De Linyola al Poal, el Palau d’Anglesola i Bellvís

El Palau Robert recomana aquesta ruta: De Linyola al Poal, el Palau d’Anglesola i Bellvís.

Recorregut pel sector nord de la comarca del Pla d'Urgell a través de terres regades per canals subsidiaris del d'Urgell, entre camps de cereals, farratge, blat de moro i arbres fruiters. La ruta passa per històrics assentaments que van créixer acceleradament arran de la introducció del regadiu, a finals del segle XIX.

Aquest itinerari es pot fer amb bicicleta de cicloturisme preparada amb cobertes gravades.

Ruta senyalitzada parcialment.

 

L'itinerari comença a Linyola, on s'arriba des de Mollerussa per la carretera local LP-3322.

0,00 km (244 m). Linyola. Zona Esportiva Municipal, a l'oest de la població. Des de l'entrada a les piscines es pren el carrer de la Creueta en direcció S fins a una cruïlla situada al final del nucli urbà on hi ha la creu de terme de les Oliveres. Se surt de l'encreuament pel camí de Lleida en direcció SO deixant el carrer del Sitjar i el del camí dels Arcs a la dreta. Es continua per una pista, sempre cap al SO, en direcció al Poal, tot deixant trencalls secundaris a ambdues bandes.

3,70 km (209 m). Es troba una cruïlla a prop de la torre de l'Estrella i es tomba a mà esquerra (S). Immediatament després es passa el riu Corb, aquí canalitzat per una séquia. Es deixa un desviament a la dreta i es passen dues granges. Més enllà, als 4,61 km, hi ha una bifurcació. S'agafa la pista de més a la dreta (SO) i es continua cap al Poal.

5,40 km (215 m). El Poal, carrer de la Plana. Se segueix en direcció S; a mig poble es gira a la dreta (O) fins a la plaça de Catalunya per veure l'Ajuntament i l'església de Sant Joan Baptista. De nou al carrer de la Plana es continua cap al S i se surt a la carretera del Palau d'Anglesola, asfaltada, que es pren cap a l'esquerra (SE; per no haver de travessar la carretera pot emprar-se un voral ample que discorre entre l'asfalt i els camps).

6,80 km (221 m). Atenció a la desviació a l'esquerra. Cal passar a l'altra banda de la carretera i prendre el camí de terra que surt en direcció E (no el que va cap al N). Es discorre entre camps i conreus, es deixa una gran bassa a mà esquerra (N) i es conflueix, de nou, amb el riu Corb (8,05 km). El camí gira al S acompanyant el rec durant uns 400 m, fins que se'n separa.

8,47 km (228 m). Es conflueix amb el canal Auxiliar d'Urgell, que es travessa. La pista gira al S i desemboca a la Séquia Tercera del Canal d'Urgell (9,17 km). Es gira a l'esquerra, es passa pel costat de l'ermita de Santa Llúcia i del cementiri i s'entra al Palau d'Anglesola pel carrer de Linyola. Es continua per la plaça de Catalunya i el carrer de la Bassa fins a la plaça Major.

10,25 km (234 m). El Palau d'Anglesola. Plaça Major, Ajuntament i església de Sant Joan Baptista. Se surt del poble retornant a la plaça de Catalunya i girant a l'esquerra (O) pel carrer de Bellvís, cap a ponent, prenent la carretera de Bellvís.

11,39 km (230 m). Canal Auxiliar d'Urgell. Es creua el pont i es pren la pista lateral del canal cap a la dreta, en direcció N, fins que es conflueix amb la séquia Tercera del Canal d'Urgell (11,67 km), el camí de la qual es pren cap a l'esquerra (NO). Se segueix la séquia sota la llarga filera d'arbres que ombregen el camí. Al cap de 2,75 km s'arriba a les basses del Pantano, on el camí segueix recte i se separa de la séquia. Finalment, es desemboca a la carretera de Bellvís (14,40 km), que es pren cap a la dreta (NO) per entrar al poble.

16,55 km (202 m). Bellvís, plaça de Catalunya i Ajuntament. Cal passejar-se per l'entorn de l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció, la plaça de Catalunya i el passeig d'Urgell. El nom del poble prové del llatí bellu visu,"bella vista". Se surt del poble en direcció a ponent per la carretera de Térmens i, a la sortida, es gira a la dreta (N) per l'avinguda de Bell-lloc i el carrer del Dr. Fleming. A la plaça de la Creu es pren el camí asfaltat de Balaguer.

18,60 km (201 m). Ermita de la Mare de Déu de les Sogues, al costat del cementiri de Bellvís. Es continua endavant.

19,28 km (206 m). Bifurcació davant del casal de la Mare de Déu de les Sogues. Es gira a la dreta (E) seguint l'asfalt fins al nucli dels Arcs; després caldrà tornar aquí. En aquest lloc hi havia edificat el santuari i convent trinitari de la Mare de Déu de les Sogues, patrona del Pla d'Urgell, desaparegut després de l'abandonament causat per la Desamortització dels béns de l'església del segle XIX.

20,40 km 215 m). Els Arcs, vila pertanyent al municipi de Bellvís. En destaquen algunes cases pairals i l'església de Sant Antoni Abat. Es torna enrere fins a la desviació anterior.

21,62 km (206 m). Mare de Déu de les Sogues. Ara es gira a la dreta (N) pel camí de terra, en lleugera baixada. Al cap de poc es passa el riu Corb per un pont (22,10 km); es continua recte.

23,20 km (217 m). Fent atenció a una bassa que queda a l'esquerre, es veu, a la dreta (E) un camí que discorre recte entre els camps de fruiters i que du, en 300 m, al tossal de Barretpicat.

23,50 km (239 m). Puig de Barretpicat, els darrers metres s'han de fer a peu. Bona panoràmica de l'entorn. Es torna enrere i es continua el camí cap al nord. Es deixa a l'esquerra una explotació pecuària, es fa una ziga-zaga i, seguint cap al N, s'arriba a una pista.

24,57 km (218 m). Es desemboca al camí de Linyola a Térmens, pista que es pren cap a la dreta (E). Més enllà, al costat del mas de Torre Calbet, es creua la pista asfaltada que comunica els Arcs amb Vallfogona de Balaguer (25,86 km). Es continua cap a llevant, seguint la pista principal sense desviar-se de rumb. Ja a tocar de Linyola es desemboca en una pista asfaltada (30,85 km, 236 m). S'entra a la població pel carrer de Felip Rodés i immediatament es torça a la dreta (S).

31,84 km (244 m). Linyola. Zona Esportiva Municipal, final de l'itinerari.

Val la pena passejar pel nucli vell on destaquen la Casa de la Vila, Cal Formiguera, la plaça porxada de l'Església, l'església de Santa Maria i el Museu Pagès de Cal Valent. El nom de Linyola, d'origen llatí, fa referència als conreus de lli de l'època romana. Prengué importància a finals del segle IX, quan es va convertir en la capital de la comarca anomenada Mascançà. A finals del segle XIX es va expandir fora de les muralles, que foren enderrocades.

Més informació

CONSELLS

• Respectar sempre l’entorn

Un paper llençat a la muntanya trigarà uns tres mesos a biodegradar-se, una llauna uns 10 anys, els plàstics entre 100 i 1.000 anys, i el vidre uns 4.000 anys. Per tant, endú-te la teva brossa a casa i no llencis mai res, la natura no vol cap residu teu!

• Planificar la sortida

Prepara l’excursió, documenta’t i informa’t. Ah!, i abans de fer la sortida, comunica les teves intencions a algun conegut o familiar, d’aquesta manera hi ha algú que sap el teu recorregut.

• Anar amb companyia

Sempre és més recomanable anar d’excursió acompanyat per no patir un accident sol i tenir suport. Entre la colla, cal que adapteu la sortida a les vostres possibilitats.

• La meteorologia

Abans de sortir, informa’t del temps, a Internet trobaràs molts webs; et recomanem http://meteomuntanya.cat

• El mapa i la brúixola

Sí, avui dia els aparells són molt avançats, però el mapa i la brúixola de tota la vida no et deixaran a l’estacada per motius de bateries...

• El material

Equipa’t adequadament, segons el clima i les condicions, però sobretot no oblidis dur aigua, un impermeable, una petita farmaciola, una manta tèrmica per si de cas i uns mitjons de recanvi.

• Conviure i gaudir

Recorda que la natura és un sistema ecològic que no ha desequilibrar-se amb la teva visita, per tant, no malmetis res i deixa-la tal com és perquè la resta també en puguem gaudir.

Aquesta ruta i moltes més les trobareu al fons de rutes de Palau Robert a wikiloc.