17 de maig: Naixia Jacint Verdaguer

En el marc de la Renaixença, tornà a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària

El poeta i prevere Jacint Verdaguer i Santaló naixia a Folgueroles, a la comarca d'Osona, el 17 de maig de 1845. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, en el marc de la Renaixença torna a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària. És una de les grans figures de la Catalunya moderna.

El 1864 va participar per primer cop als Jocs Florals, però va passar totalment desapercebut. La carrera d'èxits literaris comença l'any següent, quan Verdaguer va presentar als Jocs Florals de Barcelona cinc composicions i el jurat li'n va premiar dues.

A finals de 1876, el futur marquès de Comillas va contractar Verdaguer com a capellà domèstic. En aquesta etapa va publicar les obres que li han donat major prestigi literari: L'Atlàntida (1878), Idil·lis i cants místics (1879), Canigó (1886), Pàtria (1888) i Montserrat (1898).

Verdaguer moria a Vil·la Joana, Vallvidrera, Barcelona, el 10 de juny de 1902. El contínuum popular de Jacint Verdaguer es fa palès en el fet que és una de les personalitats històriques que té més carrers i monuments dedicats arreu de Catalunya.

 
 
Destaquem