Juli Soler i Santaló, l'excursionista encisat per la Vall d'Aran

Catalunyamagrada.cat

 

Nascut a Barcelona l'any 1865, on també morí l'any 1914, Juli Soler i Santaló és fill predilecte dels pobles de la Vall d'Aran. Va ser un enginyer i excursionista notable de finals del segle XIX. Des de ben jove es va sentir atret per l'alta muntanya i l'excursionisme esportiu. Va recórrer els dos Pallars i la Vall d'Aran, que eren els seus llocs predilectes per a fer muntanya.

 

Va ser un dels grans animadors del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i eren prou concorregudes les conferències que pronunciava al local social del CEC. Era també un gran fotògraf, especialment per les seves fotografies panoràmiques, d'una qualitat excel·lent per a l'època i que han esdevingut un patrimoni d'altíssim valor documental i artístic.

Entre altres mèrits, cal destacar la publicació de la completa guia La Vall d'Aran (1906), que va fer palès com de bé coneixia el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta. Una completíssima guia de la Vall d'Aran, de 400 pàgines, que fou reeditada el 1933.

 

A més del seu vessant muntanyenc, el 1908 va impulsar la creació de l'estació meteorològica de Vielha, i el mateix any, va descobrir i donà a conèixer les pintures rupestres del Cogul, a les Garrigues.

 

El 1913 va ser elegit president del CEC, però refusà el càrrec per dedicar-se de ple a projectar el refugi de la Renclusa al peu de l'Aneto i a impulsar-ne les obres de construcció durant el 1914.

 
Destaquem