El bestiari festiu, un tret identitari

 

L'animador cultural i promotor Xavier Cordomí, durant el Congrés de Cultura Popular Català (1995-1996) va definir el Bestiari festiu com "tota aquella figura d'imatgeria festiva zoomòrfica amb portador intern o extern, de carcassa i/o figuració total o "protèsica", amb caràcter individual o grupal, i amb una tècnica, funcionalitat i simbolisme determinats, així com llurs col·lectius humans i models associatius".

 

El bestiari popular català és, doncs, el nom que rep el conjunt de figures que representen animals reals o fantàstics que són exhibits en les festes locals de Catalunya en processons, cercaviles o balls, entre altres.

El seu origen cal buscar-lo en el teatre medieval de les processons de Corpus Christi, evolucionant i adquirint entitat pròpia en cercaviles i balls de diables, entre altres. Avui dia són presents en la majoria de celebracions festives arreu del territori català. Bona mostra en són les Guites de la Patum de Berga, declarada el 2005 Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, o les que apareixen a diferents seguicis festius com els de les Festes de la Mercè de Barcelona, les de Santa Tecla de Tarragona, o Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès.