La Bisbal d'Empordà m'agrada

La Bisbal d'Empordà és la capital de la comarca del Baix Empordà, i es troba a la plana de l'Empordà, adjacent al massís de les Gavarres i regat pel riu Daró. Limita al nord amb Corçà i Ullastret, a l'est amb Forallac i a l'oest amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. La serra dels Perduts, amb l'ermita de Santa Llúcia de l'Arboç, és la frontera natural del sud del terme.

Els orígens de la vil·la cal buscar-los en diverses vil·les romanes que s'escampaven pel territori que esdevindria el terme de la Bisbal. Aquests indrets ja eren propietat dels bisbes de Girona l'any 881. El bisbat s'encarregava de l'organització civil i eclesiàstica del territori, governat probablement per un vescomte. Llavors la població ja rebia el nom popular de la Bisbal, en referència als bisbes, que hi bastiren un castell al segle XI.

Pel que fa a la climatologia, l'indret té un clima mediterrani, amb trets característics de la zona prelitoral. Les temperatures oscil·len, normalment, entre els 30/35 °C de màxima a l'estiu, i els 0/-5 °C de mínima a l'hivern. La mitjana anual és de 15 °C. La Tramuntana és el vent dominant i més característic, i el règim de precipitacions es caracteritza per la seva irregular distribució.

La ciutat conserva un interessant nucli de carrers estrets, amb nombrosos edificis i elements arquitectònics dignes de ser visitats. L'edifici més emblemàtic i significatiu és el seu castell palau, veritable joia del romànic civil català. Altres elements patrimonials remarcables són el carrer del Call (barri jueu), carreró estret i fosc en forma de ziga-zaga; l'església de Santa Maria (1701-1757), edifici de grans dimensions d'una sola nau amb capelles laterals i d'estil barroc; l'església de la Pietat (1788) i la monumental reixa i porta de ferro forjat de l'església del Dolors (1750), totes dues d'un vistós barroquisme, i el pont Vell (1606), el més antic dels tres ponts sobre el Daró. Les Voltes, conjunt de cases porticades projectades en el segle XIX, són un tret característic de la trama urbana.

Tradicionalment l'agricultura i la ramaderia han estat una de les primeres fonts de riquesa del municipi. A començaments del segle XX, cal destacar el despuntament de la indústria del suro. Actualment la terrissa, la ceràmica industrial i artística representen els puntals de l'economia bisbalenca. I és que la Bisbal és un dels centres terrissers més importants de Catalunya.