Figa de Coll de Dama: la dolçor de finals d’estiu que al setembre està en el seu millor moment

Dolça, carnosa i profundament mediterrània, la figa torna aquests dies a fruiteries i mercats en un dels moments més esperats de la seva curta temporada

Hi ha fruites que gairebé no necessiten presentació. Quan arriba el final de l'estiu i les figueres comencen a oferir els seus fruits madurs, les figues tornen a les fruiteries i als mercats de Catalunya. La seva temporada és relativament curta i el setembre és un dels millors moments per gaudir-ne.

Dolces, carnoses i delicades, les figues formen part del paisatge mediterrani des de fa generacions. I a Catalunya hi ha un nom que destaca especialment quan parlem d'aquest fruit: la figa de Coll de Dama.

Setembre és temps de figues

La figa és una fruita especialment vinculada al final de l'estiu i al començament de la tardor. De fet, el calendari de productes de temporada de Catalunya situa la figa entre les fruites pròpies d'aquest període.

És precisament aquesta temporalitat una de les coses que la fan especial. A diferència d'altres fruites que podem trobar durant bona part de l'any, la figa fresca té una finestra de consum molt més limitada.

Per això, quan apareixen les primeres caixes a les fruiteries, sabem que el calendari avança: els dies comencen a escurçar-se i l'estiu entra a la seva recta final.

Coll de Dama, una de les figues més apreciades

Entre les varietats que podem trobar a casa nostra destaca la Coll de Dama, molt valorada per la seva dolçor i la textura carnosa.

N'hi ha de pell clara i de pell fosca. A Alguaire, al Segrià, se'n cultiven de les dues variants. Les figues d'aquesta zona es caracteritzen per ser grosses i carnoses, amb una pell consistent i una polpa de tonalitats morades i de gust molt dolç.

És un fruit que sembla senzill per fora, però que en obrir-lo descobreix un interior de colors intensos i una textura inconfusible.

Alguaire, terra de figues

Un dels municipis catalans més vinculats al seu cultiu és Alguaire, al Segrià. Les figueres havien format tradicionalment part dels bancals i marges de la zona, com passava en molts altres punts del país.

Durant l'últim quart del segle XX, però, la producció local va adquirir prou importància per començar a comercialitzar-se més enllà del municipi. Després d'un període de retrocés, el cultiu es va recuperar durant la dècada dels noranta i va tornar a guanyar pes al costat de la fruita dolça característica de les terres de Lleida.

Actualment, les Figues d'Alguaire formen part de l'Inventari de Productes de la Terra de Catalunya, un reconeixement a la vinculació d'aquest aliment amb el territori.

Una collita que dura poques setmanes

La temporada ajuda a entendre per què cal aprofitar-les quan les trobem. Tradicionalment, a Alguaire la campanya de collita comença cap al 15 d'agost i s'allarga fins al 30 de setembre.

La meteorologia hi té molt a dir. L'arribada de temperatures més baixes condiciona la producció i, quan comença el fred, les figueres deixen de donar fruit.

Això converteix el setembre en un moment especialment interessant: és quan les figues comparteixen les parades dels mercats amb altres fruits que anuncien el canvi d'estació.

De la figuera directament a taula

Les figues d'Alguaire es comercialitzen en fresc i una part de la producció arriba a botigues i supermercats de la comarca, mentre que la resta es distribueix a través d'altres canals comercials.

La figa madura és, a més, un producte delicat. Per això és una d'aquelles fruites en què la proximitat i el consum de temporada tenen especialment sentit.

Es pot menjar sola, acabada de rentar, però també combina especialment bé amb formatges, fruits secs i amanides. I a la cuina tradicional també s'ha utilitzat per elaborar melmelades, postres i preparacions dolces.

Un fruit que també s'assecava per conservar-lo

La relació de Catalunya amb les figues no acaba amb el fruit fresc. En diferents zones del país també hi ha varietats que tradicionalment s'han destinat a l'assecat.

Era una manera senzilla d'allargar-ne el consum molt més enllà de la collita. Un exemple és la figuera sajola de l'Anoia, una varietat local que produeix a finals d'agost o començaments de setembre i les figues de la qual tradicionalment s'assecaven per poder-les consumir durant tot l'any.

Un petit sabor del setembre català

Potser aquesta és una de les gràcies de menjar seguint el calendari: cada moment de l'any té els seus sabors.

El setembre és temps de verema, de les primeres collites de pomes i de molts altres productes que anuncien que la tardor s'acosta. Però també és temps de figues.

I durant unes poques setmanes, la Coll de Dama ens recorda que alguns dels millors productes de la nostra terra no necessiten estar disponibles tot l'any. Només cal saber esperar que torni el seu moment.

 
Destaquem