Tots els camins porten a Queralt

Les espectaculars vistes panoràmiques li han atribuït el nom de "el balcó de Catalunya"

Començar amb aquesta afirmació potser sonarà agosarat o pretensiós, però, després de voltar durant tot un matí per l'entorn del Santuari de Queralt, hom pot afirmar que tots els camins porten a Queralt, doncs, es miri cap a on es miri, s'hi veu algú recorrent aquests paratges.

 

Recull d'imatges del Santuari de Queralt.

Els camins més usuals per arribar-hi des de Berga són per la drecera de Queralt o bé per l'obaga. Suposadament, els ancestres berguedans escollien un camí o altre depenent de l'època de l'any, ja que la drecera de Queralt o "pel dret", en argot berguedà, és un camí a la solana amb un desnivell considerat i, per contra, el camí per l'obaga és un recorregut més planer i un pèl més llarg, que transcorre per un bosc frondós i fresc, plagat d'uns arbres altíssims que ens guarden del Sol.

Camí de l'obaga de Queralt. FOTO: Anna E. Puig

Camí de l'obaga de Queralt. FOTO: Anna E. Puig

A Queralt també s'hi pot arribar per altres corriols i senders que envolten la serra i, és clar, també s'hi arriba per carretera. Una carretera que enfila bosc amunt i alterna llargues rectes amb corbes molt prominents que farà les delícies a tots els amants del ciclisme, perquè Queralt és també un autèntic port de muntanya. Un ascens curt però exigent, amb nombrosos pendents, algunes amb un % de desnivell explosiu, a prova de cames de ferro. Això sí, en coronar el port és obligatori acostar-se fins al mirador, desclavar les sabates dels pedals i gaudir d'unes espectaculars vistes per recuperar l'alè.

Són molts els ciclistes que accedeixen al santuari. FOTO: Anna E. Puig

Són molts els ciclistes que accedeixen al santuari. FOTO: Anna E. Puig

Un cop arribem a dalt, les imponents vistes ens reconforten de l'esforç i a l'hora, si hi hem pujat a peu o amb cotxe, ens conviden a seguir pujant escales amunt fins a arribar al Santuari. Enfront de l'edifici de l'hostatgeria hi trobem una placa amb la inscripció 'Pau, Pau y sempre Pau', la mateixa pau que respiren l'Albert, guardià del Santuari, i la seva simpàtica gosseta que reposen a tocar de la botiga de records que hi ha.

Santuari de Queralt. FOTO: Anna E. Puig

Santuari de Queralt. FOTO: Anna E. Puig

Una nova parada davant un immens panell de ceràmica que ens posa nom i ens situa totes les muntanyes que s'albiren a l'horitzó i arribem a la plaça gran, on trobem l'església. Un edifici construït al segle XVIII, d'estil renaixentista, que al llarg del s. XX s'ha anat reparant i remodelant. Una construcció modesta però a l'hora potent, composta d'una nau central amb dues ales laterals. Al fons, sobre la sagristia, hi trobem el cambril de la Mare de Déu de Queralt, una altra parada obligatòria.

Verge de Queralt. FOTO: Anna E. Puig

Verge de Queralt. FOTO: Anna E. Puig

I és que pujar aquesta muntanya i no acostar-se a veure la Verge de Queralt és, gairebé, un pecat. Es tracta d'una petita talla de fusta d'uns cinquanta centímetres d'alçada que representa la Mare de Déu asseguda, amb la mà dreta sosté una oreneta, actualment símbol de Queralt, i amb la mà esquerra agafa el Nen Jesús, assegut damunt del genoll. Un altre tret característic és que amb el peu esquerre, la Mare de Déu, aixafa un petit animaló. La seva mirada captiva i el seu somriure, enamora.

Imatge de la Mare de Déu de Queralt a l'interior de la Cova de la Troballa. FOTO: Anna E. Puig

Imatge de la Mare de Déu de Queralt a l'interior de la Cova de la Troballa. FOTO: Anna E. Puig

Un dels altres atractius dels camins que aboquen a Queralt és que s'hi poden trobar diferents capelles, tant al voltant del Santuari com pel camí del dret i pel camí de l'obaga. Aquestes, iniciativa de l'Església, però també de berguedans particulars, serveixen d'aixopluc i de repòs per recuperar l'alè i també d'espai per parar-se un moment a contemplar la bellesa del paisatge.

 
Capella de Sant Antoni. FOTO: Anna E. Puig

Capella de Sant Antoni. FOTO: Anna E. Puig

Pel dret podem trobar les capelles de Sant Marc, de Sant Jacint, de Sant Jaume i dels Dolors, per l'obaga la capella de la Sagrada Família i la de Sant Antoni i al voltant del santuari la capella de Sant Joan, de Sant Ignasi o la de Santa Elena on, actualment, hi ha la Cova de la Troballa. I és precisament en aquesta cova on descobrim una de les altres meravelles de Queralt, una construcció adossada a la roca que homenatja i evoca la llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Queralt i que ens situa en un balcó encara més elevat que ens regala una vista panoràmica espectacular.

Indicador de la Cova de la Troballa. FOTO: Anna E. Puig

Indicador de la Cova de la Troballa. FOTO: Anna E. Puig

Per últim, cal destacar els miradors. L'entorn de Queralt té diversos espais destinats a mirador i és que no és en va que sigui considerat el balcó de Catalunya. Des d'aquest balcó podem espiar les muntanyes impensables i alhora comprovar que, es miri on es miri, hi trobarem petites formiguetes acolorides que respiren la pau i la natura d'aquesta muntanya. Gent que hi passeja tranquil·lament, famílies amb infants i avis, apassionats del trailrunning, els senderistes de tota la vida, aquells que hi van com a primera cita, parapentistes i, és clar, també els qui acudeixen a un bateig, una primera comunió, un casament o l'acompliment d'una prometença. Gent d'arreu i gent d'arrel, Queralt n'és aixopluc.

Vistes des de Queralt. FOTO: Anna E. Puig

Vistes des de Queralt. FOTO: Anna E. Puig

Concloc i em reafirmo: tots els camins porten a Queralt, sí, i Queralt és visita obligada per tots els devots del culte marià, però també és parada obligatòria per tots els devots de la natura, de la fauna i la flora, dels esports de muntanya i dels horitzons hipnòtics.

Camins de Queralt. FOTO: Anna E. Puig

Camins de Queralt. FOTO: Anna E. Puig

 

 
Destaquem