Santa Maria de Ripoll, tomba de reis i nobles

Per conèixer la història del nostre país, és imprescindible anar a uns quants llocs que són de parada obligatòria per entendre i comprendre d'on venim i cap a on anem, per reviure la trajectòria de tot un poble i per tornar a connectar amb les arrels.

Una d'aquestes visites imprescindibles és Santa Maria de Ripoll, un monestir que, sense dubtar-ho, es pot afirmar que és un dels edificis més importants del romànic català.

Fundat pel comte Guifré el Pilós i la seva esposa, la comtessa Guinedilda, el temple de la capital del Ripollès va ser consagrat l'any 888 pel bisbe Gotmar de Vic. En l'actualitat, el monestir és mundialment conegut per la seva espectacular portalada, una obra única datada de mitjans del s. XII, que presenta una estructura rectangular i que recorda un gran arc de triomf. La portalada, carregada de simbologia i d'una riquesa iconogràfica que la fa molt singular, és un autèntic espectacle i, contemplar-la, requereix d'estona, ja que hi ha tantíssims elements per descobrir-hi que cal tenir temps per no deixar-se escapar ni un sol detall d'aquesta.

Però més enllà de la portalada, aquest temple alberga moltes altres sorpreses al seu interior i, un cop entrats al temple per la seva porta gran, trobem la impactant majestuositat de l'interior de l'església del monestir, la planta de la qual està formada per cinc naus capçades per un ample creuer del qual neixen set absis.

L'edifici, tal com el veiem en l'actualitat, és fruit de la forta restauració dirigida per l'arquitecte Elies Rogent i conclosa el 1893, efemèride que commemoren les làpides situades als murs laterals del primer tram de la nau. Al mig de la nau, penjant de la volta, hi podem admirar l'estendard de la Mare de Déu, reproducció de l'original que fou col·locat en la inauguració del 1893.

Una de les altres joies és la làpida sepulcral del bisbe Josep Morgadas i Gili, situada al bell mig del terra del segon tram de la nau central i envoltada per un gran mosaic; presenta l'efígie del prelat vestit de pontifical i amb el bàcul a la mà. La làpida original va ser destruïda l'any 1936 i substituïda per una de nova el 1952.

Adossades als pilars de la nau més propers al presbiteri, es conserven les urnes modernes del comte de Besalú, Bernat Tallaferro, i del bisbe Radulf, fill de Guifré el Pelós, enterrats originalment al claustre, i l'ossari dels abats Ramon i Bertran Desbac, així com les despulles d'altres nobles.

I és que el monestir de Santa Maria Ripoll va ser escollit com a panteó comtal de la dinastia fundada per Guifré el Pelós. I espectacular és l'actual sepulcre que l'honora, inaugurat el 1982, hi ha col·locades les despulles del noble procedents de la tomba primitiva, que estava situada al claustre. Igual d'imponent és el monument sepulcral, construït el 1895 que commemora la mort de Ramon Berenguer IV.

Ramon Berenguer III tampoc va voler ser enterrat a cap altre lloc que no fos el monestir de Ripoll, disposant-ho així testamentàriament, les seves despulles reposen en una caixa sepulcral de pedra del s. XII, ornamentada amb relleus que narren la seva mort a Itàlia i el trasllat del cos fins a Ripoll. I hi podem trobar, també, la tomba de Bernat Tallaferro, qui fou compte de Ripoll i germà de l'abat Oliba.

I no podem acabar aquest passeig sense passejar-nos pel claustre de Santa Maria de Ripoll, un meravellós espai en el qual es respira una pau absoluta, fer un tomb per aquest espai que comunica les principals dependències del monestir és omplir-se d'art, de recolliment i de cultura. La del nord és una galeria d'estil romànic, amb arcs amb capitells amb ornaments figuratius i vegetals, un art proper al de la portalada del temple. En canvi, la resta de galeries són d'estil gòtic, destacant especialment els magnífics capitells de l'ala est, carregats també de missatges ocults, de simbologia i iconografia.

Així doncs, anar a Santa Maria de Ripoll és indispensable, com ho és també el fet d'anar-hi amb prou temps per a poder-se embadalir de l'art que hi ha en cada racó d'aquest temple, centenars de detalls, milions d'icones amagades i milers d'anys d'història de Catalunya enterrades sota les pedres i entre les parets d'aquesta icona del país.