20 de juliol: Combat de Palafrugell

 

 

Al segle XVII, l'imperi espanyol s'enfronta al Regne de França i Catalunya esdevé territori de combat.

 

L'any 1637, 300 homes de l'exèrcit castellà mancats de paga i indisciplinats s'allotgen a Palafrugell contravenint el privilegi que Jaume I el Conqueridor havia atorgat a la vila el 1251 i es dediquen al pillatge, maltracte i vexació desenfrenada. Aquesta situació provoca la crispació dels palafrugellencs.

 

La vila de Palafrugell es revolta el 20 de juliol del 1638 contra els 300 soldats dels tercios castellans que s'havien tornat a establir a la població.

 

Hi moriren dos capitans i alguns soldats i, en represàlia foren enviades a la vila tres o deu companyies de càstig, i la població fou saquejada pels soldats, que van cremar algunes cases i profanar tres esglésies, incloent la de la vila de Llofriu.

 

La gran consternació produïda a tot Catalunya va fer que fins i tot les autoritats no catalanes, com el bisbe de Girona, protestaren per aquests fets. Aquest fet fou una de les causes del Corpus de Sang. En esclatar la Guerra dels Segadors, les tropes castellanes van cremar 28 cases i van saquejar l'església de Santa Margarida.