El Front de l’Ebre. Ruta de la Vall Closa: del Pinell de Brai a la serra de Pàndols

Refugis, xaboles i trinxeres, a més d’un monòlit erigit pels brigadistes, solquen aquest itinerari pels vessants de la serra de Pàndols

El Palau Robert recomana aquesta ruta: El Front de l’Ebre. Ruta de la Vall Closa: del Pinell de Brai a la serra de Pàndols.

El Pinell de Brai i les serres de Pàndols i Cavalls es van convertir en una zona de serveis de rereguarda per a les tropes republicanes durant la Batalla de l'Ebre, que va tenir lloc a la zona entre el 25 de juliol i el 16 de novembre de 1938, preludi de la derrota de la República a la Guerra de 1936-1939. Refugis, xaboles i trinxeres, a més d'un monòlit erigit pels brigadistes internacionals durant la batalla, solquen aquest itinerari pels vessants de la serra de Pàndols i la seva vall Closa. Dalt la serra s'ofereix, a més, dos esplèndids miradors dels entorns.

Ruta senyalitzada.

El Pinell de Brai. El poble amb la serra de Llàfega al fons. FOTO: Catalunya - Palau Robert

El Pinell de Brai. El poble amb la serra de Llàfega al fons. FOTO: Catalunya - Palau Robert

 

 

La ruta parteix des de davant del Celler Cooperatiu del Pinell de Brai. S'accedeix a la població per la carretera C-43, ja sigui des de Gandesa (on arriba la carretera N-420) o des de Benifallet (per on passa la carretera C-12). El celler es troba a la part oest de la zona urbana.

  • 0,00 km (160 m). Des de davant del Celler Cooperatiu cal sortir del nucli urbà en direcció NO travessant el carrer de la Carretera (N-230c) i es va pujant per una pista que s'enfila per la serra dels Horts. Un senyal (0,61 km) indica el sender que baixa per l'esquerra apropant-se al barranc del Pinell sense arribar-hi; es continua en direcció NO.
  • 1,16 km (174 m), 20 min. Barranc del Pinell. Es travessa, ara sí, el barranc i es desemboca a un sender més ample, punt on després es tornarà (hi ha un senyal). Es continua remuntant el barranc cap al NO apropant-se al pont de la Carbonera per sota del qual es travessa la carretera C-43. Quan s'ha passat el pont, seguint les indicacions cap a la dreta, cal remuntar uns metres per seguir el sender que va en paral·lel a la carretera. Més endavant es travessa el barranc de Gandesa i, encara seguint cap al N, es va pujant de mica en mica. Se superen unes feixes per un pas esglaonat, s'arriba a uns prats i, seguint la indicació d'un senyal, es travessen per continuar remuntant el barranc de Gandesa seguint de lluny la carretera.
  • 2,45 km (237 m), 40 min. Xabola. Un plafó al costat d'una barraca de pedra explica que durant la Batalla de l'Ebre molts soldats van fer-se refugis, ja sigui excavant les parets de la muntanya o en cabanes de pedra, també usades per pastors i caçadors. Es continua pel mateix camí (NO) i, seguint el sender, s'acabarà fent la volta a un espadat i es remuntarà per la vall Closa de Verano.
  • 4,25 km (294 m), 1 h 10 min. Plafó de la vall Closa. El nom de la vall fa referència a la manca de sortides naturals pel seu vessant SO; aquesta particularitat la feia adient per al repòs de les tropes que rellevaven els soldats del front, ja que és fàcilment defensable. Per aquí hi van passar molts reclutes de les Brigades Internacionals i de la Lleva del Biberó.
  • Des d'aquest punt, un altre plafó informa també de la cova que va servir de lloc de comandament per al Batalló Lincoln. La cavitat va ser usada durant gairebé dues setmanes del mes d'agost de 1938 per a instal·lar-hi la direcció del 58è batalló de la XV Brigada Internacional, que portava el nom de l'històric president dels EUA, ja que el formaven voluntaris nord-americans. Per accedir a la cova cal seguir un corriol que puja fortament entre els arbres. Es retorna al plafó i se segueix el camí cap al SO.
    El Pinell de Brai. Monòlit de les Brigades Internacionals. FOTO: Catalunya - Palau Robert

    El Pinell de Brai. Monòlit de les Brigades Internacionals. FOTO: Catalunya - Palau Robert

     

  • Poc més endavant es passa una antiga placa que indica el monòlit en homenatge a la XV Brigada Internacional, cap a on es va. Arribant al final de la vall es travessen unes grans roques i es volta cap al NE per enfilar-se al puntal de l'Ós. Cal remuntar una vintena de metres i, un cop d'alt, es gira cap a l'O passant pel costat d'unes coves petites.
  • 5,43 km (364 m), 1 h 30 min. Àrea de descans. En un petit terraplè, entre pins i feixes s'hi va establir una àrea de descans pels soldats que encara no estaven destinats al front. Remuntant el sender que s'hi obre pas es gira cap al N i es troba un altre plafó que indica el monòlit de les Brigades Internacionals. Es va construir durant la Baralla de l'Ebre en memòria dels companys morts de la companyia; fou restaurat l'any 2000 i acompanyat d'un petit memorial amb restes d'estris i materials de l'època trobats al lloc. Es continua pujant cap al NO per arribar al capdamunt de la part nord de la serra de Pàndols, que separa la vall Closa de la Teuleria. Dalt (5,83 km, 454 m, 1 h 45 min) hi ha un mirador amb una magnífica vista de la serra de Cavalls (NE), la serra del Pebrer (NO, que tapa Gandesa) i la resta de la serra de Pàndols (SO), cap a on cal dirigir-se planejant entre les valls, sempre amb el penya-segat a la dreta. El recorregut coincideix temporalment amb el GR 171.
  • 6,60 km (538 m), 2 h. Trinxera. Es creua una de les trinxeres que protegien aquest possible accés a la vall i al Pinell de Brai; fou excavada a la roca i es reforçava amb sacs. Es continua cap a l'O durant 180 m i llavors, seguint el sender, es gira 90º a l'esquerra (SE) resseguint la part de dalt de la vall Closa.
  • 7,30 km (571 m), 2 h 15 min. Mirador de Pàndols. Després de remuntar per dins el bosc s'arriba al capdamunt de la vessant sud de la serra de Pàndols. Davant un penya-segat hi ha un mirador: des d'aquí es pot veure la vall del Pinell de Brai i les serres de Llàfega i Valliplana (SE/S) que tapen el riu Ebre; cap al SO s'allarga la serra de Pàndols, on es pot distingir Santa Magdalena i el monument a la Pau.
    El Pinell de Brai. Celler Cooperatiu, la Catedral del vi (Cèsar Martinell, 1917). FOTO: Catalunya - Palau Robert

    El Pinell de Brai. Celler Cooperatiu, la Catedral del vi (Cèsar Martinell, 1917). FOTO: Catalunya - Palau Robert

     

  • S'agafa el sender on s'ha desembocat cap a l'esquerra (NE), resseguint de nou la vall Closa, però ara pel vessant sud; es deixa el GR 171, que se'n va cap a la dreta. Es passa una altra trinxera (plafó "Cota 581") i se segueix recte, perdent alçada. Arribant al final de la serra, deixant una clariana a l'esquerra, es fa una ziga-zaga grossa en direcció al poble i es perd molta alçada ràpidament. Ara es planeja per sobre un llom que està orientat cap al Pinell de Brai i es va seguint en direcció SE, veient la carretera i el camí de pujada a l'esquerra. Passant per unes feixes amb oliveres a la zona de les Muntaneres es desemboca a una pista de terra ampla, que s'agafa cap a l'esquerra (senyal; 10,21 km, 226 m, 3 h). El camí de Muntaneres a Pàndols travessa camps de cirerers, oliveres i ametllers, i va perdent alçada fins que, després d'un revolt, arriba a la carretera C-43 just sobre el pont de la Carbonera per on s'ha passat al principi de la ruta.
  • 11,19 km (185 m), 3 h 15 min. La Carbonera. A les parets s'hi poden observar coves excavades, antics refugis oberts pels soldats per suplir la manca de recursos. Es travessa la carretera per sota el pont i es refà el camí per on s'ha vingut fins a trobar un senyal vertical. En lloc de travessar el barranc del Pinell i pujar cap a la serra dels Horts, se segueix recte i pla resseguint el barranc. Es passa la carretera N-230c per sota, es deixa una pista a mà dreta i una altra a mà esquerra, continuant recte. Cal agafar la següent desviació a l'esquerra (carrer del Bonaire) pujant cap al celler pel costat dels safarejos.
  • 12,64 km (160 m), 3 h 35 min. Celler Cooperatiu, final de l'itinerari. Al Pinell de Brai s'hi pot visitar el Celler Cooperatiu, edifici modernista dissenyat per Cèsar Martinell (1917) conegut com la catedral del vi per les seves grans dimensions, detalls decoratius com el fris ceràmic pintat per Xavier Nogués i la seva espectacularitat; el centre de memòria Les veus del Front, que contextualitza el paper de la comunicació durant la Batalla de l'Ebre entre bàndols, cap a la rereguarda i a l'estranger; i les Cases Caigudes, on es pot observar l'impacte dels bombardeigs de la guerra en el poble antic.

Més informació

El Pinell de Brai. Trinxera (solc de la dreta). FOTO: Catalunya - Palau Robert

El Pinell de Brai. Trinxera (solc de la dreta). FOTO: Catalunya - Palau Robert

CONSELLS

• Respectar sempre l’entorn

Un paper llençat a la muntanya trigarà uns tres mesos a biodegradar-se, una llauna uns 10 anys, els plàstics entre 100 i 1.000 anys, i el vidre uns 4.000 anys. Per tant, endú-te la teva brossa a casa i no llencis mai res, la natura no vol cap residu teu!

• Planificar la sortida

Prepara l’excursió, documenta’t i informa’t. Ah!, i abans de fer la sortida, comunica les teves intencions a algun conegut o familiar, d’aquesta manera hi ha algú que sap el teu recorregut.

• Anar amb companyia

Sempre és més recomanable anar d’excursió acompanyat per no patir un accident sol i tenir suport. Entre la colla, cal que adapteu la sortida a les vostres possibilitats.

• La meteorologia

Abans de sortir, informa’t del temps, a Internet trobaràs molts webs; et recomanem http://meteomuntanya.cat

• El mapa i la brúixola

Sí, avui dia els aparells són molt avançats, però el mapa i la brúixola de tota la vida no et deixaran a l’estacada per motius de bateries...

• El material

Equipa’t adequadament, segons el clima i les condicions, però sobretot no oblidis dur aigua, un impermeable, una petita farmaciola, una manta tèrmica per si de cas i uns mitjons de recanvi.

• Conviure i gaudir

Recorda que la natura és un sistema ecològic que no ha desequilibrar-se amb la teva visita, per tant, no malmetis res i deixa-la tal com és perquè la resta també en puguem gaudir.

Aquesta ruta i moltes més les trobareu al fons de rutes de Palau Robert a wikiloc.

El Palau Robert depèn del Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Difusió.

 
Destaquem