Les llegendes que amaga la fundació de Sant Martí del Canigó

 

Sant Martí del Canigó és una abadia que es troba a 1.094 m d'altitud, darrere d'un aflorament rocós del massís del Canigó, al petit poble de Castell de Vernet (Catalunya del Nord). Fundada a la fi del segle X, és un lloc que va enfrontar-se a moltes dificultats al llarg de la història per la seva posició geogràfica.

 

Però un dels grans misteris és la seva fundació, que s'explica mitjançant diferents llegendes. Unes llegendes que recull el folklorista Joan Amades.

 

La primera d'aquestes llegendes explica que el comte Jofre de Cerdanya (Guifré) va fer la crida per lluitar contra els àrabs invasors. Una batalla que es va perdre perquè el seu nebot Bernat havia actuat sense seguir les ordres dels seus superiors. El comte va matar el jove Bernat, que s'havia refugiat en una església i s'havia abraçat a una imatge de sant Martí.

 

La segona llegenda diu que el comte no va matar el seu nebot Bernat per una derrota, sinó per quedar-se amb les terres que, per ser orfe, li pertocaven en herència. El compte va tenir remordiments i va demanar perdó al papa Sergi IV, qui, com a penitència, li imposà abandonar les armes, construir un monestir i fer-se monjo.

I hi ha una tercera versió de la llegenda. Aquesta parla del compte Tallaferro i el seu fill Gentil. Gentil no va acudir a la crida per anar a lluitar contra els invasors quedant-se amb una pastora de la qual estava enamorat. El comte Guifré, indignat per la deserció, el va estimbar per la muntanya del Canigó i el va matar.