Pass’aran 5. Refugi d’Aranh-Montgarri

El Palau Robert recomana aquesta ruta: Pass’aran 5. Refugi d’Aranh-Montgarri.

Pass'aran és una magnífica travessa pirinenca per terres occitanes de l'Aran i l'Arieja que discorre per un entorn d'alta muntanya verd i frondós. No compta amb senyalització pròpia, però segueix les marques blanques i vermelles de senders de gran recorregut (GR) i transfronterers (GRT), les grogues de camins locals que es troba i fites. En total són 66,59 km de distància i 5.620 m de desnivell positiu (83,02 km i 7.600 m respectivament si fem els quatre cims proposats).

El punt de partida i de cloenda de la Pass'aran és Montgarri, indret situat a l'extrem oriental de la Vall d'Aran a 1.650 m d'altitud. De l'antic poble i del seu santuari en resten algunes cases i l'església de Santa Maria, d'esvelt campanar amb torre octogonal acabat en fletxa, construït sobre una ermita del segle XII. L'entorn paisatgístic és d'una bellesa excepcional, amb cims imponents i valls profundes que alberguen, a més, un passat industrial que fou molt actiu, com la secular explotació minera de la vall de Biròs, vigent de mitjan segle XIX fins als anys cinquanta de la passada centúria, i l'antiga explotació hidroelèctrica de l'estany d'Aranh (Araing). La travessa proposa al·licients que poden fer-la encara més atractiva, alhora que exigent, com la possibilitat de coronar quatre pics: els tucs de Barlonguèra, Crabèra i Maubèrme, i el Mont Valièr, l'escarpada silueta del qual resulta visible en molts moments del trajecte.

Ruta senyalitzada.

 

Pass'aran 1.

Pass'aran 2.

Pass'aran 3.

Pass'aran 4.

Etapa extraordinària per un entorn molt salvatge i feréstec que, amb gairebé 20 km de recorregut, esdevé la de major longitud de la Pass'aran. Gaudirem d'una amalgama d'atractius heterogenis: extensos prats alpins, ports de muntanya, rius, boscos de pi negre, panoràmiques i estanys de diferent mida i de gran bellesa, especialment el de Long de Liat, que compta amb un parell d'illetes en el seu interior, i el de Montoliu, situat en un circ de muntanyes colossals.

Ja per terres araneses, transitem als peus del popular pic de Maubèrme (2.880 m), d'un relleu escarpat i imponent i el cim més alt que ens permet coronar la travessa. Després de trescar per les pregones valls de Vernatar i de l'Horcalh, l'últim tram de la jornada, que discorre per dins del bosc, avança vora la Noguera Pallaresa, riu que neix al proper pla de Beret, a la Val d'Aran, i travessa els dos Pallars i la Noguera, comarques de les quals n'era antigament l'eix de comunicació i motor econòmic, com el perdut ofici dels raiers, i desemboca al Segre, del qual n'és l'afluent cabdal.

• 0,00 km (1.965 m). Refugi d'Aranh. Es desfà el camí pujant ara fins al coll d'Aranh (km 2,01, 2.221 m), on es deixa definitivament el GR 10 i es continua a la dreta carenejant en direcció SW seguint marques de pintura de color groc a través d'un terreny herbat i pedregós.
• Més endavant, flanquegem i remuntem cap al S els contraforts orientals del Malh de Losèrs –que ens queda a la dreta (W)– per un sender molt aeri que permet albirar dilatades vistes de la vall de Lès, molts cops coberta d'una espessa boira. Passem vora un estanyol, deixem enclotat a l'esquerra (E) l'estany d'Albi i fem una última ascensió més feixuga per rocam i tarteres arran d'una paret vertical.
• 4,46 km (2.460 m), 1 h 45 min. Portilhon d'Albi, port que separa els tucs de Blanc deth Portilhon (W) i de la Sèrra Nauta (E) així com l'Arieja de la Val d'Aran. Entorn molt abrupte i feréstec on, a l'estiu, trobarem ovelles i cabres pasturant. Prosseguim a migdia de nou per terres catalanes i voregem per la dreta el més gran dels estanyets d'Albi (E).
• 4,78 km (2.439 m), 1 h 50 min. Accedim a un collet a partir del qual canviem el sentit de la marxa de la travessa girant i baixant a l'esquerra (SE) per un roquissar en què caldrà ajudar-se de les mans en algun pas. Deixem a l'esquerra (W) una desviació que porta al collet i la coma de l'Arbe. Gaudim d'una ampla panoràmica de les serres de Pica Palomèra i dels Armèros, del Pirineu occidental i, just a sota (S), del pintoresc estany Long de Liat, amb dues illes que sobresurten del seu cabal (un parell de viaranys que surten a la dreta hi duen).
  

  Estany Long de Liat baixant del Portilhon d'Albi. FOTO: Catalunya-Palau Robert

   

• Havent creuat un parell de tarteres, el sender, més còmode i fressat, flanqueja planerament la serra sempre cap al SE per la coma de les Pales de Liat i als peus dels tucs de la Sèrra Nauta, Comat deth Pòrt, Comenges i Tarterau (N). Contemplem davant (E) l'espectacular i inconfusible relleu del Maubèrme i al S la dilatada vall d'Unhòla, on, al seu vessant meridional, a sota de l'estany de Pica Palomèra, distingim el refugi lliure de Liat (2.300 m), situat al costat de les restes de les mines del mateix nom i que pot resguardar-nos.
• 7,09 km (2.334 m), 2 h 26 min. Ens ajuntem amb un itinerari transfronterer (GRT; senyals blancs i vermells) i continuem en la mateixa direcció (SE). Deixem un trencall a la dreta (SW; km 7,20, 2.332 m), que davalla al pla de Tor, tombem a mà esquerra (SE) seguint el GRT i comencem a pujar fent marrades. A sota (S) contemplem el primer i més gran dels estanys de Maubèrme. Passat el darrer estanyol (km 8,77, 2.426 m), ascendim més fortament (SW i després SE) amb extenses vistes a llevant.
• 9,70 km (2.538 m), 3 h 15 min. Cruïlla. Deixem davant (E) el GRT, que es dirigeix al port d'Urets, a l'esquerra (NW) un desviament que remunta al cim del Maubèrme i trenquem a la dreta (SE) per un marcat sender que davalla fins al coll del mateix nom (km 10,17, 2.477 m), situat entre aquest cim i el gegantí tuc des Crabes.
• El corriol que ascendeix al Maubèrme és molt aeri i exposat i discorre per un terreny molt rost, rocós i inestable: no és recomanable fer-lo en cas de boira o mal temps (són 2,18 km i 330 m positius més a afegir a la caminada, en total, 1 h 40 min).
• Després de desgrimpar per un pas rocós molt empinat, però curt, baixem pronunciadament cap al SE per la coma de les Pales de Montoliu fins al bellíssim estany homònim, a les envistes tothora, així com el cim del Maubèrme darrere (NW).
• 10,66 km (2.373 m), 3 h 30 min. En creuar el desguàs de l'estany de Montoliu, desemboquem al GR 211, que prenem a l'esquerra (E) resseguint-ne la riba meridional. De seguida iniciem una pujada per un camí més ample i, en un revolt a la dreta, als peus del tuc de Montoliu (E), deixem a l'esquerra el GR (NE; km 11,48, 2.443 m) i ascendim seguint de nou senyals grocs (SE).
• 11,90 km (2.489 m), 3 h 55 min. Coll de Montoliu. Abandonem el camí més evident per on anàvem, que planeja en direcció a l'estany Nere deth Horcalh (E), i per la dreta davallem amb força cap al SE per un corriol que fa contínues llaçades per una vasta coma herbada. Bones vistes a la dreta (S) del tuc de Parros i el serrat dels Cardigassos i a l'esquerra (N) del tuc de Montoliu i la serra del Lastoar. Hi ha molts reguerots i viaranys fets pel bestiar: cal parar-hi atenció i no perdre el camí correcte. Avancem descendint per l'obaga dels Cardigassos amb el riu de Vernatar a mà esquerra (N) entre prats alpins, flors i arbustos. És possible veure-hi marmotes o, si més no, escoltar els seus característics xiscles.
• 16,21 km (1.789 m), 5 h 10 min. Bifurcació. Havent passat un bell salt d'aigua, ens desviem a l'esquerra (NE) per un sender que baixa i travessa tot seguit el riu Vernatar per una passera sense deixar les marques de pintura groga poc abans del seu aiguabarreig amb l'Horcalh, que creuem per un pont de fusta (km 16,48, 1.780 m) després de flanquejar cap a l'est la coma dels Malhs deth Horcalh sense perdre alçada.
• 16,53 km (1.781 m), 5 h 18 min. Confluència dels rius Vernatar i Horcalh. Es prossegueix en direcció S/SE per la riba oriental de l'Horcalh compartint el recorregut de nou amb el GR 211. Entrem a l'espès bosc de coníferes del Calassar, als contraforts del vessant oest del tuc dels Bandolèrs, i planerament arribem a un prat, on cal tombar a l'esquerra (SE; km 18,02, 1.757 m) franquejant un filat per un corriol que esdevé més visible al cap d'uns metres. Voregem la casa Cabau pel darrere i desemboquem a una pista de terra.
• 18,29 km (1.712 m), 5 h 35 min. Casa Cabau, bifurcació: prenem la pista a mà esquerra (NE) deixant definitivament a la dreta (SW) el GR i acompanyant el curs de la Noguera Pallaresa (E) fins a tornar, per un últim tram planer pel prat de la Barca, al refugi de Montgarri.
• 19,65 km (1.650 m), 5 h 50 min. Refugi de Montgarri, fi de la cinquena etapa i de la Pass'aran.

Més informació

CONSELLS

• Respectar sempre l’entorn

Un paper llençat a la muntanya trigarà uns tres mesos a biodegradar-se, una llauna uns 10 anys, els plàstics entre 100 i 1.000 anys, i el vidre uns 4.000 anys. Per tant, endú-te la teva brossa a casa i no llencis mai res, la natura no vol cap residu teu!

• Planificar la sortida

Prepara l’excursió, documenta’t i informa’t. Ah!, i abans de fer la sortida, comunica les teves intencions a algun conegut o familiar, d’aquesta manera hi ha algú que sap el teu recorregut.

• Anar amb companyia

Sempre és més recomanable anar d’excursió acompanyat per no patir un accident sol i tenir suport. Entre la colla, cal que adapteu la sortida a les vostres possibilitats.

• La meteorologia

Abans de sortir, informa’t del temps, a Internet trobaràs molts webs; et recomanem http://meteomuntanya.cat

• El mapa i la brúixola

Sí, avui dia els aparells són molt avançats, però el mapa i la brúixola de tota la vida no et deixaran a l’estacada per motius de bateries...

• El material

Equipa’t adequadament, segons el clima i les condicions, però sobretot no oblidis dur aigua, un impermeable, una petita farmaciola, una manta tèrmica per si de cas i uns mitjons de recanvi.

• Conviure i gaudir

Recorda que la natura és un sistema ecològic que no ha desequilibrar-se amb la teva visita, per tant, no malmetis res i deixa-la tal com és perquè la resta també en puguem gaudir.

Aquesta ruta i moltes més les trobareu al fons de rutes de Palau Robert a wikiloc.

El Palau Robert depèn del Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Difusió.