Joan de Serrallonga, el bandoler nascut al Montseny

 

Joan Sala i Ferrer, conegut com a Joan de Serrallonga, va néixer a Viladrau el 21 d'abril de 1594, i moria a Barcelona, a la forca, el 8 de gener de 1634. Serrallonga va ser un bandoler català que ha esdevingut un personatge de llegenda, recordat pels balls d'en Serrallonga dedicats a ell i per la novel·la Don Joan de Serrallonga de Víctor Balaguer.

 

Va néixer a Viladrau en el si d'una família pagesa benestant. Era el cinquè de nou germans, quatre dels quals es dedicaren al bandolerisme, i es casà amb Margarida Tallades, àlies Serrallonga (1618), pubilla del mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm (Selva), d'on prengué el cognom o apel·latiu de Serrallonga, que passà com a cognom als seus fills.

 

Les dificultats econòmiques el van empènyer a delinquir. Fins al 1922, va cometre alguns petits robaments amb els seus germans i altres bandolers de Viladrau. Però tot va canviar quan va matar un veí que l'havia denunciat. Va ser l'inici d'una fugida que va acabar amb la seva mort.

El bandoler es va dedicar plenament a la colla de bandolers que dirigia i a assaltar masies, segrestar gent per obtenir rescats i cometre assassinats. Finalment, va ser capturat el 31 d'octubre de 1633 a ca l'Agustí, prop de Santa Coloma de Farners, i va ser executat el 8 de gener del 1634 a Barcelona, a la forca.

 

El seu indiscutible valor i la fama popular el feren tot seguit objecte de cançons, auques i danses i d'una comèdia, El catalán Serrallonga y bandos de Barcelona, escrita en col·laboració vers el 1640 per Antonio Coello, Francisco de Rojas y Zorrilla i Luis Vélez de Guevara, que fou l'origen de l'anomenada segona vida del bandoler: la del noble, romàntic i justicier que es llançà a la vida bandolera per un greuge i que robava als rics per donar-ho als pobres.