El raïm català: el fruit que cada setembre transforma el paisatge del país

Hi ha un moment de l'any en què una part de Catalunya canvia de ritme. Les vinyes són plenes de raïm madur, els tractors recorren els camins entre ceps i als cellers comencen unes setmanes d'activitat frenètica. Ha arribat la verema.

El final de l'estiu i l'inici de la tardor són temps de collita del raïm i setembre és un mes inevitablement lligat a aquesta imatge. Des del Penedès fins al Priorat, passant per l'Empordà, la Terra Alta, el Montsant o les terres de Lleida, el raïm forma part del paisatge, de l'economia i de la cultura gastronòmica de Catalunya.

Setembre, temps de verema

La verema és el moment en què es recull el raïm després de mesos de treball a la vinya. No existeix, però, una única data per començar-la. La varietat, el grau de maduració, el clima i les característiques de cada territori determinen el moment de collir.

Per això, mentre en algunes zones o per a determinades varietats la collita pot haver començat abans, en d'altres s'endinsa plenament en el setembre i fins i tot pot continuar més endavant.

El moment de la collita és determinant. El grau de maduració del raïm influeix directament en les característiques del vi que se n'obtindrà: entre altres aspectes, en la concentració de sucres i, posteriorment, en el grau alcohòlic.

Un país de vinyes

Per entendre fins a quin punt la vinya està vinculada a Catalunya només cal mirar el mapa. Catalunya compta amb dotze denominacions d'origen vitivinícoles: Alella, Catalunya, Cava, Conca de Barberà, Costers del Segre, Empordà, Montsant, Penedès, Pla de Bages, Priorat, Tarragona i Terra Alta.

És un mosaic extraordinàriament divers. Hi ha vinyes properes al Mediterrani, d'altres envoltades de muntanyes, plantacions en planes interiors i ceps que creixen en pendents que obliguen a fer bona part de la feina manualment.

Aquesta diversitat de sòls, microclimes i paisatges explica també la gran varietat de vins que es produeixen al país.

Del Priorat a la Terra Alta: cada territori té el seu raïm

Parlar de raïm català significa parlar també de varietats que han quedat profundament vinculades a determinats territoris.

Al Priorat, per exemple, les varietats negres tradicionals són la Garnatxa i la Carinyena. Les vinyes més tradicionals creixen en costers de fort pendent i sobre un dels elements més característics d'aquest territori: la llicorella.

A la Terra Alta, en canvi, la Garnatxa té un protagonisme extraordinari. La Garnatxa blanca, la negra i la peluda són varietats predominants, juntament amb el Macabeu i la Carinyena. La Garnatxa blanca hi té una presència especialment important.

I al Montsant, Garnatxa blanca, Macabeu, Garnatxa negra i Carinyena són quatre de les varietats històriques i predominants, que representen més del 65% de les vinyes de la denominació.

Macabeu, Xarel·lo i Parellada: tres noms inseparables de casa nostra

Entre els raïms blancs, hi ha tres noms que qualsevol aficionat al vi i al cava català ha sentit alguna vegada: Macabeu, Xarel·lo i Parellada.

Són varietats autoritzades per elaborar Cava i formen part de la història vitivinícola de zones especialment vinculades als escumosos.

De fet, va ser a Sant Sadurní d'Anoia on, l'any 1872, es van elaborar les primeres ampolles de cava seguint el mètode tradicional, després que diferents famílies de la zona experimentessin amb la segona fermentació en ampolla.

La vinya, molt més que vi

Però la importància del raïm va molt més enllà del que trobem dins d'una ampolla. Durant segles, la vinya ha contribuït a dibuixar el paisatge català.

Ha modelat camps, marges i costers; ha generat oficis i tradicions, ha fet créixer cooperatives i cellers i ha deixat una arquitectura pròpia en molts punts del territori.

La cultura del vi està tan arrelada al país que l'Institut Català de la Vinya i el Vi recorda que la tradició vitivinícola catalana es remunta a l'antiguitat, amb la introducció i expansió del conreu de la vinya durant l'època dels fenicis i els romans.

Quan el paisatge entra al celler

La verema representa també el final d'un cicle i l'inici d'un altre. El raïm deixa la vinya i entra al celler, on començarà un procés que pot donar lloc a vins blancs, negres, rosats, escumosos, vins dolços o elaboracions destinades a llargues criances.

I tot comença amb aquell petit fruit que durant mesos ha anat madurant al cep.

Potser per això la verema continua tenint una força especial. Perquè durant unes setmanes podem veure, gairebé a simple vista, com el paisatge es converteix en producte.

Setembre batega entre vinyes

Recórrer Catalunya durant aquestes setmanes és trobar un país en plena collita. Hi ha raïm a les vinyes, moviment als cellers i pobles on la verema continua marcant una part important del calendari anual.

Des de les garnatxes de la Terra Alta fins als costers del Priorat, des de les vinyes de l'Empordà fins a les grans extensions vitivinícoles del Penedès, cada setembre Catalunya torna a explicar una part de la seva història a través del raïm.

Una història de terra, clima, pagesia i generacions que han convertit la vinya en un dels paisatges més reconeixibles de casa nostra.