Llegendes de Catalunya: La llegenda del senyor del castell de Móra d'Ebre

Els castells a la Ribera de l'Ebre són construccions amb una omnipresència paisatgística i punt de partida de narracions i llegendes

De llegendes, a les Terres de l'Ebre, com arreu de Catalunya, en trobem de ben diverses. Avui parlarem dels castells a la Ribera de l'Ebre, que encara avui són construccions que continuen dretes dalt d'un turó omnipresents al territori. Una omnipresència paisatgística i la relació que la comunitat manté a la memòria col·lectiva, és el punt de partida de narracions i llegendes relacionades amb aquestes construccions i el seu entorn.

A Móra d'Ebre, al punt més alt de la ciutat, continua dreta part de l'estructura d'un castell d'origen islàmic que estigué en mans de la baronia d'Entença (1174-1837), que s'emparenta amb diverses famílies nobles, l'última la casa de Medinaceli, fins a l'abolició dels senyorius l'any 1837. Destruït posteriorment per les guerres carlines del segle XIX i la Guerra Civil Espanyola del 1936, el que queda és el referent de dues llegendes.

Aquest castell és escenari de dues de les llegendes més famoses del municipi, i totes dues estan relacionades amb els habitants del castell. La primera, parla d'una dama viuda, del temps de les guerres de la conquesta cristiana, que s'enamora del rei de la Suda tortosina, fet que acabarà portant a la mort de tots dos.

La segona, i en la que ens centrem avui, fa referència al senyor que habitava el castell de Móra d'Ebre i a la seva maldat. De tan dolent que era es va acabar convertit en home llop quan va morir i va continuar fent malifetes entre els habitants de Móra a les nits.

FONT: ipcite.cat

La llegenda: El llop de Móra

Anys enrere, el cruel senyor del castell de Móra d'Ebre, quan va morir es va transformar en un terrible i enorme llop, conegut com el Llop de Móra. Sembla que aquest llop era l'ànima d'aquest noble i campava per aquestes terres que havien estat seves, sembrant el terror com havia fet sempre.

Tan forta era aquesta bèstia, que era capaç de travessar, d'un salt, el riu Ebre. Fa anys que ja no se'n sap res, tampoc se sap que hagi deixat de córrer per aquestes terres, tot i que hi ha la creença, que va ser un frare, o potser un ésser estrany, qui el va espantar i el va fer desaparèixer per sempre. O això diuen...

FONT: llegendesterresdelebre.wordpress.com

Més informació
 
Destaquem