De Pessonada a la Mare de Déu de la Plana i Sant Joanet per la serra de Pessonada

El Palau Robert recomana aquesta ruta: De Pessonada a la Mare de Déu de la Plana i Sant Joanet per la serra de Pessonada.

La serra de Pessonada s'estén de ponent a llevant entre el torrent de Sant Martí, afluent de la Noguera Pallaresa, i la serra de Boumort. El seu vessant S cau encinglerat sobre Pessonada i la vall de Carreu formant un cadenat d'espadats de més de 7 km de longitud amb desnivells d'entre 300 i 400 m. En canvi, l'aiguavés N s'ajeu suaument sobre el curs de la Pallaresa.

Diverses canals solquen les parets meridionals, entre elles, la del pas de l'Escalirot, a Pessonada, que supera 300 m de cingle per arribar al capdamunt de la serra. Aquest grau ha estat utilitzat des de l'edat mitjana per pujar als conreus i les pastures situades als plans de la carena. Fins i tot durant la guerra de 1936 va servir per abastir les tropes atrinxerades a Rocalta, el punt més alt de la serra. De tot aquest anar i venir, queden restes prou evidents en forma d'escales tallades a la pedra, graons de formigó afegits a la penya i ferregots.

Actualment, el camí és utilitzat pels excursionistes que van al massís de Boumort o que volen contemplar a vol d'ocell la trama regular dels camps de la Conca de Dalt i el perfil de muntanyes emblemàtiques com el Montsec, el Turbó, el massís de la Maladeta i els grans cims del Pallars. El recorregut presenta dos trams de graons metàl·lics que no comporten cap dificultat.

Ruta senyalitzada.

 

Des de Tremp, capital comarcal, cal situar-se a la Pobla de Segur agafant la carretera C-13 cap al N. Després, es continua en direcció E per la qual duu a Sant Martí de Canals i Pessonada.

• 0,00 km (880 m). Pessonada. Abeurador, font i safareig a l'entrada oest del poble. Es creua la població pujant en direcció S, es passa l'església i, girant a l'esquerra (NE/E), s'arriba a la part més alta del poble, on es conflueix amb la carretera asfaltada, que s'acaba en aquest punt. Es tomba a l'esquerra (NO) per la carretera i es camina 100 m fins que, a mà dreta (N), es troba un trencall amb un indicador.
• 0,40 km (905 m), 0 h 07 min. Bifurcació. A la banda dreta (N) de la carretera s'agafa un camí de ferradura que duu a l'ermita de la Mare de Déu de la Plana.
• 0,88 km (952 m), 0 h 17 min. Ermita romànica de la Mare de Déu de la Plana. Una imatge original del temple es guarda en una casa del poble. Es continua pel sender que neix al N de l'edifici (en el cantó contrari de la porta), que ascendeix en direcció NE cap a un penyal en forma d'agulla que s'alça sota el cingle, al peu d'una canal molt marcada, per on discorre el trajecte. Se segueixen unes marques grogues, que es trobaran al llarg de tot el recorregut.
• 1,07 km (1.010 m), 0 h 31 min. El camí travessa el pas entre el penyal (que queda a l'esquerra) i la paret i s'enfila per la canal fent ziga-zagues obrint-se pas amb l'ajut de graons tallats a la roca.
• 1,26 km (1.076 m), 0 h 44 min. Pas amb graons metàl·lics. Després, el camí continua amunt girant a la dreta (SE) per terrasses estretes fins a sortir a una zona més oberta. Es troba una bifurcació i se segueix pel camí de l'esquerra (N), senyalitzat amb marques grogues (la desviació de la dreta es dirigeix al centre de la canal i, més amunt, s'ajunta amb el camí principal, però el recorregut és menys interessant). Es puja fàcilment de graonada en graonada fins que s'arriba a un segon pas equipat.
• 1,55 km (1.157 m), 0 h 57 min. Pas amb graons de ferro. Un cop superats, el terreny s'ajeu. S'accedeix a una zona de matolls, ja per damunt de la cinglera, on el camí remunta amb menys pendent fent ziga-zagues en direcció N fins que surt a la carena.
• 1,85 km (1.225 m), 1 h 10 min. Carena de la serra: cal seguir-la a la dreta momentàniament (SE) fins a la cota més alta de l'entorn (aquest tram no està marcat amb pintura, però es continua pel senderó sense cap dificultat sempre a pocs metres de la cinglera, que quedarà a la dreta).
• 2,10 km (1.233 m), 1 h 14 min. Tot i que des de sobre no són visibles, a la terrassa inferior, sota la primera cinglera, hi ha una gran balma que s'utilitzava com a corral.
• 2,35 km (1.262 m), 1 h 19 min. El senderó desemboca a una pista que puja des de la carretera que uneix Sant Martí de Canals i Hortoneda. Cal deixar-la a l'esquerra i continuar pel fil de la serra (SE).
• 2,52 km (1.286 m), 1 h 24 min. Elevació a la carena. Malgrat que no és el punt més alt de la serra, la vista és impressionant. Hi ha restes de fortificacions militars de la guerra de 1936. A sota, 400 m a plom, es troba Pessonada. Es torna fins a l'indret on s'ha sortit a la carena (al km 1,85 de l'itinerari).
• 3,19 km (1.225 m), 1 h 38 min. Es deixa a l'esquerra el camí dels Escalirots, per on s'ha pujat, i es continua recte (O/NO) seguint per la carena en franca baixada.
• 3,45 km (1.180 m), 1 h 43 min. La Portella. S'és a la capçalera d'una àmplia conca suspesa sobre la paret S de la serra. Aquí es canvia de vessant: cal deixar la carena a la dreta i entrar a la coma davallant decididament cap a l'esquerra (O). Uns metres per sota, el camí tomba a la dreta (N) i inicia el flanqueig de la coma en diagonal (O) perdent altitud tot aprofitant la feixa que ratlla el vessant rocós per sota la carena, que queda a la dreta (N). S'avança sense problemes seguint els senyals de pintura, es passa una balconada des d'on es veu Sant Martí de Canals i s'arriba al final de la cinglera. Es gira al N voltant l'esperó del cingle i el camí torna a situar-se sobre el vessant oposat (N), a la capçalera d'una barrancada que baixa cap al NO.
• 4,08 km (1.060 m), 1 h 55 min. Capçalera del barranc de Sant Martí. El camí torna a tombar a l'esquerra (O) i va perdent alçada gradualment discorrent per la part superior de la conca uns metres per sota de la carena, que ara queda a l'esquerra (S).
• 4,40 km (1.005 m), 2 h 02 min. Una mica més avall, el camí gira al S i conflueix un altre cop amb el fil de la carena. Se segueix baixant cap a l'oest, es tomba a la dreta (NE) i es descendeix uns metres per l'inici d'una barrancada subsidiària de la de Sant Martí. Després d'una ziga-zaga, el camí s'orienta a ponent i se situa en el darrer ressalt de la cinglera, abans que aquesta es dilueixi definitivament en els contraforts del barranc que marca l'inici de la serra de Pessonada. Hi ha una bifurcació amb el corriol d'accés a Sant Joanet.
• 4,65 km (957 m), 2 h 07 min. Bifurcació de Sant Joanet. Es gira a l'esquerra momentàniament (S) i se salta el fil de la carena. Un cop a l'altra banda, es continua a l'esquerra i, en pocs metres, s'arriba a la balma de Sant Joanet, senzilla ermita construïda a la roca que mira a la Conca de Dalt (4,75 km, 969 m, 2 h 10 min). Es torna al camí anterior i ara es prossegueix baixant en direcció NO mantenint-se una mica per sota de la carena. A la cota 910 m, al km 4,97, el camí tomba a l'O i, 200 m després, al S. Es creua una línia elèctrica i es desemboca a una pista.
• 5,45 km (841 m), 2 h 22 min. Pista del pla de la Torre, sobre els camps d'ametllers. Es continua recte, ara sempre cap a llevant, seguint per la pista que discorre sota la línia elèctrica. La pista mor en un barranc (5,67 km, 847 m) i se segueix en la mateixa direcció (E/SE) per un senderó que surt a uns camps conreats (6,00 km, 877 m). Es continua cap al S arrambant-se a un mur de pedra seca que separa un camp de cereals d'un altre d'ametllers i s'arriba a una pista ampla (6,01 km, 880 m), que es pren a migdia fins que s'arriba a la carretera.
• 6,85 km (865 m), 2 h 45 min. Carretera de Pessonada. Cal agafar-la a l'esquerra (E i després SE).
• 7,43 km (880 m), 2 h 54 min. Pessonada, punt de partida i final de l'itinerari.

Els cingles de Pessonada protegeixen els camps de la Conca de Dalt actuant com una barrera contra el vent del N i, alhora, com la paret d'un forn que recull l'escalfor del sol. Aquesta petita vall que s'obre a l'est de l'embassament de Sant Antoni és, de fet, un petit món, una mena d'oasi envoltat de penyes i serralades on floreixen els ametllers el mes de febrer i les olives maduren abans de les glaçades.

Més informació

CONSELLS

• Respectar sempre l’entorn

Un paper llençat a la muntanya trigarà uns tres mesos a biodegradar-se, una llauna uns 10 anys, els plàstics entre 100 i 1.000 anys, i el vidre uns 4.000 anys. Per tant, endú-te la teva brossa a casa i no llencis mai res, la natura no vol cap residu teu!

• Planificar la sortida

Prepara l’excursió, documenta’t i informa’t. Ah!, i abans de fer la sortida, comunica les teves intencions a algun conegut o familiar, d’aquesta manera hi ha algú que sap el teu recorregut.

• Anar amb companyia

Sempre és més recomanable anar d’excursió acompanyat per no patir un accident sol i tenir suport. Entre la colla, cal que adapteu la sortida a les vostres possibilitats.

• La meteorologia

Abans de sortir, informa’t del temps, a Internet trobaràs molts webs; et recomanem http://meteomuntanya.cat

• El mapa i la brúixola

Sí, avui dia els aparells són molt avançats, però el mapa i la brúixola de tota la vida no et deixaran a l’estacada per motius de bateries...

• El material

Equipa’t adequadament, segons el clima i les condicions, però sobretot no oblidis dur aigua, un impermeable, una petita farmaciola, una manta tèrmica per si de cas i uns mitjons de recanvi.

• Conviure i gaudir

Recorda que la natura és un sistema ecològic que no ha desequilibrar-se amb la teva visita, per tant, no malmetis res i deixa-la tal com és perquè la resta també en puguem gaudir.

Aquesta ruta i moltes més les trobareu al fons de rutes de Palau Robert a wikiloc.

El Palau Robert depèn del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Difusió.