El Tió i el Caganer, dos personatges entranyables de Nadal

A gairebé totes les llars habiten aquests personatges durant les festes

Quan ja falten molt pocs dies per celebrar un Nadal ben atípic aquest any per la situació de pandèmia que vivim, no podem oblidar que hi ha una sèrie d'elements que formen part de la tradició catalana, i que no falten cap any a les llars d'arreu de Catalunya. Parlem, entre altres, del Tió i el Caganer. Però, quina és la seva història?

El Tió és una tradició catalana que es manté a moltes llars. FOTO: Anna Bassa

El Tió és una tradició catalana que es manté a moltes llars. FOTO: Anna Bassa

Tió de Nadal

Segur que ja fa dies que ha arribat a casa. I des de llavors, tenim el Tió ben tapat amb una manta i l'hem anat alimentant perquè la nit de Nadal faci la seva funció: captivar i sorprendre els més petits. Aquests, pal a la mà, i cantant cançons, el colpejaran per aconseguir els seus regals o llaminadures.

Aquest fet tan habitual amaga una història al darrere. La idea va sorgir de la voluntat de garantir que la natura no perdés la seva fertilitat durant els mesos d'hivern. Un savi va voler rendir un homenatge a la natura en el moment en què, amb el solstici d'hivern, aquesta quedava adormida.

Així, posar el tió a casa era un símbol de veneració, i ell com a retorn, escalfava la llar. Per això se l'atiava amb un bastó, per mantenir el seu caliu. Amb els anys, aquest retorn es va substituir per llaminadures, símbol de l'abundància promesa després de l'hivern.

En l'actualitat, el Tió arriba a les llars uns dies abans de Nadal, normalment per Santa Llúcia (13 de desembre), i es guarneix posant-li cara, potes i barretina. Mai no hi falta la manta per cobrir-lo i protegir-lo del fred, i cada dia cal donar-li menjar.

I així s'està a la llar fins al 24 de desembre a la nit, o el 25 a migdia, quan, tapat amb la manta, els més petits (i també els adults) l'atien amb un bastó mentre canten la seva cançó. En acabar, i aixecar la manta, apareix la recompensa. Dolços i regals per tots els que l'han cuidat!

El caganer

El caganer

 

El Caganer

L'altre personatge que no falta a les llars, concretament als pessebres, és el Caganer. Tradicionalment es representa vestit amb faixa i barretina i lluint una pipa als llavis, però amb el pas dels anys ha anat evolucionant i actualment es creen models de personatges cèlebres com polítics, actors, músics o futbolistes, així com caganers dedicats a poblacions concretes, tradicions llunyanes, oficis o animals.

Els primers caganers documentats daten de les acaballes del segle XVII i el començament del XVIII. Són, en origen, una mena de personificació en tres dimensions d'escenes quotidianes que ja es representaven en rajoles decoratives des del segle XVI, entre elles la imprescindible acció de defecar.

Però, què simbolitza? Durant molts anys s'ha assumit que el personatge és un vestigi d'antics cultes de fertilitat de la terra, propiciadors d'abundor i sort, representats en un context de religiositat popular domèstica com és el pessebre. Així, amb les seves femtes adobava la terra i la fertilitzava per l'any vinent. Amb ell hi havia la salut i la tranquil·litat de cos i ànima amb l'alegria que comporta Nadal. Col·locar-lo al pessebre porta bona sort i alegria.

Versions més recents posen l'èmfasi en una dimensió lúdica i carnavalesca del fenomen pessebrista, com a contrapartida a la representació oficial de la religió. Altres, estableixen un paral·lelisme entre aquest personatge i altres de les cançons populars nadalenques, com el rabadà, la funció dels quals és fer baixar a la realitat de la gent esdeveniments de gran altura i rigor teològic.

Més informació
 
Destaquem