Els Elois de Berga, aigua i alegria!

Berga ha sabut conservar una festa que, amb orígens a l'Edat Mitjana, perdura més viva, alegre i participativa que mai

És el segon estiu que la greu crisi sanitària provocada per la pandèmia de la Covid-19 deixa la cultura popular sota mínims; malgrat que totes les travesses feien pensar que el 2021 recuperaríem els carrers i les places, sembla que, de nou, ens pintarem a l'oli les festes i tradicions més estiuenques.Mira totes les fotos de la Festa dels Elois! I això és el que passarà enguany amb La festa de Els Elois, que se celebra a Berga el quart cap de setmana de juliol i té una llarga tradició històrica a la ciutat i que es remunta, com a mínim, a l'Edat Mitjana. El document més antic que fa referència al culte berguedà per la confraria de Sant Eloi, localitzat per la historiadora berguedana, M. Dolors Santandreu, data de l'any 1379 quan un traginer, anomenat Pere de Torrentfornós, determinava les seves últimes voluntats i decidia deixar part dels seus béns a l'altar de Sant Eloi, situat a l'església dels franciscans de Berga.

La bandera la confraria de Sant Eloi remullada als carrers del casc antic de Berga. FOTO: Anna E. Puig

La bandera la confraria de Sant Eloi remullada als carrers del casc antic de Berga. FOTO: Anna E. Puig

Així doncs, es pot assegurar que aquesta celebració va néixer al voltant de la confraria dels treballadors del ferro i del gremi dels traginers que, arreu del territori, veneraven Sant Eloi. De la confraria se'n tenen notícies de fa ja més de 400 anys. I se sap, també, que han disposat de sempre d'uns administradors, un tabaler, figures que recorden a les de La Patum de Berga, i uns estendards, que, encara ara, encapçalen la comitiva dels Elois.

Al llarg dels anys, la festa ha anat evolucionant fins a la que coneixem avui en dia, una festa plenament arrelada a la ciutat i que, en ple segle XXI, conserva encara l'essència i l'encant que la va originar si bé ha patit nombroses mutacions i transformacions al llarg dels temps. Es tracta d'una celebració que dura tot el cap de setmana i que gira al voltant de la benedicció dels animals, però que també té pinzellades de teatre al carrer i de cultura popular.

Cavalls i cavallistes remullats al seu pas pel safareig de la Pietat. FOTO: Anna E. Puig

Cavalls i cavallistes remullats al seu pas pel safareig de la Pietat. FOTO: Anna E. Puig

La festa comença dissabte a les dotze del migdia quan el tabaler, acompanyat de la banda de l'Escola Municipal de Música de Berga, anuncia a tota la ciutadania que, un any més, hi haurà la festa dels Elois.

Dissabte a la tarda, el banderer o banderera de la festa, que alterna un any un edil de l'Ajuntament de Berga i un altre un membre designat per la Junta Conservadora de Els Elois, juntament amb el tabaler i els administradors i tot un seguici de cavalls, degudament guarnits per l'ocasió, i també de rucs amb la quitxalla de la ciutat, fan un recorregut pels carrers, acompanyats pels músics de la Cobla Ciutat de Berga que interpreten les següents peces: la Cercavila i l'Andaleta, ambdues de Manel Rodríguez Sunyer, i la Bozner Bergsteiger Marsch, de Sepp Tanzer.

La música és una peça clau d'aquesta festa berguedana. FOTO: Anna E. Puig

La música és una peça clau d'aquesta festa berguedana. FOTO: Anna E. Puig

Però el punt més àlgid, participat i espectacular de la festa és la passada de diumenge al matí. Quan els carrers de Berga s'omplen de gent que, al crit de 'aiguaaaaaaaaaaaaaaa!', es disposa a renovar la tradició i acompanyar rucs, cavalls i mules a la tradicional benedicció fent una passada pels carrers de Berga, on veïns i veïnes de la ciutat, els esperen des dels balcons amb galledes plenes d'aigua, algunes glaçades, altres discretament tèbies, però el cert és que l'aigua abunda i la diversió és assegurada. Un dels llocs més significatius del recorregut és el pas pel safareig de la Pietat, on l'aigua abunda amb espectacularitat i la disbauxa hi és garantida.

La Plaça de Sant Joan amb una piscina plena d'aigua preparada per remullar a tots els participants a la festa. FOTO: Anna E. Puig

La Plaça de Sant Joan amb una piscina plena d'aigua preparada per remullar a tots els participants a la festa. FOTO: Anna E. Puig

 

Els darrers anys també hi ha aigua a peu de carrer ja que algunes colles s'han organitzat i munten piscines al llarg del recorregut que comença a la plaça de la Font del Ros de Berga, enfilant-se fins al capdamunt de la vila per arribar a la plaça de Santa Magdalena. En aquest indret, al peu de la capella de Sant Eloi, es convida a tots els participants a menjar coca i xocolata desfeta per recuperar-se de l'aigua rebuda i per encarar la baixada cap a la plaça de Sant Pere. Allà el rector de Berga espera a tots els participants amb aigua beneïda. Durant el moment de la benedicció, els músics interpreten repetidament l'Andaleta fins que acaba de passar l'última cavalcadura que, és quan com a punt final a la remullada de diumenge al matí sona El Patumaire, una de les partitures dels tirabols de La Patum.

Un grup de joves participant al rapte de la núvia, Els Elois són, també teatre al carrer. FOTO: Anna E. Puig

Un grup de joves participant al rapte de la núvia, Els Elois són, també teatre al carrer. FOTO: Anna E. Puig

Diumenge al migdia, és el torn de la recreació d'una boda típica de l'Alt Berguedà. L'Agrupació Teatral la Farsa és l'encarregada de portar a terme aquest espectacle de carrer i tothom espera, després del "casament" a l'església de Sant Francesc, que arribin els nuvis, els sogres i tots els convidats a la plaça de Sant Joan, on es balla el ballet de Déu, també conegut com a ballet de l'Adéu o Ballet de les deu. El Ballet de Déu es balla dues vegades per tradició i es dedica a les autoritats i als nuvis per tal de celebrar el seu casament, posteriorment els nuvis arrenquen a ballar un vals i, més tard, a ritme de fox, s'hi afegeix tota la comitiva i autoritats.

L'Agrupació Teatral la Farsa és l'encarregada de la recreació d'una boda típica de l'Alt Berguedà. FOTO: Anna E. Puig

L'Agrupació Teatral la Farsa és l'encarregada de la recreació d'una boda típica de l'Alt Berguedà. FOTO: Anna E. Puig

En qualsevol cas, serveixi aquest ràpid repàs de la Festa de Els Elois de Berga, per marcar-la al calendari festiu de Catalunya, per reivindicar-la com a tradició arrelada i divertida i per recordar-la amb tota l'estima enguany que, per dissort i per seny, no es podrà portar a terme per segon any consecutiu. Visca Sant Eloi i, sobretot, 'aiguaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!'.

Després del Ballet de Déu, els nuvis i demés convidats a la boda arrenquen a ballar un vals. FOTO: Anna E. Puig

Després del Ballet de Déu, els nuvis i demés convidats a la boda arrenquen a ballar un vals. FOTO: Anna E. Puig

 

 
Destaquem