20 d'abril: Naixia Francesc Pi i Margall

El 20 d'abril de 1824 naixia a Barcelona el polític Francesc Pi i Margall. Mort a Madrid el 29 de novembre de 1901, va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873, amb un mandat que durà només 38 dies.

Procedent d'un entorn obrer, va estudiar fins a doctorar-se en Dret en 1847. Va treballar com a professor, traductor i empleat d'un banc. Vinculat al Partit Democràtic des que va arribar a Madrid en els anys quaranta del segle XIX, va participar en la Revolució de 1854 i es va orientar cada vegada més cap a la política. El 1864 va adquirir notorietat com a director del periòdic La Discusión, des del qual va difondre la seva ideologia. Per aquest motiu va haver d'exiliar-se a París durant la reacció que va seguir a l'intent revolucionari de 1866. Durant l'exili a París, va madurar la seva ideologia revolucionària basada en la destrucció de l'autoritat per a substituir-la pel lliure pacte constitutiu de la federació.

El triomf de la Revolució de 1868 li va permetre tornar a Espanya i ser elegit diputat en les Corts constituents. Es va erigir en un dels grans líders del republicanisme, amb un vessant federalista i proper al socialisme, cosa que li permetia connectar millor amb les aspiracions socials de les classes treballadores i amb les aspiracions de descentralització política de la seva ciutat natal.

En conseqüència, es va oposar al caràcter monàrquic de la Constitució de 1869, i va combatre el regnat d'Amadeu de Savoia. Quan aquest va abdicar, va ser un dels impulsors de la proclamació de la Primera República Espanyola (1873) i es va impulsar el Projecte de Constitució Espanyola de 1873.

Després de la dimissió del primer president de la República, Estanislau Figueras, Pi i Margall es va fer càrrec del poder executiu. El seu càrrec va durar només 38 dies. Després del cop d'estat de 1874 que va restablir la monarquia borbònica, Pi i Margall es va retirar temporalment de la política i es va dedicar al seu treball com a advocat i escriptor. En els anys vuitanta, aprofitant la tolerància dels governs liberals, va tornar a l'activitat pública per a reorganitzar els republicans federals.