Bonítol: el peix que torna a les nostres costes amb l’arribada del setembre

Setembre no només porta figues, pomes, avellanes i raïm. El canvi de temporada també es nota al Mediterrani i a les llotges catalanes. I entre els peixos que aquests dies entren en un dels seus millors moments hi ha el bonítol.

La Generalitat de Catalunya situa l'inici de la temporada del bonítol al setembre. És un peix de pas que es captura especialment durant la tardor i que encara manté una relació molt especial amb alguns pescadors de la costa catalana.

Un dels millors exemples el trobem al Cap de Creus, on petites embarcacions continuen practicant una pesca artesanal que forma part de la història marinera d'aquest territori.

Setembre marca l'inici de la temporada del bonítol

El bonítol és un peix estacional. Segons el calendari de la Generalitat, la seva temporada comença al setembre, coincidint amb l'arribada de la tardor.

Canal Aliments situa concretament la temporada entre els mesos de setembre i març i explica que és un peix de pas, que es captura principalment durant la tardor i la primavera, moments en què es produeixen aquests moviments de peixos.

Això converteix aquestes primeres setmanes de setembre en un bon moment per començar a buscar-ne a les peixateries i fixar-nos, especialment, en la seva procedència.

Quin bonítol pesquem a Catalunya?

Quan parlem de bonítol podem confondre fàcilment diferents espècies de la mateixa família. Al Mediterrani conviu amb altres escòmbrids com la bacora, la tonyina, la melva o el verat.

El bonítol que es pesca a Catalunya és el Sarda sarda, també conegut com a bonítol del Mediterrani.

És un peix blau de cos allargat i potent, amb el dors d'un color blavós brillant travessat per unes característiques ratlles fosques lleugerament obliqües. La part inferior del cos, en canvi, presenta tonalitats platejades i blanquinoses.

Els exemplars que arriben habitualment a les nostres llotges tenen un pes mitjà d'entre un i dos quilos, tot i que l'espècie pot assolir dimensions considerablement més grans.

Un viatger del Mediterrani

Una de les característiques més interessants del bonítol és precisament el seu moviment. No és un peix que es mantingui sempre al mateix lloc.

Es desplaça formant grans moles prop de la superfície i és capaç d'adaptar-se a un ampli ventall de temperatures i salinitats.

Aquest comportament explica que la seva presència a les nostres costes variï segons el moment de l'any i que la pesca del bonítol estigui tan vinculada a la temporada.

S'alimenta principalment de peixos petits, petits crustacis i cefalòpodes i la seva reproducció té lloc entre els mesos de maig i juliol.

Cap de Creus, terra de bonitolers

Però si hi ha un indret de Catalunya on la història del bonítol adquireix un caràcter especial és el Cap de Creus.

Dins del Parc Natural, la confraria del Port de la Selva té autoritzades unes xarxes bonitoleres històriques i molt característiques d'aquesta zona.

Els pescadors les calen en indrets com cala Taballera, cala Galladera o cala Prona, alguns dels paisatges més espectaculars d'aquest extrem de l'Alt Empordà.

Precisament a cala Prona encara hi ha una barraca que recorda aquella vida marinera. Els pescadors hi passaven hores refugiats mentre esperaven l'entrada del peix i hi preparaven els tradicionals ranxos mariners.

Una pesca artesanal que encara sobreviu

Aquesta tradició no ha desaparegut completament.

Durant els mesos de tardor i principis d'hivern, petites embarcacions del Port de la Selva i de Cadaqués encara es dediquen a la pesca del bonítol de pas.

La Generalitat descriu aquest art com un exemple de pesca artesanal, selectiva, sostenible i respectuosa amb l'entorn.

És també una manera de pescar molt diferent de la gran pesca industrial: embarcacions petites, coneixement del territori i una activitat condicionada pels moviments naturals del peix.

Com saber si un bonítol és fresc?

Quan arriba el moment de comprar-lo, hi ha alguns detalls que ens poden ajudar a reconèixer un peix fresc.

La Generalitat recomana comprovar que la pell sigui brillant i humida, les escates lluents i els ulls brillants i no enfonsats. La carn ha de mantenir-se ferma al tacte i el peix no ha de presentar una olor desagradable.

I hi ha una pregunta especialment interessant que podem fer a la peixateria: d'on ve?

Conèixer l'origen ens permet identificar el peix capturat a les nostres costes i entendre millor què hi ha darrere del producte que acabarem portant a taula.

Un peix blau molt versàtil a la cuina

El bonítol permet moltes preparacions. Es pot fer simplement a la planxa, al forn, marinat, confitat o en escabetx, i també pot formar part de sopes i guisats.

Precisament l'escabetx ha estat tradicionalment una manera excel·lent d'allargar la vida d'un producte estacional. Abans que les neveres formessin part de totes les cases, salar, assecar, fumar o conservar els aliments permetia continuar consumint-los molt després d'haver acabat la temporada.

El bonítol també destaca nutricionalment per ser una font de proteïnes d'alt valor biològic i pel seu contingut en àcids grassos omega-3 i vitamines D, B3 i B12.

Setembre també batega al Mediterrani

Sovint relacionem els productes de temporada amb els camps, els horts i els arbres fruiters. Però el mar també té el seu calendari.

Hi ha moments per a la sardina, el seitó, la sípia, el calamar o el bonítol. Conèixer-los és també una manera de consumir amb més criteri i de descobrir què està passant sota les aigües que tenim davant.

Aquest setembre, mentre a l'interior del país es cullen pomes, figues i avellanes i les vinyes entren en plena verema, al Mediterrani comença el temps del bonítol.

I en alguns racons del Cap de Creus, petites barques i pescadors continuen esperant el pas d'un peix que, des de fa generacions, forma part de la nostra cultura marinera.