Clavero: "El break dance m'ha donat somnis a perseguir, passió i felicitat"

Marc Clavero és un jove ballarí català que triomfa a Los Angeles en la seva disciplina

Marc Clavero és un jove català que va néixer a Barcelona l'any 1993, i que ha passat la seva infància i adolescència a Alella (Maresme). Després d'una estada a Irlanda, i posteriorment als Estats Units, amb 21 anys tornava a Barcelona, on començava a estudiar fitness, entrenament personal, nutrició i psicologia de l'esport. Balla break dance. Una dansa de carrer, explica, de la qual "només els bàsics s'aprenen a les escoles, sent tu mateix qui després aprens de la gent que en sap més que tu". En aquest sentit, Clavero explica que ha tingut la sort d'haver tingut com a mentors "els millors d'Espanya i referents mundials com són en Artis, Grazy i en Xak". Ara, el seu objectiu és consolidar-se als Estats Units, on ha iniciat una nova etapa.

Quan s'inicia Marc Clavero en el món del ball?

De petit, sempre em va agradar ballar i cantar. Ja a l'escola, cantava cançons que la meva cangur em posava al cotxe quan em venia a buscar, i ballava allà on anés. Amb 12 anys vaig fer dos anys de balls de saló a l'escola 'Pasbasic', on vaig aprendre sobre el moviment, musicalitat i finesa. Als 14, tornant d'una excursió amb l'escola, vaig veure una pel·lícula anomenada 'You got Served' on surten ballarins de break dance. Al moment vaig saber que allò era per a mi.

Allí va començar a ballar break dance...

Vaig començar aprenent de tutorials del Youtube, ja que no coneixia a ningú que estigués en el món del break dance. Buscant per internet, vaig trobar l'escola 'Así se baila', i m'hi vaig apuntar amb tota la il·lusió del món. Al cap de tres mesos m'hi vaig dedicar tant i tenia tanta passió que vaig superar el nivell de les classes i vaig decidir començar pel meu compte amb un altre noi d'un poble del costat. A poc a poc vaig anar descobrint tot el món del break dance a Barcelona, després Espanya i finalment el Món sencer.

Marc Clavero. FOTO: Cedida

Marc Clavero. FOTO: Cedida

Per què aquesta disciplina?

Aquesta disciplina ajuntava tot el que jo volia: acrobàcies, musicalitat, dansa força i agilitat, forma física, resistència, creativitat i originalitat. La felicitat que sentia quan finalment aconseguia fer un moviment que estava treballant durant mesos no tenia paraules. A poc a poc vaig anar coneixent la cultura del Hip Hop, i va ser una altra de les causes que van fer que m'enganxes encara més al break dance. El Hip Hop va néixer al Bronx als anys 70-80 com a moviment/cultura contra la violència, i els pilars de la cultura consisteixen en pau, amor i passar-t'ho bé. I cada cop que m'endinsava més dins la cultura sentia l'energia de la gent que està dins d'ella i això feia que m'enamores encara més del break dance. El Hip Hop no entén de fronteres, de races o color de pell, de política ni de prejudicis.

"Cada cop que m'endinsava més dins la cultura sentia l'energia de la gent que està dins d'ella"

El va enganxar...

Després de 12 anys de ballar break dance, segueixo sent un apassionat d'aquesta dansa. Encara sento aquesta felicitat quan aconsegueixo fer un moviment nou i quan entreno m'oblido de tot, centrant-me en la música i en gaudir. Mai m'he imaginat una vida sense això, i no poder-me guanyar la vida fent-ho és surrealista.

Com es millora la tècnica?

Per millorar la tècnica, preguntar a ballarins que faci molts més anys que tu que ballin i que dominen a la perfecció el que tu vols aprendre és l'única manera. És molt important tenir algú que t'ho ensenyi bé, perquè no tothom sap ensenyar i per tu mateix pots trigar molts més anys a aprendre el moviment.

Quantes hores d'entrenament es necessiten?

Acostumo a entrenar 5 o 6 vegades a la setmana break dance i 3 o 4 vegades entrenament físic, en gimnasos on tenen sales polivalents amb bon parquet i aire condicionat, o a estudis de dansa ja fets per ballar.

Quins són els seus referents?

 

Els meus referents són els meus grups de ball. La gent amb la qual he entrenat incomptables hores, amb els que he viatjat per tot el món competint i he viscut les mil i una aventures. Els meus grups són Rhythm Rebels, un grup internacional nascut a Irlanda, i Furious styles, un grup internacional nascut a als EUA. En particular, he de mencionar a Artis, Cherbo, Sier i Ros, de Furious Styles, ballarins que m'han influenciat molt a la meva forma de ballar. De fora del meu grup he d'anomenar a ballarins com en Jorge, Joserra, Grazy i Xak, ballarins de l'escena Espanyola que han sigut de gran repercussió a tot el món i dels quals he après molt.

Marc Clavero. FOTO: Cedida

Marc Clavero. FOTO: Cedida

Ballar l'ha portat a competir.

He competit per tot el món. Des de pobles i ciutats de Catalunya i Espanya, a Eslovàquia, França, Irlanda, Regne Unit, Països Baixos, Dinamarca, Itàlia, Portugal, etc. I als Estats Units, a ciutats com New York, Philadelphia, Boston, Orlando, Miami, Houston, Phoenix, Los Angeles, etc. He guanyat campionats locals i nacionals a Catalunya i Espanya, i he representat al país a finals del món a altres països. He guanyat campionats a països estrangers tant a Europa com al continent Americà, qualificant entre els 4 millors grups d'Europa (campionat en parelles), entre els 32 millors del món (campionat per trios) i individualment entre els 8 millors ballarins d'Espanya per Redbull.

Què li aporta el fet de ballar?

Ningú balla break dance perquè li aportarà diners en un futur. Tothom balla perquè els hi agrada i els fa sentir bé, i els que perdurem és perquè interiorment ens omple i gaudim cada pas que fem. I mes enllà de l'aspecte físic, el break dance m'aporta disciplina, ètica de treball i persistència.

"Tothom balla perquè els hi agrada i els fa sentir bé"

Però és molt més que un passatemps, és una professió.

Des dels 18 anys que m'ho vaig prendre professionalment i he treballat ballant. El que és difícil és poder viure bé del ball a Catalunya i a Espanya. Ara el meu objectiu a Los Àngeles és fer-ho la meva professió al 100% i guanyar-me molt bé la vida.

Fins ara és, doncs, una professió compartida amb una altra professió. Com es compagina?

Sempre ho he compaginat amb algun altre ofici com era entrenador personal, ja que és molt difícil viure bé del ball al nostre país. Als Estats Units hi ha moltes oportunitats de feina ballant, i el ball a Hollywood t'obre moltes portes per a altres sectors també. És a dir, si ets ballarí professional i aprens teatre, tindràs l'opció de sortir a una pel·lícula de ball o algun programa de televisió. Si ets ballarí i aprens a fer de model, hi ha marques de roba que pels seus espots publicitaris voldran que surtis ballant i modelant.

Marc Clavero. FOTO: Cedida

Marc Clavero. FOTO: Cedida

És aquesta una professió valorada a casa nostra?

No és una professió molt valorada a Catalunya o Espanya. Ni els meus mentors que han sigut els millors de la història del break dance a Espanya han guanyat el sou que es mereixen com a professionals i campions de la nostra disciplina. A França, per exemple, està molt més valorat i hi ha més opcions de treball. Però la meca és Los Angeles. Als Estats Units hi ha moltíssima cultura de break dance i de Hip Hop en general, està molt més valorat i hi ha més opcions de treball.

"Als Estats Units hi ha moltíssima cultura de break dance i de Hip Hop en general"

És per això que la seva aventura segueix als Estats Units. Com hi arriba?

 

Sempre ha sigut el meu somni viure del ball a Los Angeles. Sabia que si hi havia algun lloc on provaria de dedicar-me al 100% a ballar és a LA. L'any 2018 li vaig preguntar a un amic dels EUA quant necessitaria estalviar per poder començar una nova vida a Amèrica, m'ho vaig posar com a objectiu, i ho vaig aconseguir. Un cop aconseguits els diners em vaig treure els bitllets i vaig fer ruta cap al continent americà.

Quin és l'objectiu?

L'objectiu a Los Angeles és sortir a pel·lícules de ball, anar de gira i Tours mundials amb cantants, i guanyar-me molt bé la vida fent el que m'apassiona. El principal repte és el visat. Ara mateix estic com a turista tramitant el visat. Una de les 4 millors agències de representació de talents a Hollywood em vol contractar, i per poder treballar per a ells i complir el meu objectiu, fa falta un visat d'artista.

Marc Clavero. FOTO: Cedida

Marc Clavero. FOTO: Cedida

Ja fa anys que balla. Quin balanç en fa?

El balanç és extremadament positiu. El break dance em va donar alguna cosa en el que centrar tota la meva energia de jove, i m'ha donat somnis a perseguir que li han donat molta passió i felicitat a la meva vida.

Què ha estat el millor fins ara?

El millor ha sigut a poc a poc anar complint somnis. Quan vaig començar em preguntava si algun dia seria tan bo com per haver d'agafar un avió per anar a competir a un altre país, i fa un any durant dos mesos cada cap de setmana agafava un avió a un altre país a competir. Sempre vaig somiar amb Los Angeles i treballar a Hollywood, i ara estic aquí i gairebé amb un peu dins de la indústria.

I el més difícil?

El més difícil ha sigut saber encaixar les derrotes competint i aprendre a ser pacient. No sempre es guanya i no tot arriba alhora que nosaltres volem, i aprendre a gestionar això i enfocar-ho positivament per continuar i avançar de la millor manera ha sigut un dels majors reptes.

"Cada dia a Los Angeles és un somni complert, i cada dia una oportunitat única d'apropar-me més a les meves metes"

Fins on li agradaria arribar en el món del ball?

La meva meta des de ben petit ha sigut ser un dels millors ballarins de break dance del món, guanyar campionats mundials i viure a Los Angeles guanyant-me la vida fen el que m'apassiona. Vull contribuir a exposar el break dance al públic i crear més oportunitats de feina per als ballarins com nosaltres, que ens hi dediquem en cos i anima com si fóssim atletes professionals d'alt rendiment, i la major part del temps no rebem la compensació econòmica que ens mereixem. Sobretot ara que he madurat, em poso com a objectiu gaudir cada pas del meu camí cap a assolir els meus objectius. Cada dia a Los Angeles és un somni complert, i cada dia una oportunitat única d'apropar-me més a les meves metes.

Ho recomana?

Vull animar a tot aquell que estigui llegint aquesta entrevista a què si té algun somni o objectiu, que el persegueixi, i que no es desmoralitzi pels obstacles o les males èpoques. Tot és un aprenentatge, i el qui de veritat vol una cosa i ho persegueix fins al final, ho aconsegueix. Jo en sóc la prova.

 
Destaquem