El perquè de les fogueres (i el foc) de Sant Joan

Com la majoria de les festes amb una forta tradició a Catalunya, la nit de Sant Joan, la nit més màgica de l'any per excel·lència, té diferents elements que la caracteritzen i que perduren als llargs dels anys. Un dels elements més importants d'aquesta festa, és el foc. I ho és de diferents maneres, prenent un protagonisme molt especial.

El motiu que sigui així cal buscar-lo en els orígens de la celebració, remuntar-se a les festes que civilitzacions molt antigues realitzaven amb l'arribada del solstici d'estiu. Com dèiem, el foc és un element clau, i avui dia encara es manté la tradició de fer fogueres. Un ritual que sembla estar relacionat amb ritus en honor al sol.

El foc, representat en aquestes fogueres, esdevenia l'element que donava força al sol, que aquell dia comença un nou període que marcava pausadament la seva davallada. Una pràctica que servia per homenatjar el sol en la seva plenitud com a font de la llum i de la vida.

Però no solament està present en les fogueres de Sant Joan el foc. A Catalunya, aquestes fogueres s'encenen amb la Flama del Canigó, una tradició que any rere any es repeteix, amb un bonic viatge per fer baixar aquesta flama des del cim del Canigó per ser repartit arreu dels Països Catalans.

També el trobem en les falles dels Pirineus, una tradició ancestral, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, i que se celebren amb motiu del solstici d'estiu en seixanta-tres pobles dels Pirineus i Pre-Pirineus (34 de França, 17 de Catalunya, 9 d'Aragó i 3 d'Andorra).

Com dèiem, una celebració ancestral dedicada al foc i al solstici d'estiu que serveix per donar les gràcies per les collites i espantar els mals esperits. En alguns pobles, la celebració comença uns dies abans del solstici d'estiu i s'allarga fins a mitjan juliol, en molts casos, coincidint amb la celebració de les festes majors dels municipis.

I finalment, no podem deixar de parlar dels petards, la tradició més sorollosa de totes les d'aquesta nit tan màgica. Una tradició vistosa (i molt sorollosa) que té una explicació.

I és que de tots és sabut (segons les creences màgiques al voltant d'aquesta nit), que la nit de Sant Joan és una de les preferides per fantasmes i esperits per fer de les seves. D'aquí que hom busqui espantar-los, i per això s'utilitzen els petards i el foc.

Però no per a tothom són un motiu d'alegria, els petards. Entre ells, hi ha diferents col·lectius i animals que pateixen moltíssim amb el seu soroll. En el cas dels gossos, hi ha una sèrie de recomanacions per a evitar-los una mica el patiment.

Sigui de la manera que sigui, el foc continua sent l'element central de la celebració de la nit de Sant Joan, el 23 de juny. És la gran festa del foc. L'encesa de fogueres, i també de falles, està fortament arrelat. A carrers i places s'encenen fogueres on es cremen tot d'andròmines antigues. I al seu voltant, rituals de tota mena vinculats a aquesta força purificadora del foc.