Tavertet-riera de Balà-puig d’en Perereda

 Entre el Montseny, al sud del Pirineu, i les Corberes, a la Catalunya Nord, a cavall de les comarques d’Osona, Selva, Berguedà, Ripollès, Garrotxa, Vallespir i Conflent, s’hi estén un paisatge de fesomia particular, un rectangle d’uns 10.000 km2 on es conserven modes de viure que la frontera no ha esborrat del tot. Un dels elements que donen caràcter a aquestes contrades és la presència d’una vegetació de muntanya relativament humida que als solells acull espècies mediterrànies -alzines, pinedes i roures- i a les obagues, espècies centreeuropees, entre les quals destaquen les fagedes. En aquest vast espai s’hi troben hàbitats, costums i tradicions que configuren l’imaginari popular del que s’anomenà la “Catalunya Vella”.

  

  

En aquest context, l’itinerari que aquí es proposa concilia l’atractiu geogràfic de la zona amb el resultat de la humanització del territori. Es tracta d’un recorregut circular que baixa al sot de Balà, travessa la balma del salt del Molí-bernat, continua pel sòcol de la cinglera oriental de la vall fins a l’agulla del Morro de l’Abella i remunta fins al crestall de la serra de Perereda. Des d’allà, resseguint les balmes del Sunyer, es torna a Tavertet.

  

  

Atenció: itinerari reservat a excursionistes avesats als entorns verticals i acompanyats per un guia expert.

 

  

Ruta senyalitzada.

 

 

 

 

L’inici del recorregut és a Tavertet. S’arriba a aquesta població per la carretera BV-5207 que neix a L’Esquirol, en un trencall de la C-153 a mig camí entre Vic i Sant Esteve d’en Bas. S’estaciona el vehicle a l’aparcament de l’entrada del poble.

  

  

0,00 km (867 m). Plaça Major de Tavertet, davant de l’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica i modificada amb posterioritat. Seguint la senyalització del camí del Castell i del sender GR 2, cal dirigir-se cap al SO pel carrer del Mig, deixant l’església a mà esquerra. Als 170 m es gira a l’esquerra (SE) per anar al mirador de Can Xicot, amb vertiginoses perspectives sobre els cingles de l’Avenc, les Guilleries i el massís del Montseny. Es continua en lleugera baixada resseguint el camí que gira a ponent entre les cases i la cinglera. S’arriba a una desviació (0,56 km); es continua recte, pel camí del Castell. Uns metres més enllà es deixa a mà esquerra el recorregut del GR, que s’enfonsa literalment en la cinglera.

  

  

0,81 km (855 m), 11 min. Coll de Malla. Es deixa el camí ample, que es dirigeix al turó del Castell i al puig de la Força, i es pren, a mà dreta (O), un corriol que voreja un sortint de la cinglera de la Miradora. Als 1,17 km (851 m) s’és a la punta de la Miradora, des d’on es pot veure el Sot de Balà, les cingleres de les Balmes i el salt del Molí-bernat, amb l’enorme espluga de les Corts al seu dessota. Es gira en rodó i es continua pel camí que discorre uns metres per sobre del recorregut que s’ha fet servir per arribar en aquest punt.

  

  

1,61 km (860 m), 23 min. El corriol desemboca al camí que s’havia deixat a la desviació de la sortida de Tavertet (senyalització); es gira a l’esquerra i es pren el camí del Salt de Molí-bernat, que després d’un tram planer baixa fortament fent ziga-zagues (trams amb esglaons) fins a l’entrada de la balma de les Corts, que discorre horitzontalment fins a l’altra banda del cingle franquejant el salt d’aigua pel darrere (2,40 km, 680 m, 35 min). Si és època de pluges intenses la cascada baixa a plom més de cinquanta metres amb brogit eixordador; llavors la mullena està assegurada. Se surt del salt, es puja per una escala de fusta, es creua per una passera el desaigua de l’antic molí Bernat, situat uns 50 m més amunt i mig enrunat, i se surt a una bifurcació.

  

  

2,44 km (685 m), 36 min. Bifurcació de camins. Cal continuar cap a l’esquerra (S) resseguint el sòcol de la cinglera de les Balmes. Per la dreta es puja, en pocs minuts, fins al capdamunt del salt passant pel costat del vell molí Bernat. Més enllà, pel pont Vell, es faria cap a Tavertet (és per on es tornarà després).

  

  

Comença una entretinguda travessa per la vall inferior de Balà, solcant la base del seu espadat occidental. El recorregut està senyalitzat amb marques grogues i amb fites. Enmig d’una espessa boscúria el camí avança cap al sud, descriu una ziga-zaga pujant en fort pendent i deixa una desviació a mà dreta (N) que du al damunt del precipici (2,65 km, 715 m). Se segueix cap al S. En el punt 3,13 km el camí fa una ziga-zaga per baixar un llom despullat d’arbres, perdent uns metres (marques i fites, cal estar atents). S’és arran de paret; uns metres més enllà la cornisa que se segueix es difon.

  

  

3,21 km (682 m), 50 min. No es pot continuar la lleixa. A mà dreta una escala de ferro de dos trams, el darrer vertical del tot, permet enllaçar amb el replà superior, situat a uns dotze metres per sobre. Un cop superat el pas, es continua flanquejant la paret en la mateixa direcció en què s’anava.

  

  

4,00 km (635 m), 60 min. Esperó a l’indret dels Escalars de les Balmes. Si es va a la punta de la prominència es gaudeix d’una visió magnífica del Sot de Balà, de les verticals parets del puigs de la Força i del Castell, al davant, i de la unió de la riera amb la vall del Ter, ocupada per l’aigua de l’embassament de Sau. Es continua endavant, per sota el bosc. Uns 300 m enllà es passa a frec de la cova de les Pixarrelles. La seva entrada, closa per una reixa, es troba verticalment situada a uns 20 m sobre el camí (cordes d’ajuda per a arribar-hi). Es continua cap a ponent fins a la profunda canal que forma la paret oriental del Morro de l’Abella, que des d’aquest angle es mostra com a una agulla esvelta. Aquí hi ha una bifurcació (fita de pedres, 4,55 km, 591 m). S’ha de girar a la dreta i emprendre la curta però dreta pujada pel grau del Morro de l’Abella, cap al pla de la Perereda.

  

  

El camí de l’esquerra prové del fons de la riera. Si es pren durant uns metres i després s’abandona per seguir horitzontalment el terreny, s’arriba a l’esperó del Morro de l’Abella (4,70 km), amb espectaculars vistes sobre l’entorn. Una cornisa molt estreta, sense protecció i penjada a l’abisme (gens apropiada per als no escaladors) permetria donar la volta a l’agulla i situar-se a la canal del Salt de Tirabous, en un indret feréstec i colpidor (visible, altrament, des del mateix itinerari, un cop s’és al capdamunt del Morro).

  

  

4,90 km (666 m), 1 h 15 min. Collet sobre el grau del Morro de l’Abella. Cal anar fins al vèrtex de l’agulla per veure l’entorn des d’un mirador excepcional (a 100 m d’aquí). Des del cim es torna enrere fins al punt de trobada del camí del grau. Cal continuar per un corriol que surt a la dreta en direcció E, resseguint el voraviu de la cinglera i deixar, a l’esquerra, un altre camí que continua cap al N (i que també du a la carretera). Més enllà, s’abandona el caire de l’espadat, es gira al NE, es fa una ziga-zaga i es desemboca a la carretera de l’Esquirol a Tavertet (5,97 km, 737 m). Se segueix la carretera cap a la dreta durant 140 m; no s’ha de sobrepassar pas el molló del quilòmetre 9 de la carretera. Una fita a l’esquerra marca el corriol que cal seguir en pujada i zigzaguejant per arribar a la carena del puig d’en Perereda (senyals grocs i fites; es travessen dos camins transversals).

  

  

6,38 km (822 m), 1 h 45 min. Carena occidental del serrat d’en Perereda. Es desemboca en un camí més ample que comunica la baga de la Perereda amb la casa i les granges de les Balmes. Se segueix cap a l’esquerra (E) i s’entra a l’ espessa obaga de la serra. Cal parar compte a la propera desviació, poc clara, situada 90 m després d’haver passat entre dos grans blocs de pedra arrodonits.

  

  

6,56 km (855 m), 1 h 50 min. Es tomba a la dreta deixant el camí i prenent un corriol poc marcat (fita i senyals grocs; cal saltar un vailet de bestiar sense porta). Es puja uns deu metres i es gira a l’esquerra (NE) flanquejant per la seva base la paret que forma la prominència rocosa del Barret d’en Perereda. Es rodeja la roca i es gira a la dreta (S, marques grogues i fites) per superar una estreta i curta canal que voreja un forat de la formació rocosa. S’arriba a un estret collet situat sota mateix de la punta del Barret d’en Perereda (senyalització; 6,62 km, 870 m). Es continua a l’esquerra, cap a llevant (NNE) seguint el fil de la planera carena del puig d’en Perereda (a 200 m d’aquí). Un cop sobrepassat el vèrtex s’és en un collet poc marcat. S’ha de baixar cap a la dreta per un pas d’escletxa (fites i marques grogues) que du a la base de la cinglera del serrat (6,90 km, 860 m; senyalització). Es continua cap a llevant seguint un camí que es dirigeix a la base de la paret del serrat, deixant una desviació a la dreta que baixa a les Balmes.

  

  

7,02 km (880 m), 2 h 10 min. Balma de les Piques, de grans dimensions, que rep el nom per les cavitats excavades en tres blocs despresos del sostre que, a mode de piques, recullen l’aigua dels degotalls. Es continua cap a llevant (senyalització) passant entre blocs gegantins despresos de les parets. Es fa la volta al cingle oriental del puig de les Balmes i s’arriba al coll de Collsaplomera (7,73 km, 880 m). Cal seguir la pista cimentada cap a la dreta (S) durant 80 m i abandonar-la tot seguit per prendre un corriol (fita) que baixa cap a l’esquerra (NE). Es continua arran de cinglera i s’arriba a la balma del Sunyer de Baix; també de grans dimensions, amb les restes d’un habitatge que aprofitava l’ampli sostre (8,18 km, 877 m). Més endavant, seguint el peu del cingle, s’arriba al mas abandonat del Sunyer de Baix (8,35 km, 886 m, senyalització). Darrera de l’edifici, al costat del camí, un corriol s‘enfila al cingle per una escala de pedra fins a un punt des d’on es gaudeix de bones vistes sobre Tavertet. Es continua enllà, baixant pel camí empedrat, de bast, que unia la casa amb les masies del voltant i amb Tavertet. Més enllà (8,56 km, 825 m), es deixa una pista a l’esquerra i es baixa fins a la carretera de l’Esquirol a Tavertet. Es travessa (8,78 km, 792 m, senyalització) i es passa pel costat de can Casanova, casa enrunada. El camí creua una petita roureda amb exemplars notables. Girant al SO es travessen els prats de Can Casanova i s’arriba al Pont Vell.

  

  

9,35 km (747 m), 2 h 45 min. Pont Vell de Tavertet, sobre la riera de Molí-bernat (senyalització). Cal desviar-se a la dreta (SO) seguint el curs de l’aigua per contemplar l’indret del salt del Molí-Bernat, ara des del capdamunt (9,35 km, 739 m; s’ha seguit un tram de l’antic camí del molí Bernat que, més avall, s’ajunta amb el que travessa la balma de les Corts i que s’ha utilitzat a l’anada). Es torna al pont, es creua i se segueix, ara en pujada, superant el rocal de la Fontanella fins arribar a Tavertet.

  

  

10,79 km (867 m), 3 h 15 min. Plaça Major de Tavertet, final de l’excursió.

 

CONSELLS

 

• Respectar sempre l’entorn

Un paper llençat a la muntanya trigarà uns tres mesos a biodegradar-se, una llauna uns 10 anys, els plàstics entre 100 i 1.000 anys, i el vidre uns 4.000 anys. Per tant, endú-te la teva brossa a casa i no llencis mai res, la natura no vol cap residu teu!

 

• Planificar la sortida

Prepara l’excursió, documenta’t i informa’t. Ah!, i abans de fer la sortida, comunica les teves intencions a algun conegut o familiar, d’aquesta manera hi ha algú que sap el teu recorregut.

 

• Anar amb companyia

Sempre és més recomanable anar d’excursió acompanyat per no patir un accident sol i tenir suport. Entre la colla, cal que adapteu la sortida a les vostres possibilitats.

 

• La meteorologia

Abans de sortir, informa’t del temps, a Internet trobaràs molts webs; et recomanem http://meteomuntanya.cat

 

• El mapa i la brúixola

Sí, avui dia els aparells són molt avançats, però el mapa i la brúixola de tota la vida no et deixaran a l’estacada per motius de bateries...

 

• El material

Equipa’t adequadament, segons el clima i les condicions, però sobretot no oblidis dur aigua, un impermeable, una petita farmaciola, una manta tèrmica per si de cas i uns mitjons de recanvi.

 

• Conviure i gaudir

Recorda que la natura és un sistema ecològic que no ha desequilibrar-se amb la teva visita, per tant, no malmetis res i deixa-la tal com és perquè la resta també en puguem gaudir.