Sender Joan Maragall. La fageda d'en Jordà

El Palau Robert recomana aquesta ruta: Sender Joan Maragall. La fageda d'en Jordà.

L'itinerari és curt i planer, ideal per passejar pel cor de la fageda d'en Jordà, admirar-ne l'encís i submergir-se plenament en la seva atmosfera peculiar. És especialment recomanable fer l'excursió a la tardor, quan el color groc i rogenc de les fulles atorga un aspecte policromat de gran bellesa a aquest antic bosc caducifoli.

Ruta senyalitzada.

• 0,00 km (571 m). Se surt de l'aparcament de l'Àrea de Can Serra -situat al km 4 de la carretera GI-524 d'Olot a Santa Pau- en direcció sud. Es travessa la carretera pel pas soterrat.
• 0,07 km (571 m), 0 h 01 min. S'arriba a les escales que baixen a la fageda d'en Jordà. La ruta està senyalitzada amb plaques del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa com a itinerari 2. Al llarg del camí, es trobaran estaques amb un rombe blau que caldrà anar seguint. Poc abans de les escales, es troba a mà dreta el monòlit erigit en memòria del poeta Joan Maragall, on es pot llegir el famós poema que li va inspirar aquest bosc. Un cop s'han baixat les escales, el sender s'endinsa tot seguit a la fageda i duu fins al peu d'un gran tossol, que s'haurà de voltar completament.
• 0,50 km (566 m), 0 h 07 min. S'accedeix al peu del tossol i es gira a la dreta (O).
• 0,55 km (566 m), 0 h 08 min. Hi ha un encreuament de senders senyalitzats. Cal agafar el de l'esquerra (S).
• 0,80 km (566 m), 0 h 12 min. S'arriba al punt on es completa la volta al tossol. Es torna a l'aparcament continuant a la dreta (N) pel mateix camí de l'inici.
• 1,29 km (571 m), 0 h 18 min. Aparcament de l'Àrea de Can Serra, punt de partida i final de l'itinerari.

La fageda d'en Jordà

Protecció. La fageda d'en Jordà és avui una de les 26 reserves naturals que hi ha al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquesta protecció assegura la seva existència com a bosc i regula els usos que hi són permesos.

No s'hi pot edificar. És una zona de repoblació cinegètica i, per tant, no s'hi pot caçar -excepció feta del senglar- i les intervencions forestals que s'hi duguin a terme han d'estar destinades a millorar el bosc, però no a explotar-lo amb criteris únicament comercials.

Les úniques activitats permeses a la fageda d'en Jordà són les que tenen finalitats científiques o pedagògiques. La circulació de vehicles queda reservada als veïns i a les necessitats de gestió. Cal que els visitants segueixin les instruccions que conté el fulletó del parc natural.

Geologia. La fageda d'en Jordà creix sobre una colada de lava del volcà del Croscat. El relleu és ondulat, ple de petits turons de dimensions variables que localment es coneixen amb el nom de tossols. La colada de lava es va escolar sobre una zona d'aiguamolls, que van evaporar-se en entrar-hi en contacte per altes temperatures (1000°C). El vapor d'aigua es va introduir dins la lava i va deformar-ne la crosta, parcialment solidificada, fins a trencar-la. Com a resultat de tot plegat, es van formar els diversos bombaments que es poden veure, recoberts de fragments de basalt.

Mai no ha estat possible aprofitar aquestes terres per al conreu. De fet, la colada de lava damunt la qual s'assenta rep el nom científic de malpaís. Aquesta ingratitud ha salvat el bosc i per això avui encara pot ser admirat.

Vegetació. La fageda és un tipus de bosc caducifoli i, per tant, presenta un aspecte molt diferent segons l'època de l'any. La tardor és especialment atraient per la gamma de colors rogencs i daurats que agafen les fulles abans de caure. Tanmateix, l'encant del bosc és també considerable a les altres estacions: a l'hivern, per la grisor dels troncs, que destaquen sobre un terra cobert de fulles seques i, a l'estiu, per la penombra frescal creada per les fulles que es disposen paral·lelament al sol i impedeixen que els raigs solars travessin entre les branques.

A més del faig, hi ha alguns roures esparsos als llocs més assolellats. El sotabosc és molt pobre perquè hi arriba poca claror i les plantes no es poden desenvolupar. A la primavera hi floreixen, no obstant això, anemones i ranuncles de gran bellesa. També s'hi pot trobar l'el·lèbor verd, el boix i el grèvol.

Més informació

CONSELLS

• Respectar sempre l’entorn

Un paper llençat a la muntanya trigarà uns tres mesos a biodegradar-se, una llauna uns 10 anys, els plàstics entre 100 i 1.000 anys, i el vidre uns 4.000 anys. Per tant, endú-te la teva brossa a casa i no llencis mai res, la natura no vol cap residu teu!

• Planificar la sortida

Prepara l’excursió, documenta’t i informa’t. Ah!, i abans de fer la sortida, comunica les teves intencions a algun conegut o familiar, d’aquesta manera hi ha algú que sap el teu recorregut.

• Anar amb companyia

Sempre és més recomanable anar d’excursió acompanyat per no patir un accident sol i tenir suport. Entre la colla, cal que adapteu la sortida a les vostres possibilitats.

• La meteorologia

Abans de sortir, informa’t del temps, a Internet trobaràs molts webs; et recomanem http://meteomuntanya.cat

• El mapa i la brúixola

Sí, avui dia els aparells són molt avançats, però el mapa i la brúixola de tota la vida no et deixaran a l’estacada per motius de bateries...

• El material

Equipa’t adequadament, segons el clima i les condicions, però sobretot no oblidis dur aigua, un impermeable, una petita farmaciola, una manta tèrmica per si de cas i uns mitjons de recanvi.

• Conviure i gaudir

Recorda que la natura és un sistema ecològic que no ha desequilibrar-se amb la teva visita, per tant, no malmetis res i deixa-la tal com és perquè la resta també en puguem gaudir.

Aquesta ruta i moltes més les trobareu al fons de rutes de Palau Robert a wikiloc.

El Palau Robert depèn del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Difusió.