Nadal i literatura

Actualidad

10 poemas de Nadal

La poesía nunca puede faltar para hacer que una fiesta sea bien especial, y en Catalunya, por Navidad, hay muchas

Más allá de los villancicos, los más clásicos y los más modernos, otro de los elementos que no puede faltar en Navidad en Catalunya son los poemas. Hay para todos los gustos: desde los versos que recitan los más pequeños, hasta los grandes clásicos de la poesía catalana.

Hoy queremos hacer un repaso a algunos de estos poemas que tienen Navidad como protagonista.

"Nit de Nadal", de Joana Raspall.

—Pastoret d'ovelles blanques,
no tens por, tot sol, al prat?
—No estic pas sol!, mira els àngels
voleiant al meu costat!
—Jo sols veig una nit fosca.
—Fosca? No la saps mirar!
És tota plena d'estrelles
en un cel brillant i clar!
—Pastoret, potser somnies...
—Potser tu, ets l'adormit,
si no veus les meravelles
que ens volten aquesta nit.
—No em vinguis amb fantasies!,
estic ben serè i despert.
—Pobre! Si no veus cap àngel,
deus tenir el cor molt desert!

"Prec de Nadal", de Salvador Espriu.

Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans:
et porto sols el meu gran crit.
Infant que dorms, no l'has sentit?
Desperta amb mi, guia'm la por
de caminant, aquest dolor
d'uns ulls de cec dintre la nit.

"Nadal", de Carles Riba.

Nadal glaçat – Nadal ardent
d'un flamareig que el llop no entén;

Nadal adust – Nadal en flor
d'un bell Infant nat sense plor;

Nadal cruel – Nadal que riu
amb l'orb i el pobre i el captiu!

Tot era clos, tothom dormia
quan va esclafir el cant vehement;
un dels pastors, tocat pel vent,
va destriar la melodia
i va fer el crit que ens reunia:
Nadal, Nadal!

La Verge ha dit que si al Pare,
Déu és humà, Déu és germà;
no serà mai que es digui en va
Mare de Déu i nostra Mare
a la que és Mare sense tara.
Nadal, Nadal!

Nadal encès! l'amor és trist
només per qui l'Amor no ha vist;

Nadal gemat! qui s'ofereix
a la Naixença, refloreix;

Nadal joiós! qui viu minvat
no hi morirà, si ha mai cridat
Nadal, Nadal!

"Nadal 1993", de Carmelina Sánchez-Cutillas.

Als nius els ocells. I les fulles
marcides ballant pels carrers
–si sempre fos Nadal com ara...
Pilotes de tela i cavalls
de cartó; les mares que pasten
coques amb llardons; i la lluna
clara rient-se de tots. Ai,
si sempre fos Nadal... com ara.

"L'arbre de Nadal", de Tomàs Garcés.

La Cova, pedra viva;
desert, el camí ral.
Sota una llum freda,
creix l'arbre de Nadal.

El freguen ales d'àngel,
hi canten els ocells.
Oh tenderol i prada!
oh verda branca al vent!

Les branques d'aquest arbre
la freda Cova han clos.
No deixen que se'n vagi
l'alè calent del bou.

Pengem-hi els nostres somnis,
que així els veurà l'Infant.
Taronges d'or es tornen
a l'arbre de Nadal.

"Nadala", de Ramon Alabau.

Nadal. Alba blanca.
Sagals amb samarra,
rabadans amb capa,
saltant fan gatzara.
Ja glaça. A la quadra
la flassada calfa,
la palla amanyaga.
Brama la vacada:
bafarada calda.
S'atansa la tarda,
s'abranda a bastança.
La campana canta.
La ratxa tardana
arrasa la plaça.
S'apaga la brasa.
L'almanac s'acaba.

"Cançó de Nadal" de Francisca Alcover

Nadal! Nadal!
Devora la foganya
que hi fa de bon estar!
Nadal! Nadal!
Maria, Verge i Mare,
ens monstra un bell Infant...
Nadal! Nadal!
Josep va a cercar llenya
per poder-lo escalfar.
Nadal! Nadal!
Pastors i Reis arriben
per veure a Jesús nat...
Nadal! Nadal!
Per sobre el món en lluita,
l'estrella de la pau!

"El rústec villancet" de Josep Carner.

Una estrella cau al prat,
una flor s'ha esbadellat,
tot belant juga el ramat
amb la rossa macaruia.

Al·leluia, cor lassat!
Al·leluia, món gebrat!
Al·leluia, Déu és nat!
Al·leluia!

Cap herbei té tenebror,
ni cap deu fa el ploricó;
no hi ha fred ni tremolor,
que un pas d'ala se n'ho duia.

Al·leluia en tot racó!
Al·leluia en tot dolor!
Al·leluia al pecador!
Al·leluia!

A Betlem van els infants
i els amics dant-se les mans
i els promesos i els germans
i la vella en sa capuia!

Al·leluia, vianants!
Al·leluia en nostres cants!
Al·leluia, catalans!
Al·leluia!

"Ho sap tothom i és profecia", de J. V. Foix.

Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m'acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L'aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d'una establia
Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d'albat,
Criden per l'ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.

[...]

Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre's.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.
Res no s'acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d'Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintà.

La gent s'agleva en la nit dura,
Tots anuncien l'aventura,
Les Illes porten el saïm,
i els de l'Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors del cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ha novetat.

"Alguna cosa lleu", de Miquel Martí i Pol.

Alguna cosa lleu i poderosa
que qualsevol paraula fa subtil
com si fos dita amb una veu molt íntima.
Això sol ser Nadal, i la tendresa
que s'instal·la, tal volta agosarada,
al lloc mateix on, dia rera dia,
hi creixen el neguit o bé l'enveja.
No dura tanmateix la meravella
i el vent d'any nou s'endú de cop els somnis
i malfereix quasi tots els propòsits.
I jo em pregunto: ¿podem dir-nos bons
si ho som només a toc de calendari?