Terrassa m'agrada

 

Terrassa és una ciutat del Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca. La seva àrea d'influència arriba al quart de milió de persones. Terrassa té 37 barris agrupats en 6 districtes, que són demarcacions en què es divideix la ciutat per facilitar-ne l'administració.

 

La ciutat es troba al sud del massís de Sant Llorenç del Munt, a 277 metres sobre el nivell del mar. El seu terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb els de Matadepera, Mura i Vacarisses; a l'est amb Sabadell i Castellar del Vallès; al sud amb Sant Quirze del Vallès, Rubí i Ullastrell, i a l'oest amb Viladecavalls i Vacarisses.

 

El clima de Terrassa és el clàssic de la Depressió Prelitoral a l'altura de Barcelona, ??a mig camí entre la suavitat de la costa i dels extrems de la Depressió Central.

  

La possible presència humana en el que avui és el terme municipal de Terrassa es remunta al Pleistocè Inferior, tal com es desprèn de les troballes fetes al jaciment de Vallparadís que tenen una antiguitat d'entre 800.000 i 1.000.000 d'anys.

 

Els romans van fundar la ciutat d'Ègara prop d'un antic poblat ibèric anomenat Egosa, del qual s'han trobat algunes restes ceràmiques i també monedes. L'any 844 es documenta per primera vegada la referència més antiga del castell de Terrassa i a finals del segle XII neix la nova vila de palau de Terrassa, que es perllonga al llarg de l'edat mitjana i moderna.

 

Al llarg d'aquests anys la vila va anar creixent de forma molt sostinguda al principi, i de forma més evident a partir de mitjan segle XVI. La vila va créixer al voltant de la Torre del Palau i del Castell Palau i l'altre nucli era la part rural de l'entorn de les esglésies de Sant Pere.

 

L'any 1877 Terrassa va rebre el títol de ciutat per part d'Alfons XII. A partir del segle XIX amb la revolució industrial, Terrassa inicia una de les fases més determinants de la seva història amb la proliferació de vapors i la implantació d'una potent indústria tèxtil que va propiciar el desenvolupament social, econòmic i urbanístic de la ciutat i que ha perdurat fins a les darreres dècades del segle XX, marcant la idiosincràsia de la ciutat que avui coneixem.