D'Isona a Siall, la Rua i Bóixols

Ruta en bicicleta per les serres calcàries que separen el sud del Pallars Jussà de l'Alt Urgell

El Palau Robert recomana aquesta ruta: D'Isona a Siall, la Rua i Bóixols.

Magnífic recorregut en BTT per la Conca Dellà, per les serres calcàries que separen el sud del Pallars Jussà de l'Alt Urgell, un paisatge singular i espectacular, de forta personalitat, amb llargues cingleres, agulles i espadats que sobresurten de les mates de bosc i dels conreus. La visita del llogarret abandonat de la Rua és impagable. La ruta va ser pensada per a ser feta a peu i en BTT. Aquí es descriu l'itinerari en la modalitat de bicicleta.

Ruta senyalitzada parcialment.

La Rua. FOTO: Catalunya-Palau Robert

La Rua. FOTO: Catalunya-Palau Robert

El punt de sortida és a l'encreuament de la carretera L-511, que va d'Isona a Coll de Nargó, just en el punt quilomètric 3,25, allà on, en direcció nord, neix la pista asfaltada cap a Abella de la Conca i, en direcció sud, la pista que duu a l'ermita de la Posa. Si es disposa de temps, s'hi pot arribar en bicicleta fent una tranquil·la i suau pujada des d'Isona (això augmentarà el recorregut total en 6,50 km i 115 m de desnivell).

  • 0,00 km (785 m). Se surt de l'encreuament mencionat, on hi ha el primer pal indicador, prop del jaciment de petjades de dinosaure i del santuari de la Posa. Es pren la carretera asfaltada en direcció a Coll de Nargó.
  • 0,80 km (830 m). Just al costat del molló del km 4 de la carretera es troba un segon indicador que dirigeix els excursionistes que van a peu al barranc de la Colomera. Aquest camí és un corriol que descendeix fins al barranc i puja de dret fins al poble de Siall, solament apte per a ciclistes en bona forma. Si es prefereix una mica més de calma, cal continuar per la carretera fins a trobar, al km 5,4, una pista senyalitzada a mà dreta amb el nom del poble de Siall. Si es decideix, però, seguir el corriol, cal baixar a peu amb la bicicleta al costat per un terreny molt dret que després se suavitza. Es va seguint el caminet, es creua el fons del torrent, normalment sec (km 1,15, 812 m) i es remunta el vessant E del barranc. El camí es dirigeix a l'E i va guanyant alçada. Més endavant es fa ample i esdevé una pista que puja fins a arribar al llom de la muntanya.
  • 2,50 km (998 m). Es desemboca a una pista que ve de la dreta. Es continua endavant, cap a l'E, i se surt a la carretera d'accés a Siall (km 2,60, 1002 m; per aquí es vindrà si s'ha anat per la carretera L-511): cal seguir-la cap a la dreta (S i després E) fins a Siall. Al sud es té a la vista la panoràmica de les roques vermelloses de Benavent, el coll de Comiols, la serra del Montsec i, davant nostre, al cim d'un turó, el castell de Llordà.
  • 3,83 km (1.100 m). Siall. Cal continuar en direcció NE tenint les cases a l'esquerra. En sortir de Siall podem avituallar-nos d'aigua a la font del poble. Cal puja recte cap al bosc. Al primer tombant es troba un dipòsit d'aigua per a l'extinció d'incendis i, tot seguit (km 3,94), hi ha una bifurcació: es prossegueix recte, es creua una pista i, seguint cap a l'E i, després, al NE, el trajecte s'endinsa al bosc d'Isona. De tant en tant, a l'esquerra i entre els arbres, apareix majestuosa la serra de Carreu. La pujada continuada sorprendrà amb un canvi sobtat de vegetació: la fageda d'Isona. Es continua remuntant pel camí fins al coll d'Espina i cal Curt.
  • 7,30 km (1.267 m). Al coll d'Espina es troba el mas de cal Curt, situat entre camps de conreu. A la dreta hi ha el bosc del Cimadal; enfront Pera-rua, les Colladetes i el tossal de la Devesa; a l'esquerra, les roques de Bóixols i, entre aquestes, de lluny, la serra del Cadí.
  • 7,48 km (1.265 m). Se segueix per la mateixa pista fins a arribar a una bifurcació (indicador). Per la dreta la pista porta al poble deshabitat de la Rua, mereixedor d'una visita, ja que es troba en un lloc sorprenent, de gran bellesa i solitud. Es pren a la dreta (E), doncs, aquesta pista que, al cap de poc, baixa decididament. Al km 8,60 sorprèn un petit bosc de faigs a recer de l'obaga de la rasa del coll d'Espina. Un quilòmetre després la pista fa una doble giragonsa, passa pel costat de dues masies en ruïnes i se situa sobre la Rua.
  • Una mica més endavant (km 9,70) cal deixar la pista principal i agafar, a l'esquerra (N), l'accés a la Rua, on s'arriba al km 10 del recorregut (1.060 m). El paisatge i l'indret són espectaculars. Es torna al coll d'Espina, on s'arriba al km 12,50. Ara es pren el trencall de la dreta (N) cap al coll de Faidella (1.250 m). Al km 13,25, passat un camí que mena a uns camps, se separen els itineraris a peu i amb bicicleta. Cal continuar recte (N) en pujada per la pista principal.
  • 14,10 km (1.232 m). Coll de Faidella. Es torna a recuperar la carretera L-511 a la dreta, en direcció a Coll de Nargó. La carretera s'endinsa a la vall del riu Pujals, el qual, més avall, en trobar-se amb el de les Colladetes, formaran el riu Rialb. Davant, al nord, s'alcen els impressionants espadats calcaris de la serra de Carrànima, que la carretera voreja. De mica en mica apareixen les roques de Bóixols tancant la vall i formant un estret. A mà dreta baixa una pista en ziga-zaga fins al riu. A l'inici d'aquest camí es poden veure, en el nostre vessant i a la dreta, cal Miquel de la Borda, el molí del Plomall davant seu i, més a l'esquerra, cal Plomall.
  • 18,70 km (1.150 m). S'arriba a Bóixols, petita població al peu d'una elevació on es troben les restes d'un castell. Se surt de Bóixols pel cantó de la font que hi ha a la carretera i es pren en direcció N una pista forestal molt ampla que passa pel costat de l'escola del poble i, més endavant, deixa a l'esquerra un dipòsit d'aigua i un trencall a la dreta que duu a can Cerdà (km 19,41, 1.208 m). La ruta continua enfilant-se cap al N fins al km 20 (1.268 m), en què hi ha un encreuament de camins que porten a unes quantes masies i granges, a la dreta, i a la cruïlla de Carrànima, a l'esquerra. Es pren aquesta darrera opció. La pista va girant a l'O i al SO, es deixen dos trencalls més a la dreta i, després de passar pel costat d'una petita borda restaurada, arriba a la cruïlla on es coincideix amb l'itinerari a peu. Abans del coll hi ha una bifurcació: es continua per l'esquerra i ja s'és a la collada de la Serra del Pi.
  • 21,90 km (1.303 m). Collada de la Serra del Pi, bifurcació de pistes. En aquest punt els recorreguts a peu i en bicicleta coincideixen. Des de la collada es pot gaudir d'una bona vista: el forat de Bóixols i el poble de lluny; darrere seu, l'obaga dels Castellans i el pic de Setcomelles (1.518 m) i, al voltant, la serra de Carreu, que mor al coll de Cal Trumfo per tornar-se a aixecar amb la roca de Monteguida. Sota el coll i a ponent s'obre la vall del riu Abella, on destaquen les construccions de la Torre d'Eroles.
  • Cal continuar cap al S prenent la pista de la dreta (SO). S'inicia el descens per una pista forestal que s'amaga entre els boscos. Al km 22,50 (1.252 m) es deixa una desviació a l'esquerra. Immediatament després (km 22,64) hi ha una altra bifurcació: els dos trencalls fan cap al mateix punt; es pren el de l'esquerra, que està en millor estat. Després es troben dos camins que marxen cap al barranc i que no hem de prendre (el primer porta a cal Manel, i el segon a uns camps i a tres masies més). Es continua baixant seguint sempre la pista principal.
  • El bosc torna a obrir-se quan es troben unes parets calcàries, que es tanquen de manera imponent per deixar pas a l'aigua. Es passa aquest estret, el forat d'Abella, conegut com el Foradot (km 27,48, 944 m). Es torna a guanyar una mica d'alçada fins a arribar a una font amb abeurador, un mirador del poble d'Abella de la Conca, de les roques d'Abella i de la Conca Dellà.
  • Se segueix per la pista forestal fins a desembocar al camí d'uns camps de conreu de cereals i ametllers. Es continua de baixada per la dreta, es passa pel costat d'un mas amb una església de nova construcció. Cal no deixar la pista; després d'un revolt molt marcat (km 30,70, 757 m) s'és la carretera d'accés a Abella de la Conca. Es pren la carretera cap a l'esquerra (O), es fa una curta pujada i es retroba l'encreuament de la Posa.
  • 33,15 km (785 m). Cruïlla de la Posa. Fi de l'itinerari.

Durant el recorregut cal parar compte a la possible presència dels grans rapinyaires, hi són freqüents els voltors, menys els aufranys i, prop de la serra de Carreu, és possible veure el mític trencalòs. Pel que fa a la vegetació, cal remarcar la rellevància de la fageda del bosc d'Isona.

Però l'aspecte més destacable el constitueix l'espectacular i imponent manifestació dels fenòmens geològics que han fet de la zona un dels punts més estudiats de l'orografia peninsular. Es pot complementar l'estada amb la visita al Museu de la Conca Dellà d'Isona.

Més informació

Serra de Carrpanima. FOTO: Catalunya-Palau Robert

Serra de Carrpanima. FOTO: Catalunya-Palau Robert

CONSELLS

• Respectar sempre l’entorn

Un paper llençat a la muntanya trigarà uns tres mesos a biodegradar-se, una llauna uns 10 anys, els plàstics entre 100 i 1.000 anys, i el vidre uns 4.000 anys. Per tant, endú-te la teva brossa a casa i no llencis mai res, la natura no vol cap residu teu!

• Planificar la sortida

Prepara l’excursió, documenta’t i informa’t. Ah!, i abans de fer la sortida, comunica les teves intencions a algun conegut o familiar, d’aquesta manera hi ha algú que sap el teu recorregut.

• Anar amb companyia

Sempre és més recomanable anar d’excursió acompanyat per no patir un accident sol i tenir suport. Entre la colla, cal que adapteu la sortida a les vostres possibilitats.

• La meteorologia

Abans de sortir, informa’t del temps, a Internet trobaràs molts webs; et recomanem http://meteomuntanya.cat

• El mapa i la brúixola

Sí, avui dia els aparells són molt avançats, però el mapa i la brúixola de tota la vida no et deixaran a l’estacada per motius de bateries...

• El material

Equipa’t adequadament, segons el clima i les condicions, però sobretot no oblidis dur aigua, un impermeable, una petita farmaciola, una manta tèrmica per si de cas i uns mitjons de recanvi.

• Conviure i gaudir

Recorda que la natura és un sistema ecològic que no ha desequilibrar-se amb la teva visita, per tant, no malmetis res i deixa-la tal com és perquè la resta també en puguem gaudir.

Aquesta ruta i moltes més les trobareu al fons de rutes de Palau Robert a wikiloc.

El Palau Robert depèn del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Difusió.

 
Destaquem