Solsona, patrimoni i cultura popular

Fer un tomb pel nucli antic de Solsona, capital del Solsonès i una de les portes d'entrada al Pre-Pirineu català, és fer un passeig per la història i tradició d'una ciutat que ha sabut preservar i potenciar el seu patrimoni, que ha sabut conservar i transmetre la seva cultura popular.

Mira totes les fotos de Solsona.

El nucli històric de Solsona es caracteritza per mantenir la mateixa estructura de quan era una ciutat emmurallada, conservant a la present data tres portals d'entrada: el del Pont, el del Castell i ell de Llobera, així com es mantenen avui dia restes de la muralla, cosa que delimita perfectament el nucli antic de la ciutat i alhora ens embolcalla d'una història i d'un patrimoni arquitectònic i cultural de gran valor.

El Portal del Pont, refet l'any 1805, que va esdevenir l'entrada principal de la ciutat després de construir-se un pont de pedra a finals del s. XVIII, el qual va ser destruït l'any 1939, segueix sent avui l'entrada natural i principal a Solsona i és que a l'arribada ja ens enlluerna un gran Sol daurat que el presideix i ens dona la benvinguda i ens convida a tenir una bona estada a una ciutat endreçada i polida, dinàmica i plena de vida.

Una altra bona manera d'arribar als bells carrerons del nucli medieval és a través del Portal del Castell, que els divendres acull un participat i reeixit mercat setmanal que llueix ple de parades de roba, calçat, flors, queviures, fruites, hortalisses i tota mena de productes locals que conviuen amb les animades converses dels solsonins i solsonines que encara mantenen la nostrada tradició d'anar a mercat.

Si es decideix voltar pels carrers del barri vell de Solsona no s'hi val a badar, doncs, a cada racó, a cada edifici, a cada carrer s'hi amaga una sorpresa o altra. Petites joies històriques com per exemple la Font de l'Església, una font gòtica, datada del s. XV de la qual, avui dia, encara en brolla aigua al bell mig de la ciutat, conviuen amb grans tresors com és el cas del Palau Episcopal, fet construir pel bisbe Lasala al s. XVIII, la façana principal del qual és una de les mostres més significatives del corrent neoclàssic català.

A dins del palau s'hi ubica el Museu diocesà, considerat un dels primers museus d'aquest tipus de Catalunya i que alberga interessants sales dedicades a la prehistòria, col·leccions significatives del romànic, del gòtic, del renaixement i del barroc, així com un espai destinat a les escultures de sal de les mines de Cardona.

Sense anar gaire més lluny, a tocar del Palau Episcopal, hi trobem la Catedral de Solsona, on encara es conserven diferents elements de l'església romànica (1070-1163) com els tres absis, el campanar o el claustre, però, tal com la percebem avui en dia, la catedral és d'estil gòtic i va ser construïda entre els segles XIII i XVII. No es pot marxar de Solsona sense fer una visita a la capella de la marededéu del Claustre, del s. XII, una de les escultures més importants del romànic català. La porta exterior de la plaça de l'Església és neoclàssica (1780) amb un relleu de Sant Agustí en èxtasi i, a la plaça de Palau, hi ha la façana barroca de l'Assumpció (1769).

Després d'aquest passeig pels llocs més sagrats de la ciutat, ens endinsem també en llocs on s'hi respira folklore i alegria, com la Plaça Major, la plaça porxada que acull les festes més importants de Solsona com són el Carnaval, la Festa Major o el Corpus solsoní.

Solsona té una gran riquesa en folklore i cultura popular, bona part de responsabilitat de la conservació i fabricació de les peces que componen el bestiari solsoní tenen un mateix segell, el de l'artista Manel Casserras i Boix (1929-1996), de fet, hi trobem una gran placa commemorativa del mestre artesà esculpint un dels Gegants de Solsona.

Amagat al número 37 del carrer de Sant Llorenç, ubicat als baixos del que es coneix com a Casa de la Mare de Déu, hi trobem el Quarto dels Gegants, un discret, però acurat espai que alberga tota la imatgeria del Corpus i la Festa Major de Solsona i que n'explica la història i l'evolució.

I no es pot parlar de Solsona i obviar el seu famós Carnaval, recuperat l'any 1971 i declarat festa d'interès turístic nacional des de l'any 1978, per això, un altre punt de visita obligada del nucli antic de Solsona és la Torre de les Hores, popularment coneguda perquè en un racó d'aquest campanar s'hi penja el ruc durant el Carnaval de Solsona, una tradició que recorda la llegenda que ha donat el renom de "mata-rucs" als solsonins.

En definitiva, el sobrenom de mata-rucs no sabem si és realitat o rumorologia popular, el que si és ben cert és la dita que a Solsona bona gent, ciutat agradable, acollidora i plena de tradició, religiosa i folklòrica.