Un conjunt de valls i serres situats a la comarca de l'Alta Ribagorça, a la província de Lleida. Ocupa la conca principal del riu Noguera de Tor, limita amb el municipi de Naut Aran, Espot, la Torre de Cabdella, Sarroca de Bellera, el Pont de Suert i amb el municipi de Vilaller.
Vall de Boí, és una de les entrades al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Murici, l'únic parc nacional de Catalunya. Un paisatge d'alta muntanya amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetació.
A la vall es troba també l'estació d'esquí de Boí-Taüll Resort, que disposa de la cota més alta de totes les situades als Pirineus. Per a aquells que busquin relaxar poden visitar les Caldes de Boí, un balneari d'origen romà i santuari.
Al llarg de tota la vall hi ha diferents municipis de gran valor cultural i paisatgístic. Començant per Castelló de Tor, situada a l'entrada de la vall, i que encara manté les ruïnes d'una torre. A poca distància es troba l'ermita de la Mare de Déu del Remei.
Seguint la ruta, trobem Llesp, que compta amb un Ajuntament que té un curiós matacà i una església petita amb una portada romànica i un crismó en la clau de l'arc. Coll, és un altre poble situat a l'embassament de Cardet i que compta amb una església romànica de Santa Maria que va correspondre a un antic monestir. Cardet, és un llogaret que té una església parroquial romànica dedicada a Santa Maria que segueix l'estil llombard de les altres que es troben a la vall.
Al peu del Forcat, trobem Barruera a la dreta del riu Noguera de Tor, i on abunden les cases d'arquitectura popular. A la Serra de Corruco, veurem Durro que gaudeix d'un extens caseriu d'arquitectura popular amb teulades de pissarra.
Finalment, Erill la Vall, està situada a la falda del pic d'Erill. La seva parròquia de Santa Eulàlia va ser declarada monument històric artístic el 1962. És una església d'estil romànic, amb ornamentació llombarda seguint la pauta de les altres esglésies de la vall.