Guillem Viladot, el precursor de la Poesia Concreta des de l'Urgell

 

  

Nascut a Agramunt l'any 1922, Guillem Viladot i Puig va ser un escriptor i poeta visual català. Després de passar la seva infància i joventut a Agramunt, es trasllada a Barcelona per estudiar Farmàcia a la Universitat de Barcelona. L'any 1949 es llicencia i torna a instal·lar-se al seu poble natal per treballar a la farmàcia del seu pare. El 1950 cau malalt i, convalescent, iniciant un cicle de novel·les. Escriu Temps d'estrena (1950), Els infants de Riella (1965), Aril Avall (1966), La gent i el vent (1967), L'arrel de panical (1970) i Memòria de Riella (1974).

 

 

Paral·lelament, l'any 1959 escriu Metaplasmes i el 1960 IA-URT que inicien les seves experiències com a poeta concret, desestructurant els codis alfabètics i lingüístics. Esdevé precursor de la Poesia Concreta (un subgènere de la Poesia Visual) i el primer editor d'un llibre d'aquest tipus a Espanya, amb l'obra Estrips que edita a Agramunt l'any 1964, i amb els Nou-plast-poemes de 1965, i que motiven tot un treball com a poeta visual que desenvolupa al llarg de la seva trajectòria.

 

Amb novel·les com Ricard (1977), La llei de pedra (1979), L'amo (1982) o Discurs horitzontal (1982) interessant-se per la psicoanàlisi. Les seves darreres novel·les van ser Els ulls (1999), Les vel·licositats (1999), Ruth (2000) i L'energia (2001).

 

Va conrear un ampli ventall de manifestacions artístiques, tant literàries com plàstiques. Com a creador va mostrar una actitud dissident i marginal enfront de les diverses formes de poder. Però també s'ha de parlar de la seva obra poètica, amb un vessant experimentalista que el porta al poema-objecte i també a la prosa poètica.

 

La seva va ser una obra que traspuava modernitat durant els anys difícils de la postguerra, i que va anar publicant en petites edicions d'autor fins als anys 80, quan surt a Edicions del Mall el seu celebrat Amor físic (1983). Des d'aleshores, diverses editorials han publicat les seves poesies completes, que han estat reunides en cinc volums, el darrer d'ells publicat de manera pòstuma: Poesia Completa V (2004).

 

També va escriure en diferents mitjans de comunicació, col·laborant amb La Mañana', Segre, La Vanguardia, Diari de Lleida, El Observador, Avui, El Periódico, Destino, Sió, Oriflama i Serra d'Or.

 

Als noranta va obrir a Agramunt els edificis de Lo Pardal, una casa dedicada a la Poesia Visual, que des de l'any 2000 avui acull la Fundació Privada Guillem Viladot, un museu dedicat a preservar la seva memòria.

 

Ha estat soci honorari de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i va rebre la Creu de Sant Jordi el 1993.

 

Viladot va morir a Barcelona el 19 de novembre de 1999.