De la Nou de Berguedà al Sobrepuny

El Palau Robert recomana aquesta ruta: De la Nou de Berguedà al Sobrepuny.

Aquesta magnífica excursió assoleix el cim del Sobrepuny, pic vertical, peculiar, rodejat de cingleres que domina l'extrem ponentí del Catllaràs, àmplia àrea prepirinenca protegida per l'Espai Natural d'Interès Nacional del mateix nom. El forçat pendent dels seus vessants obliga a una intensa pujada i baixada -tot i que de desnivell contingut. Atenció als excursionistes amb problemes de genolls, que hauran de dur bastons d'ajuda.

Ruta senyalitzada.

El punt d'inici de l'excursió és a la població de la Nou de Berguedà, cap del municipi del mateix nom situat a la riba esquerra del Llobregat. S'hi arriba des de la carretera C-16 per un trencall que surt 4 km al nord de Cercs (carretera BV-4022). La ruta, completament senyalitzada, utilitza les marques del GR 241, les de la xarxa de camins del Berguedà i les del PR-C 199.

• 0,00 km (888 m). Centre Cívic de la Nou, aparcament públic. Senyalització. Se surt en direcció N, de pujada per la carretera de Malanyeu. Immediatament després d'haver passat l'edifici de mà dreta cal girar a la dreta (E) i prendre el camí marcat com a GR 241. Es baixa un tram empedrat en direcció a cal Patzi. Poc abans d'arribar-hi (0,20 km a 855 m), el camí creua el torrent per una passarel·la davant d'un salt d'aigua. Es troba la font del Patzi, arbres i bancs. Es passa per darrere de la cal Patzi, que es deixa a la dreta, i s'emprèn una pujada per un corriol que transcorre sota el bosc, en una zona boscosa, fent ziga-zagues.
• 0,59 km (923 m), 13 min. Bifurcació. Cal parar compte. Passada una rampa es deixa el GR a l'esquerra (N; per aquí es tornarà en havent fet el cim). Es pren un camí que surt recte (marques grogues de xarxa) deixant-ne un altre a mà dreta de no senyalitzat. El camí, fressat i ben obert, puja decididament fins a can Caselles, en runes (0,79 km, 964 m). Es deixa la casa a la dreta (S) i, en els prats del seu voltant, es pren un corriol que s'endinsa pel bosc. Seguint els senyals, s'arriba a una pista de desembosc que se segueix amunt, cap a l'esquerra. En un revolt marcat de la pista, es pren un corriol a mà dreta lleugerament per sobre d'un torrent. Indicis de camins carboners que surten a esquerra i dreta. Es creua el torrent i, una mica més amunt, es travessa una tartera (1,48 km, 1.100 m). El corriol zigzagueja pujant sense descans. Es travessa la tresquera d'un arrossegador de troncs i s'entra en la fageda septentrional de la serra. De sobte, el camí s'aplana.
• 2,53 km (1.415 m), 1 h 30 min. Faig monumental; recte, una mica més enllà i deixant el camí de pujada a la dreta hi ha la font del Faig. Es gira per fer una ziga-zaga per sobre la soca del gran arbre, es passa una graonada (corda d'ajuda) i es continua pujant. Abans de sortir a la carena dels Llisos de Caselles, en el darrer revolt, hi ha les restes d'una barraca del carboner. Ja a la carena, el camí continua cap a la dreta, en pujada. A llevant, cingles i boscos de la falda del Sobrepuny, a ponent, lluny, les serres d'Ensija, Pedraforca i Moixeró.
• Se surt a un arrossegador de troncs, on es troben les marques blanques i grogues del sender de petit recorregut PR-C 199.
• 3,02 km (1.547 m), 1 h 51 min. Coll de la carena cimera. A la dreta, un viarany porta en 150 m fins al Sobrepuny de Baix, on val la pena d'anar per les seves dilatades vistes sobre la vall del Llobregat i serres ponentines de l'Alt Berguedà. La ruta segueix per l'esquerra (E), pujant per la carena de Sobrepuny fins al cim principal.
• 3,66 km (1.656 m), 2 h 9 min. Sobrepuny, d'ample cimal coronat per un punt geodèsic. Es baixa cap al nord seguint les marques grogues i blanques, primer en fort pendent fins al collet del Faig (3,92 km, 1.569 m), on s'abandona el PR. Se segueix cap al N, amb un suau pendent per un agradable camí carener (marques grogues de xarxa). Es desemboca en una petita collada, on es tomba cap a l'esquerra. Es continua baixant.
• 4,83 km (1.432 m), 2 h 32 min. Coll de la Plana, on es troben les marques blanques i vermelles del GR 241 que se seguirà per retornar a la Nou. Es baixa per la pista de l'esquerra (SSO).
• 5,27 km (1.400 m), 2 h 38 min. Atenció, cal abandonar la pista i prendre a mà esquerra (S) el camí que du a les Agudes. Se segueixen les marques del GR. La ruta creua un pla i comença un descens al costat d'un torrent. Més endavant gira a l'esquerra, ara per un camí ample i recte. En alguns punts, l'arrossegament de troncs ha excavat una profunda rasa. Al punt 5,65 km(1.378 m) es deixa a l'esquerra la pista de desembosc de la Jaça d'Espades. S'inicia de nou la baixada, primer suau, després, dreta. El camí s'estreny; es passa una collada i a la dreta s'albiren les esveltes roques de les Agudes. El pendent es redreça; una aclarida del bosc permet veure la casa de Tor i, al darrere, el cingle de Tor.
• 6,97 km (1.098 m), 3 h 9 min. Mina de les Agudes. Es continua recte. Es desemboca en una pista que cal creuar dues vegades per fer drecera. De nou a la pista, es pren cap a la dreta passant pels troncs balmats d'una antiga font. Una mica més avall, en el proper revolt, cal deixar-la per prendre un corriol a l'esquerra.
• S'arriba a un torrent on hi ha una àmplia esplanada. A mà dreta hi ha les restes de la mina d'Insula (7,47 km, 983 m). Prop d'aquest punt un telefèric saltava el Santuari de Lorda i arribava a l'antic ferrocarril de Guardiola de Berguedà, sota Cercs, ara cobert pel pantà. Més avall, el camí travessa el Grau, creua un torrent i després passa un passadís tallat a la roca (7,94 km, 932 m). A sota, es desemboca al camí del començament (8,33 km 923 m), que es ressegueix fins al punt d'inici.
• 8,78 km (888 m), 3 h 50 min. Centre Cívic de la Nou, final de l'excursió.

A La Nou es pot visitar el santuari de la Mare de Déu de Lorda. El Catllaràs és una regió prepirinenca distribuïda entre les comarques del Ripollès i del Berguedà. Té un clima fresc i plujós (més de 1.200 mm anuals als cims, on sovintegen les nevades). La vegetació natural és rica i abundosa, amb boscos de pi roig, rouredes i alzinars a les solanes i fagedes a les obagues, acompanyats de boix i, a les parts més altes, de pi negre. Destaquen algunes espècies florístiques protegides, de gran valor per la seva raresa i vulnerabilitat com la flor de neu (Leontopodium alpinum) o els esclops (Cypripedium calceolus, joia botànica que té les flors més grans de les orquídies europees). Entre els animals es troben els isards, els cérvols i cabirols i, com a aus representatives, el gall fer i el picot negre.

Més informació.

CONSELLS

• Respectar sempre l’entorn

Un paper llençat a la muntanya trigarà uns tres mesos a biodegradar-se, una llauna uns 10 anys, els plàstics entre 100 i 1.000 anys, i el vidre uns 4.000 anys. Per tant, endú-te la teva brossa a casa i no llencis mai res, la natura no vol cap residu teu!

• Planificar la sortida

Prepara l’excursió, documenta’t i informa’t. Ah!, i abans de fer la sortida, comunica les teves intencions a algun conegut o familiar, d’aquesta manera hi ha algú que sap el teu recorregut.

• Anar amb companyia

Sempre és més recomanable anar d’excursió acompanyat per no patir un accident sol i tenir suport. Entre la colla, cal que adapteu la sortida a les vostres possibilitats.

• La meteorologia

Abans de sortir, informa’t del temps, a Internet trobaràs molts webs; et recomanem http://meteomuntanya.cat

• El mapa i la brúixola

Sí, avui dia els aparells són molt avançats, però el mapa i la brúixola de tota la vida no et deixaran a l’estacada per motius de bateries...

• El material

Equipa’t adequadament, segons el clima i les condicions, però sobretot no oblidis dur aigua, un impermeable, una petita farmaciola, una manta tèrmica per si de cas i uns mitjons de recanvi.

• Conviure i gaudir

Recorda que la natura és un sistema ecològic que no ha desequilibrar-se amb la teva visita, per tant, no malmetis res i deixa-la tal com és perquè la resta també en puguem gaudir.

Aquesta ruta i moltes més les trobareu al fons de rutes de Palau Robert a wikiloc.