La tradició del Pessebre a Catalunya

La representació del naixement de Jesús a les llars és una tradició arrelada a casa nostra

Durant les festes nadalenques, una de les tradicions més arrelades a casa nostra és la de posar el Pessebre a casa. Un costum, el de representar el naixement de Jesús a les llars, que es remunta a segles enrere. De fet, hi ha vestigis al segle IV amb una sargòfag romà on ja surt reproduït, tot i que a Catalunya, el primer pessebre documentat és del segle XIV. Una tradició que era present en aquells moments a esglésies i palaus, però no se sap amb certesa quan es van començar a fer a les cases particulars.

El que si se sap, és que estava present a les llars al segle XVIII, trobant ja les Fires de Santa Llúcia per poder adquirir les peces necessàries per a la seva elaboració.

Com és el pessebre?

El pessebre tradicional a Catalunya s'elabora a partir d'elements vegetals com el suro o la molsa, i hi apareixen les diferents figures que configuren el naixement, normalment dins una cova, que esdevé el punt central del muntatge. Aquestes figures s'hi suma la de l'àngel i els tres reis.

Però a aquestes figures tradicionals s'hi sumen altres de tota mena. La vella que fila, la que renta, el pastor... N'hi ha per a tots els gustos. Hi encara s'ha d'afegir un de ben singular: el caganer.

 

Quan el col·loquem?

Hi ha qui col·loca el pessebre per la Puríssima, i altres ho fan per Santa Llúcia. Tradicionalment, però, es posava per Santa Llúcia, moment en el qual el dia es comença a allargar a poc a poc el dia, i com santa Llúcia és la santa vinculada a la llum, és una santa molt de l'Advent.

Pel que fa al desmuntatge del pessebre, tradicionalment es feia per la Candelera, el 2 de febrer.

Més informació
 
Destaquem