Pass’aran 1. Montgarri-Refugi dels Estanhous (Estagnous)

El Palau Robert recomana aquesta ruta: Pass’aran 1. Montgarri-Refugi dels Estanhous (Estagnous).

Pass'aran és una magnífica travessa pirinenca per terres occitanes de l'Aran i l'Arieja que discorre per un entorn d'alta muntanya verd i frondós. No compta amb senyalització pròpia, però segueix les marques blanques i vermelles de senders de gran recorregut (GR) i transfronterers (GRT), les grogues de camins locals que es troba i fites. En total són 66,59 km de distància i 5.620 m de desnivell positiu (83,02 km i 7.600 m respectivament si fem els quatre cims proposats).

El punt de partida i de cloenda de la Pass'aran és Montgarri, indret situat a l'extrem oriental de la Vall d'Aran a 1.650 m d'altitud. De l'antic poble i del seu santuari en resten algunes cases i l'església de Santa Maria, d'esvelt campanar amb torre octogonal acabat en fletxa, construït sobre una ermita del segle XII. L'entorn paisatgístic és d'una bellesa excepcional, amb cims imponents i valls profundes que alberguen, a més, un passat industrial que fou molt actiu, com la secular explotació minera de la vall de Biròs, vigent de mitjan segle XIX fins als anys cinquanta de la passada centúria, i l'antiga explotació hidroelèctrica de l'estany d'Aranh (Araing). La travessa proposa al·licients que poden fer-la encara més atractiva, alhora que exigent, com la possibilitat de coronar quatre pics: els tucs de Barlonguèra, Crabèra i Maubèrme, i el Mont Valièr, l'escarpada silueta del qual resulta visible en molts moments del trajecte.

Ruta senyalitzada.

 

Comencem la travessa partint del refugi Amics de Montgarri, que ocupa l'antiga rectoria del santuari, en la bucòlica i boscosa vall del mateix nom. Després de creuar un esplèndid bosc de pi negre a la Solana i la capçalera de la vall de Riu Fred, el recorregut assoleix dos ports d'alta muntanya, el de Barlonguèra i el de la Gireta, que separa terres araneses i de l'Arieja i des d'on podem coronar per un trajecte carener molt aeri el tuc de Barlonguèra (2.802 m), talaia d'una extraordinària panoràmica de la vall de Montgarri, el pla de Beret, el Pirineu occidental i el proper estany del Milh. Passarem arran de l'estany Long, encaixonat entre verticals penya-segats que li atorguen una certa semblança a un fiord noruec, i el Redon, a l'extrem oriental de la muntanya dels Caucis. Finalment, acabem l'etapa al refugi dels Estanhous, situat als peus del Mont Valièr i des d'on són de molt renom les magnífiques postes de sol que es contemplen.

• 0,00 km (1.650 m). Refugi i església de Montgarri, a sota del tuc dels Bandolèrs (N). Sortim vorejant el mur exterior del recinte en direcció NE amb la Noguera Pallaresa a mà dreta (S) seguint els senyals blancs i vermells d'un itinerari transfronterer (GRT) que ens acompanyaran durant l'etapa sencera. Flanquegem extensos prats herbats deixant alguns viaranys i anem pujant gradualment girant més al N en paral·lel al riu Porquèr, visible a mà dreta (E). El creuem (km 1,76, 1.724 m) i tombem a la dreta (SE) canviant el sentit de la marxa tot remuntant per la Solana, ara per dins d'un bosc de pi negre, pels contraforts meridionals del serrat de la Gireta (1).
• 3,34 km (1.983 m), 1 h 10 min. Coll de la Solana. Davallem cap al NE per la vall de Riu Fred o de Herèd entre el serrat de la Gireta (W) i la serra de Montgosso (E) fins a una depressió natural des d'on reprenem l'ascensió en la mateixa direcció (NE) sortint del boscam, primer planerament i més endavant fent ziga-zagues, per la coma herbada de la Gireta, on acostumen a pasturar ramats de vaques i ovelles. A mesura que remuntem, albirem grans vistes al sud de la vall de Montgarri i el pla de Beret i entrem momentàniament dins dels límits del Parc Natural de l'Alt Pirineu.
• 6,01 km (2.448 m), 2 h 30 min. Arribem a un coll, entre els tucs de la Gireta (NW) i el dels Tres Comtes (NE), i contemplem davant (N) el clot de la Renhatja, una profunda fondalada que hem de vorejar elevats a la seva dreta (E).
• 6,99 km (2.508 m), 2 h 47 min. Port de la Gireta. Anant cap a l'oest podríem atènyer el tuc de Barlonguèra (2.802 m) i tornar pel mateix camí (ascensió facultativa, aèria, molt recomanable, però que representa 5,26 km i 415 m positius de més). Des del port descendim cap al NE sempre entre dilatats prats alpins entrant a l'Arieja i abandonant la Val d'Aran (no hi tornarem fins a l'última etapa) i, definitivament, el Parc Natural de l'Alt Pirineu.
• 7,70 km (2.401 m), 3 h 04 min. Port de Barlonguèra, punt de separació dels tucs Blanc (S) i dels Heishs (N). Bella vista a ponent de la vall homònima. Baixem a llevant fins a l'estany Long, ubicat en un enclotat i espectacular paratge entre altius penya-segats de la muntanya dels Caucis (N) i el pic de Cernalles (S), i el resseguim per la seva riba nord progressant en algun pas amb l'ajuda de cables de ferro.
• 9,39 km (2.126 m), 3 h 33 min. Creuem el desguàs de l'estany Long, pugem una mica cap a l'est i tornem a baixar fent un revolt a l'esquerra (NW). Tot seguit tombem cap al NE davallant amb força pendent i fent giragonses a prop de l'estimball també emprant algun cable de seguretat. Entorn molt humit i lliscadís en què cal anar amb especial cura en cas de boira o mal temps. Ens envolta una vegetació exuberant amb moltes falgueres, flors, molsa i rierols. Havent passat un salt d'aigua, accedim més avall a l'estany Redon, que voregem per la dreta fins a una bifurcació senyalitzada.
• 10,23 km (1.941 m), 3 h 52 min. Bifurcació. Trenquem a la dreta (SE) pel GRT, ara un corriol que ascendeix pel costat d'un rierol que ens queda a mà dreta (S). Més amunt, ens desviem en direcció NE i, passats uns estanyols que ens queden a mà dreta (E; els Estanhous), finalitzem la jornada al refugi dels Estanhous, des d'on es contemplen els verticals i imponents relleus del Mont Valièr (E).
• 11,22 km (2.245 m), 4 h 35 min. Refugi dels Estanhous, final de la primera etapa.

(1) En el punt on travessem el riu Porquèr, comença un trajecte alternatiu fins al port de la Gireta proposat pels creadors de la Pass'aran que ascendeix cap al NE resseguint sempre per la dreta el curs d'aquest riu i el del Milh, uns metres després, flanquejant el sector occidental del serrat de la Gireta. Més amunt, després de superar una tartera i un feixuc pedregar, s'accedeix al collet del Milh (2.687 m), des d'on prosseguint a l'esquerra (W) per la carena coronem el tuc de Barlonguèra (2.802 m).

Es torna cap a l'est carenejant per la muntanya de Barlonguèra i el tuc de la Gireta amb excepcionals vistes d'ambdues valls fins a desembocar al port homònim, on es retroba l'itinerari anterior. Tanmateix, no recomanem aquesta pujada fins al collet del Milh, ja que és molt dreta, amb un recorregut perdedor en molts trams i una darrera ascensió per un pendent molt pronunciat i un terreny inestable. Trobem més viable i segur fer el cim des del port de la Gireta i tornar pel mateix camí.

Més informació

CONSELLS

• Respectar sempre l’entorn

Un paper llençat a la muntanya trigarà uns tres mesos a biodegradar-se, una llauna uns 10 anys, els plàstics entre 100 i 1.000 anys, i el vidre uns 4.000 anys. Per tant, endú-te la teva brossa a casa i no llencis mai res, la natura no vol cap residu teu!

• Planificar la sortida

Prepara l’excursió, documenta’t i informa’t. Ah!, i abans de fer la sortida, comunica les teves intencions a algun conegut o familiar, d’aquesta manera hi ha algú que sap el teu recorregut.

• Anar amb companyia

Sempre és més recomanable anar d’excursió acompanyat per no patir un accident sol i tenir suport. Entre la colla, cal que adapteu la sortida a les vostres possibilitats.

• La meteorologia

Abans de sortir, informa’t del temps, a Internet trobaràs molts webs; et recomanem http://meteomuntanya.cat

• El mapa i la brúixola

Sí, avui dia els aparells són molt avançats, però el mapa i la brúixola de tota la vida no et deixaran a l’estacada per motius de bateries...

• El material

Equipa’t adequadament, segons el clima i les condicions, però sobretot no oblidis dur aigua, un impermeable, una petita farmaciola, una manta tèrmica per si de cas i uns mitjons de recanvi.

• Conviure i gaudir

Recorda que la natura és un sistema ecològic que no ha desequilibrar-se amb la teva visita, per tant, no malmetis res i deixa-la tal com és perquè la resta també en puguem gaudir.

Aquesta ruta i moltes més les trobareu al fons de rutes de Palau Robert a wikiloc.

El Palau Robert depèn del Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Difusió.