L'ou com balla, una de les tradicions singulars del Corpus a Catalunya

Del 8 a l'11 de juny celebrem a Catalunya el Corpus, una festa de tradició cristiana que també és l'origen de les cercaviles festives, i tota una explosió de cultura popular i tradicional a casa nostra, en el punt àlgid de la primavera.

Una festa on la tradició és molt present, amb elements singulars en molts indrets de Catalunya. Un dels elements més singulars, sense cap mena de dubte, és l'ou com balla. Una tradició que té lloc en diverses poblacions de Catalunya el dia del Corpus Christi, i que consisteix a col·locar un ou buit, amb un punt de cera per tapar el forat pel qual s'ha buidat, sobre el raig d'aigua del brollador d'una font, de manera que volta sense caure. La font sobre la qual es fa ballar l'ou, habitualment, es guarneix amb flors i fruites del temps.

Què significa?

La interpretació més comuna d'aquesta tradició catalana és que l'ou representa l'hòstia consagrada; la forma de l'aigua, el calze de la sang de Crist; i les cireres madures i fruites que ho adornen, la mateixa sang de Crist, en clara al·lusió a la festa del Corpus Christi.

Altres interpretacions apunten a la representació de la plenitud de la primavera, ja que tant l'ou, com l'aigua o l'abundor de flors són interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l'estació primaveral en plena vitalitat.

Els orígens d'aquesta tradició

L'ou com balla és una tradició catalana que té els seus orígens a la seva capital. La primera documentació del costum és a la catedral de Barcelona el 1636, però es desconeix si provenia d'abans. A partir del de la catedral, també es va fer al veí pati de la casa de l'Ardiaca, i, posteriorment, a partir dels anys vuitanta del segle XX, la festa va començar a arribar a altres patis del centre de la ciutat de Barcelona.

Però hi ha altres municipis que celebren aquesta tradició. A Sant Cugat del Vallès balla a la font del Claustre del Monestir, a Badalona se celebra dins la rectoria de Santa Maria; a Igualada, a la plaça de Pius XII, a Solsona, a la plaça de Sant Joan; a Argentona, al pati del Museu del Càntir... i així, podríem continuar amb un llarg etcètera arreu de Catalunya.

Si no ho heu vist mai, no us perdeu l'espectacle!