29 de novembre: seria l'aniversari de Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà va ser una figura clau en el ressorgiment del sentiment nacional català al segle XIX i va jugar un paper fonamental com a primer president de la Mancomunitat de Catalunya. Nascut a Castellterçol el 29 de novembre de 1870, va provenir d'una família de propietaris rurals. Després d'iniciar els seus estudis secundaris a Barcelona, es va llicenciar en Dret l'any 1893 i es va doctorar a Madrid el 1894 amb la tesi "La ley jurídica de la industria".

Des dels seus primers anys, Prat de la Riba va destacar pel seu compromís amb la causa catalanista. Va ser partícip en la redacció i aprovació de les Bases de Manresa, un document clau que fixava les bases per la devolució de les Constitucions catalanes. La seva implicació en moviments com la Unió Catalanista i la Lliga Regionalista va ser notable. Va dirigir el diari "La Veu de Catalunya" i va ser autor d'una obra fonamental, "La nacionalitat catalana" (1906), en la qual exposava un concepte organicista de la nació.

La seva vida política va estar marcada per moments difícils, com l'empresonament arran d'un article titulat "Separatisme al Rosselló". No obstant això, va sortir de la presó i continuà la seva trajectòria política, essent elegit membre de la Diputació de Barcelona i posteriorment president d'aquesta institució. El 1914, va ser nomenat president de la Mancomunitat de Catalunya, una iniciativa que va impulsar amb èxit. Prat de la Riba va ser hàbil en unir esforços de diferents sectors catalans, aconseguint una unanimitat que va permetre l'aprovació d'un reial decret que autoritzava les diputacions provincials a mancomunar-se amb finalitats exclusivament administratives.

A nivell cultural, va fundar l'Institut d'Estudis Catalans l'any 1907 i va impulsar la creació de la Mancomunitat de Catalunya. La seva mort el 1917, probablement a causa de la malaltia de Basedow que patia, va ser un greu cop per al catalanisme. Tanmateix, el seu llegat perdura a través de la seva obra i contribució a la construcció de la identitat catalana. La seva biblioteca personal es conserva a la Biblioteca de Catalunya, i el seu fons, amb documentació variada des de la seva activitat política fins a correspondència personal, es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La seva figura representa un dels pilars del catalanisme i del ressorgiment nacional català al segle XX.