És sabut que en català quan fem la reducció d'un nom personal agafem les darreres síl·labes, així, de Salvador, passem a Vador.
Ara, si volem parlar amb propietat, el mot, propi o comú, usat amb caràcter afectuós, familiar o eufemístic cal que l'anomenem hipocorístic, així, el nom Pep és un hipocorístic.
El que potser no es coneix tant són les reduccions que han quedat en desús i que poden ser tant o més maques que el nom personal.
Provem de buscar-ne de noms propis catalans?
-
Anton -> Ton
-
Antoni -> Toni
-
Bartomeu -> Tomeu
-
Carlota - > Lota
-
Carmina -> Mina
-
Concepció -> Ció
-
Cristina -> Tina
-
Cristòfol -> Tòfol
-
Daniel -> Niel
-
Elisabet -> Bet
-
Emili -> Mili
-
Eulàlia -> Laia
-
Francesc -> Cesc
-
Gabriel -> Biel
-
Georgina -> Gina
-
Ignasi -> Nasi
-
Immaculada -> Ada
-
Isabel -> Bel
-
Isidre -> Sidre
-
Jacint -> Cinto
-
Jaume -> Met
-
Joan -> Jan
-
Joaquim -> Quim
-
Josefina -> Fina
-
Josep -> Jep, Pep
-
Josep Maria -> Jem
-
Manel -> Nel, Nelo
-
Manela -> Nela
-
Meritxell -> Txell
-
Miquel -> Quel
-
Montserrat -> Rat
-
Nicolau -> Lau
-
Rafael -> Fel
-
Remei -> Mei
-
Salvador -> Vador
-
Sebastià -> Tià