La comarca del Gironès, amb el cap de comarca a Girona, comprèn una plana central, on és situada la capital, voltada al NW per la serra de Rocacorba, que enllaça el Gironès amb la Garrotxa i el Pla de l’Estany; al SE per les Gavarres i la Serralada Litoral i al SW per les planes que s’estenen fins a les vores mateixes del Ter.
Prop de la ciutat hi ha una penetració de calcàries nummulítiques (uns petits fòssils com llenties que de ben segur que si us hi fixeu bé, els podreu veure a ull nu) que formen la muntanya de Montjuïc i que proporcionen la cèlebre pedra de Girona.
El Gironès ha estat tradicionalment agrícola, però aquest sector ha anat perdent importància d’ençà dels anys 1950. La ramaderia té un paper fonamental en l’economia pagesa de la comarca, amb la cria de bestiar porcí (104.219 caps) i l’aviram (uns 772.000 caps). A molta distància, segueix el boví, amb uns 18.000 caps.
A la fi del segle XVIII la indústria tapera va començar a desenvolupar-se, gràcies a l’expansió del xampany: Cassà de la Selva i Llagostera constituïren durant tot el segle XIX centres importants. En el moment present la principal àrea de concentració industrial es localitza al municipi de Girona i als pobles del voltant: Salt, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis i, sobretot, Celrà. La indústria metal·lúrgica n’és una de les principals. A Salt hi ha fàbriques de teixits de cotó, i a Santa Eugènia i a Sant Gregori, indústries diverses. Sarrià de Ter s’ha especialitzat en la producció paperera. Finalment, cal destacar Sant Julià de Ramis (paper, ciment), Cassà i Llagostera (suro, teixits, alimentació).
El turisme s’ha vist afavorit els últims anys gràcies a la situació geogràfica de la comarca i a la proximitat a llocs que són destinació de vacances, especialment la Costa Brava. N’és una bona mostra l’aeroport de Girona-Costa Brava, al terme de Vilobí d’Onyar, que prengué un fort impuls a la primera dècada dels anys 2000.
A més, la comarca ens ofereix un conjunt de castells que ens impressionaran com el de Llagostera, Palau-sacosta, Cervià de Ter i Medinyà així com el Santuari dels Àngels a les Gavarres. Cal sumar-hi també l'oferta de museus (d'història de Girona, de terrissa a Quart, del cinema a Girona, d'eines antigues del camp a Campllong...), i per als amants de la natura, deixeu-vos encisar pel volcà de la Crosa (que és el volcà de tipus "explosiu" –vulcanià– més gran de la península Ibèrica, amb 1.250 m de diàmetre); al costat del Ter a Salt, al Parc de les Deveses; al salt d'aigua del Timbarro, a Sarrià de Ter o el Gorg del Diable, a Llorà, o per la multitutud de rutes i senders que hi ha.
La comarca és plena de racons i també de pobles preciosos que us convidaran a passejar-hi, així com la seva capital, Girona; que, com molt bé diu la sardana de Ricard Viladesau, "Girona m'enamora"). El call, els banys àrabs, les muralles, la catedral... i un llarg etcètera per delectar-nos.