Els escenaris del 1714

Un recorregut pels indrets més destacats de la guerra de Successió a Catalunya

Aquest dissabte, 11 de setembre, se celebrava la Diada Nacional de Catalunya. Una data en la qual es recorda els fets que s'esdevingueren durant la Guerra de Successió, en la qual els Borbó (Felip V) i els Àustries (amb l'Arxiduc Carles) varen lluitar per tota Europa per la corona d'Espanya.

Avui fem un recorregut pels escenaris del 1714. Una ruta, La Ruta 1714, que és una proposta d'itinerari turístic i cultural pels indrets, monuments, viles o espais més destacats de la guerra de Successió a Catalunya, i que ens proposa la Generalitat de Catalunya a través del portal Patrimoni Cultural.

El Born Centre Cultural. FOTO: patrimoni.gencat.cat

El Born Centre Cultural. FOTO: patrimoni.gencat.cat

El Born

El Born Centre Cultural de Barcelona és un equipament de referència a Europa: és alhora un espai històric, el nucli de la memòria col·lectiva catalana i un modern centre cultural. Les pedres d'aquest indret ens parlen sobretot del desenllaç de la Guerra de Successió per a la ciutat, que va resistir el setge de les tropes de Felip V fins a la capitulació de l'11 de setembre de 1714. Com a conseqüència, el centre del Born va ser destruït per construir-hi la fortalesa militar de la Ciutadella.

Castell de Cardona. FOTO: patrimoni.gencat.cat

Castell de Cardona. FOTO: patrimoni.gencat.cat

Castell de Cardona

Estratègia militar i culte religiós s'uneixen al cim més alt de Cardona. Des del segle IX el castell i la col·legiata de Sant Vicenç dominen la comarca i controlen les salines. És durant la Guerra de Successió, quan esdevenen un símbol de la resistència dels seguidors de l'arxiduc Carles davant els defensors de Felip d'Anjou: el castell és l'última fortalesa que es rendeix a les tropes borbòniques i cau després de la capitulació de Barcelona el 18 de setembre de 1714.

Universitat de Cervera

Universitat de Cervera

Universitat de Cervera

Cervera acull una de les construccions barroques més belles de Catalunya. La imponent sobrietat de l'edifici de la Universitat és la petja que en queda de la institució que el va aixecar.

Les circumstàncies polítiques són les que fan possible la creació d'aquesta institució d'ensenyament superior. La funda el rei Felip V l'any 1717 com a compensació pels danys soferts durant la Guerra de Successió, i es converteix en centre intel·lectual de Catalunya.

La Seu Vella de Lleida

La Seu Vella de Lleida

La Seu Vella de Lleida

La Seu Vella està formada per un conjunt d'edificacions situades estratègicament al Turó de Lleida, que domina la ciutat i tota la plana dels voltants. Es tracta d'una de les catedrals més importants de Catalunya, que destaca especialment per la seva obra escultòrica i pel claustre, un dels més grans i espectaculars d'Europa.

Com és habitual en aquest tipus d'obres, la Seu Vella va ser construïda i ampliada durant segles combinant diferents estils arquitectònics.

Casa Museu Rafael Casanova. FOTO: patrimoni.gencat.cat

Casa Museu Rafael Casanova. FOTO: patrimoni.gencat.cat

Casa Museu Rafael Casanova

Aquesta casa del centre de Moià és un edifici senyorial del segle XVII amb un notable valor arquitectònic i artístic. Però si hi ha alguna cosa que la fa especial és que pels volts del 1660 hi va néixer Rafael Casanova, protagonista de la defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714. Actualment, la casa acull una exposició que mostra les claus del conflicte de 1714.

Torre de la Manresana. Foto: patrimoni.gencat.cat

Torre de la Manresana. Foto: patrimoni.gencat.cat

Torre de la Manresana

Al segle X, una xarxa de torres de guaita limitava el comtat d'Osona, que llavors estenia els seus dominis per l'Anoia i la Segarra. De totes elles, la Torre de la Manresana a Prats de Rei és la que millor ha suportat el pas del temps. Tant és així que també va ser un dels escenaris de la Guerra de Successió.

 
Can Barraquer   Museu de Sant Boi de Llobregat

Can Barraquer Museu de Sant Boi de Llobregat

Can Barraquer - Museu de Sant Boi de Llobregat

És la casa on va viure i morir Rafael Casanova, i havia estat en els seus orígens una barberia. L'any 1714, durant la batalla de l'11 de setembre, Rafael Casanova va ser ferit a una cuixa i se'l va donar per mort. Aleshores se'l plorà com a màrtir, però no va ser fins vint-i-nou anys més tard, superant la vuitantena, que rebé sepultura.

Castellciutat

Castellciutat

Castellciutat

El castell, a la Seu d'Urgell, va protegir un dels passos d'entrada a Catalunya des del nord, evitant l'accés de les tropes franceses aliades del bàndol borbònic i mantenint les defenses catalanes al Pirineu. Durant la Guerra de Successió, i sota les ordres del general Moragues, va ser peça
clau per barrar el pas dels exèrcits francesos cap a l'interior de Catalunya i una de les defenses austriacistes a la zona fronterera pirinenca fins a la seva rendició, el 28 de setembre de 1713.

Castell de Talamanca

Castell de Talamanca

Castell i batalla de Talamanca

La importància estratègica del castell durant la Guerra de Successió es va evidenciar amb la batalla que va tenir lloc l'agost de 1714. Tot i això, l'abandó del suport d'Àustria i d'Anglaterra amb els Tractats d'Utrecht i de Rastatt, va fer que aquesta victòria acabés sent la darrera de l'exèrcit català. El castell va ser desmantellat gairebé del tot en finalitzar la guerra en compliment de les ordres d'enderrocament dictades per Felip V contra els castells i cases fortes catalanes que haguessin donat suport al bàndol contrari. Amb aquest decret, el rei borbó enderrocava els focus més importants de la resistència catalana i "esborrava" els records de les victòries austriacistes.

Ermita de Sant Sebastià. FOTO: enciclopèdia.cat

Ermita de Sant Sebastià. FOTO: enciclopèdia.cat

Ermita de Sant Sebastià de Vic

El 17 de maig de 1705 set prohoms de la localitat van signar en aquest espai el Pacte dels Vigatans, segons el qual donaven suport explícit a la causa austriacista en contra de Felip V i es sumaven a la guerra per protegir els drets i els privilegis polítics catalans.

Podeu consultar tota la informació detallada d'aquests espais a la pàgina web de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

 
Destaquem