El quart Rei d'Orient

 

Diu la llegenda que quan els Reis d'Orient van emprendre el seu viatge cap a Betlem seguint l'estel, havien de ser quatre: Melcior, Gaspar, Baltasar i Artaban. Aquest quart era un noble, príncep segons algunes cròniques, que tindria uns trenta anys, i s'havien de trobar al ziggurat de Borsippa, però per un contratemps, no va arribar a temps de l'hora de partida.

 

En arribar a Betlem no va trobar ni els seus companys, ni Jesús, sinó soldats d'Herodes matant nens. Per salvar la vida d'un dels infants acabà empresonat, restant així durant fins a la crucifixió de Crist. Foren diferents les seves gestes per salvar vides, i arribà a veure el Mesies just en el moment que moria. La terra tremolà, els morts ressuscitaren, els murs caigueren... i una pedra colpejà Artaban.

En la semi inconsciència, se li presentà una figura que li digué: "Estava ferit i tenia gana, i em vas curar; estava a punt de morir i em vas salvar; era presoner i m'has alliberat. El que vas fer per als meus germans, ho vas fer per a mi". I Artaban s'elevà amb l'home al Cel.

 

Henry van Dyke (1852–1933), teòleg presbiterià estatunidenc, va escriure l'any 1896 un conte nadalenc anomenat The Other Wise Man (L'altre Rei Mag), el protagonista del qual és Artaban, nom originari del persa.