Rafael Casanova, el personatge més il·lustre del Moianès

 

Rafael Casanova i Comes, nascut a Moià l'any 1660 fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les institucions catalanes d'autogovern. És objecte d'homenatge durant la Diada Nacional de Catalunya.

 

Fadristern d'una família de pagesos terratinents de Moià, de ben jove emigrà a Barcelona on estudià dret. Es doctorà als 18 anys i exercí d'advocat a Barcelona. Entre el 1704 i el 1705 treballà per a la comunitat de preveres de Moià en qualitat d'advocat. Esclatada la guerra de Successió, el seu nom fou extret per a ocupar el càrrec de conseller terç de Barcelona el 25 de gener de 1706.

 

L'abril del 1706 s'inicià el primer setge borbònic contra Barcelona i quedaren al capdavant de la ciutat el conseller segon, Francesc Gallart, i el conseller terç, Rafael Casanova. Derrotat l'exèrcit borbònic i aixecat el setge, el 6 de febrer de 1707 Carles III concedí a Casanova la dignitat de ciutadà honrat de Barcelona.

El 30 de novembre de 1713, diada de Sant Andreu, tingué lloc la tradicional renovació anual dels sis consellers de Barcelona. El nom de Rafael Casanova fou extret per a assumir les funcions de conseller en cap. Casanova també assumí el càrrec de governador militar de Barcelona. A les darreries de desembre del 1713, Casanova augmentà la seva influència militar en assumir el control de la fortalesa de Montjuïc, que havia estat dirigida fins llavors pel coronel Pau de Thoar.

El 29 de juliol de 1714, vista la situació delicadíssima que representaven la presència de Berwick i els seus reforços, decretà la mobilització de tots els homes de 14 anys en amunt. Pel mateix motiu, publicà una crida en què demanava socors a les ciutats i viles del país. En la junta de guerra del 8 d'agost de 1714, Casanova, Villarroel i la resta de consellers foren partidaris de continuar la resistència, i Casanova treballà intensament per preparar la defensa de la ciutat davant la imminència d'un nou assalt general.

 

Aquest es produí la matinada de l'Onze de Setembre. Casanova dirigí personalment la Coronela cap al baluard de Sant Pere i el Portal Nou. Durant el combat el conseller en cap caigué, ferit en una cuixa, sobre el terraplè de la muralla corresponent al baluard de Sant Pere.

 

El ferit fou ingressat al col·legi de la Mercè, on havia quedat instal·lat l'hospital militar, on va rebre la notícia de la capitulació de la ciutat. Immediatament després de l'entrada de l'exèrcit borbònic a Barcelona, sembla que fou dut en secret a la casa dels seus sogres, a Sant Boi de Llobregat, on vivia el seu fill Rafael i on romangué un cert temps. Fins a l'any 1737 continuà dedicat a l'advocacia.

 

El 2 de maig de 1743 morí a Sant Boi de Llobregat i fou sepultat a l'església parroquial de Sant Baldiri.