Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
Telegram
Hi ha pobles que impressionen pel paisatge. D'altres, per la història. I després hi ha llocs com Gósol, on les dues coses es troben d'una manera difícil de separar.
Envoltat per algunes de les muntanyes més emblemàtiques del país i amb el Pedraforca marcant bona part de la seva identitat, aquest petit poble del Berguedà conserva les restes d'una antiga vila fortificada, carrers de muntanya i una història sorprenent: durant dos mesos i mig de 1906, Pablo Picasso va viure aquí.
I aquella estada no va ser una simple anècdota en la vida de l'artista. Gósol acabaria convertint-se en un dels llocs clau per entendre l'evolució de la seva pintura.
Un poble envoltat de muntanyes
Per entendre Gósol, primer cal mirar al seu voltant.
Una bona part del municipi forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró i el poble és un dels punts de partida tradicionals per descobrir el massís del Pedraforca, una de les siluetes més reconeixibles de la muntanya catalana.
Però el Pedraforca és només una part del paisatge. Des de les zones més elevades de Gósol, la mirada pot recórrer la serra del Cadí, la serra d'Ensija, la serra del Verd i les Costasses. És un poble literalment envoltat de muntanyes.
I al mig de tot aquest paisatge apareix una imatge que explica bona part de la seva història: les ruïnes de l'antic Gósol, situades sobre un turó per damunt del nucli actual.
Castell de Gósol
El castell de Gósol i un poble que abans era allà dalt
Per arribar a un dels llocs més especials de Gósol cal pujar fins al turó del castell, situat a 1.488 metres d'altitud.
El que avui veiem com un conjunt de ruïnes havia estat una vila fortificada. Encara s'hi poden identificar restes de la muralla, de les antigues cases i de l'església de Santa Maria, presidides per la gran torre que continua dominant el paisatge. :contentReference[oaicite:2]{index=2}
L'any 1273, Galceran de Pinós va atorgar a Gósol la Carta de Franqueses i la població va passar a tenir la condició de vila fortificada. Segles després, durant la Primera Guerra Carlina, també seria escenari dels conflictes que van afectar aquestes muntanyes. :contentReference[oaicite:3]{index=3}
Amb el temps, però, els habitants van abandonar progressivament aquest nucli elevat. L'actual església parroquial de Santa Maria, ja situada al poble modern, va ser construïda l'any 1892. :contentReference[oaicite:4]{index=4}
Una torre amb una de les millors vistes de Gósol
Entre totes les restes del conjunt destaca especialment la torre del castell, de planta gairebé quadrada.
La seva part més antiga és preromànica i inicialment havia format part del sistema defensiu del castell. Posteriorment va quedar integrada a l'església i es va convertir en campanar. :contentReference[oaicite:5]{index=5}
Des de la part superior es domina tota la vall. Cadí, Pedraforca, Ensija, serra del Verd... probablement és un dels millors llocs per entendre geogràficament on ens trobem.
Santa Maria i una peça del segle XII que avui és al MNAC
Al costat de la torre hi trobem les restes de l'antiga església de Santa Maria del Castell de Gósol.
El temple presenta una arquitectura singular i va ser objecte d'una important consolidació l'any 1992. Però una de les seves històries més interessants ja no es troba físicament aquí.
De Santa Maria procedeix una talla de fusta policromada de mitjan segle XII que actualment es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya. A l'església parroquial actual de Gósol se'n pot veure una reproducció. :contentReference[oaicite:6]{index=6}
1906: quan Picasso va arribar a Gósol
Però hi ha un episodi que ha convertit definitivament Gósol en un lloc singular dins de la història de l'art.
La primavera de 1906, Pablo Picasso va arribar al poble acompanyat de Fernande Olivier. En aquell moment arribar fins aquí era una aventura molt diferent de la d'avui: el tren havia arribat a Guardiola de Berguedà només dos anys abans i, des d'allà, calia continuar fins a Gósol pel vell camí de bast. La carretera encara no existia. :contentReference[oaicite:7]{index=7}
Picasso i Fernande s'hi van instal·lar durant aproximadament dos mesos i mig.
I alguna cosa va passar durant aquelles setmanes.
El Gósol que va transformar Picasso
El paisatge, la gent del poble i una manera de viure completament diferent de la que Picasso coneixia a París van entrar de ple en la seva obra.
L'Ajuntament de Gósol atribueix 302 obres al període gosolà de l'artista. Avui els originals estan repartits entre diferents museus i col·leccions d'Europa i dels Estats Units. :contentReference[oaicite:8]{index=8}
Però la importància de Gósol no es mesura només en la quantitat d'obres.
El Museu Picasso de Barcelona considera l'estada al poble un punt d'inflexió en la trajectòria artística de Picasso. Aquí va començar a desenvolupar una nova manera de representar les figures, més essencial i influïda per formes primitives i ibèriques, que tindria continuïtat en els anys següents. :contentReference[oaicite:9]{index=9}
És fascinant pensar que, només un any després, el 1907, Picasso pintaria a París Les demoiselles d'Avignon, una de les obres decisives de l'art modern. :contentReference[oaicite:10]{index=10}
El Centre Picasso de Gósol
Aquesta relació entre l'artista i el poble es pot descobrir avui al Centre Picasso de Gósol.
El centre conserva i explica la memòria d'aquella estada i permet veure reproduccions de les obres creades durant el període gosolà, contextualitzant els paisatges, les persones i les formes que van inspirar Picasso.
Des de 2024 acull la nova exposició permanent “Picasso, Gósol 1906”, desenvolupada amb la col·laboració del Museu Picasso de Barcelona. :contentReference[oaicite:11]{index=11}
Després de passejar pel poble i pujar fins al castell, visitar el centre ajuda a mirar Gósol d'una altra manera. Alguns dels paisatges que acabem de veure són els mateixos que van formar part de l'univers visual de Picasso fa més d'un segle.
Seguir les passes de Picasso a peu
La història encara es pot portar una mica més lluny.
Avui existeix el Camí Picasso, un itinerari de 58,8 quilòmetres que uneix Guardiola de Berguedà, Gósol i Bellver de Cerdanya recuperant part dels camins vinculats al viatge de l'artista.
La ruta completa està pensada per fer-se en diverses etapes i combina antics camins amb trams dels senders GR 107, GR 150 i altres itineraris de la xarxa del Berguedà. :contentReference[oaicite:12]{index=12}
No cal, però, completar els gairebé seixanta quilòmetres per entendre la relació entre Picasso i aquest territori. Passejar per Gósol, mirar les muntanyes i pujar fins al castell ja permet començar a imaginar què devia trobar aquí aquell jove artista la primavera de 1906.
Castell de Gósol
Gósol, molt més que una porta al Pedraforca
És fàcil arribar a Gósol pensant en el Pedraforca. Però seria una llàstima marxar-ne havent vist només la muntanya.
El castell, les restes del poble vell, la història medieval, el Centre Picasso i els carrers del nucli actual converteixen Gósol en un lloc que mereix una visita per si mateix.
I potser la millor manera de descobrir-lo és sense presses: caminar pel poble, pujar fins al castell, contemplar la vall i recordar que, fa 120 anys, un pintor de 24 anys va arribar fins aquí i va trobar alguna cosa que acabaria transformant la seva manera de pintar.
I després de descobrir Gósol... El Forn
Encara queda una altra manera d'entendre aquest territori: asseure's a taula.
Al mateix Gósol hi trobem El Forn, el restaurant de Cal Moixó, una casa on la cuina, el producte i la muntanya mantenen un diàleg molt especial.
I hi ha fins i tot un petit fil que ens torna a portar fins a Picasso: el pa, el poble i una història que connecta la gastronomia actual de Gósol amb algunes de les imatges que l'artista va trobar aquí el 1906.
Nosaltres també hi vam parar. I la visita mereix un capítol propi.