Tàrrega m'agrada!

A les Terres de Ponent, el municipi és la capital de l'Urgell

La capital de la comarca de l'Urgell, Tàrrega, és un municipi situat a la plana de Lleida, a uns 100 km de Barcelona. Amb més de 17.000 habitants censats i un terme municipal de 82 km², és un centre comercial i de serveis destacat de l'àrea oriental de les Terres de Ponent. La vila fa de llaç d'unió entre els altiplans de la Segarra i l'Urgell i comprèn a la vegada els pobles d'Altet, Claravalls, la Figuerosa, el Talladell, Riudovelles i Santa Maria de Montmagastrell.

Tàrrega disposa d'una equilibrada estructura productiva amb una sòlida base industrial i de serveis on predomina la petita i mitjana empresa d'iniciativa local. En el sector industrial destaquen les indústries metal·lúrgiques i agroalimentàries. El sector de serveis és la principal activitat econòmica de la ciutat, on sobresurt el comerç, especialment el majorista i el de la distribució.

La ciutat també compta amb una àmplia oferta educativa, esportiva i cultural. En aquest darrer sector destaca sobretot la Fira de Teatre al Carrer - FiraTàrrega, certamen d'arts escèniques que esdevé cada mes de setembre el màxim altaveu de projecció de la localitat en l'àmbit nacional i internacional.

Plaça Major de Tàrrega.

Plaça Major de Tàrrega.

La història del municipi

Els orígens de la Tàrrega actual es remunten a mitjans del segle XI quan el Comte de Barcelona Ramon Berenguer I va conquerir el castell targarí. A partir d'aquell moment el creixement de l'antiga vila serà progressiu. Situada en una cruïlla de camins estratègica, la Tàrrega medieval va desenvolupar un paper econòmic i territorial molt notable.

Però la crisi del segle XIV acabà amb aquesta etapa de prosperitat. Les pestes la despoblaran, i la construcció de les muralles suposaren despeses importants. Tàrrega fou una vila cada vegada més ruralitzada, encarcarada, controlada per les grans famílies i plena de pors. Amb el temps, però, arribà el segle XVIII, que fou un segle d'expansió i de grans projectes, orientats a través de la Societat Econòmica d'Amics del país.

 

Però les permanents dificultats estructurals i l'empitjorament de la conjuntura a partir de 1780 van impedir aquesta renovació. Durant el segle XVIII, però, s'endegà una llarga etapa d'obres públiques: construcció duna nova església i un nou campanar, arranjament de la casa de la casa de la vila, construcció d'unes quartes de cavalleria i d'uns pavellons per a oficials, pavimentació de carrers...

Però, durant bona part del XIX, Tàrrega va seguir sent una vila pobra i arcaica, lligada a les fluctuacions de l'agricultura. Serà a partir de ben entrada la segona meitat de segle que un seguit d'esdeveniments i realitzacions aniran canviant lentament i progressiva la fesomia i el ritme de la capital urgellenca. La inauguració de la línia del ferrocarril Manresa-Tàrrega-Lleida (1860), l'acabament del Canal d'Urgell (1862), les obres de la muralla després de la rubinada de Santa Tecla (1874), la concessió del títol de ciutat per Alfons XII (1884), els inicis de construcció d'un seguit d'obres d'infraestructura bàsica (aigua, llum, telèfon, telègraf...) i el desenvolupament de les carreteres comarcals en les últimes dècades del XIX i primeres del XX són uns clars exponents de les preocupacions per fomentar l'expansió de la novella ciutat.

El segle XX serà una continuació de la política a cops més accelerada, a cops més alentida, per convertir Tàrrega en una població digna del nom de ciutat. L'esclat de la guerra ho va aturar tot, i l'endarreriment econòmic i social provocat pel conflicte i els anys més negres de la dictadura franquista no es començaran a superar fins a la dècada dels seixanta amb l'esclat econòmic i industrial d'aquesta dècada.

La Tàrrega que enceta el segle XXI és una ciutat amb una clara vocació per desenvolupar cada dia més el sector de serveis i que veu amb esperança la construcció del projecte del Canal Segarra-Garrigues, que lluita per la millora de les comunicacions viàries i treballa en el disseny del seu futur com a col·lectivitat integrada en un món solidàriament desenvolupat, malgrat les dificultats que dia a dia s'han d'anar vencent.

Més informació
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?