11 d'agost: El rei?franc?dibuixa les quatre barres amb la sang de?Guifr? el Pil

 

La llegenda de les quatre barres de la senyera situa el seu origen en la mort de Guifré el Pilós i, més concretament, narra que el senyal dels quatre pals fou creat després d'una batalla contra els normands en les ràtzies de 897, un 11 d'agost, quan el  rei dels francs mullà la seva mà en la sang de les ferides de Guifré el Pilós estirat al seu jaç de mort al castell d'Aura, i tot passant després quatre dits per damunt de l'escut daurat del comte de Barcelona li digué: «Aquestes seran les vostres armes, comte».

 

Aquesta llegenda apareix escrita per primera vegada en la Segunda parte de la Crónica General de Pere Antoni Beuter, publicada a València el 1550, i és molt possible que ell en fos el creador o l’adaptador en aplicar-la a Guifré el Pelós. A partir d’aquest moment obtingué una ràpida i extensa difusió (amb la substitució, però, de l’emperador Lluís el Piadós per Carles el Calb per a fer més versemblant l’episodi), amb set variants, fins a la que publicà Víctor Balaguer el 1859.

 

La localització del castell d'Aura, o castell d'Oro, que va ser cremat per Llop Ibn Muhammad i prop del qual va morir Guifré, resulta incerta, tot i que la Vall d'Ora (o Valldora) ha estat identificada com una de les possibles localitzacions del castell d'Aura.

 

La Vall d'Ora, també coneguda com a la Valldora, és un veïnat del municipi de Navès (el Solsonès), situat al límit d'aquesta comarca amb la del Berguedà. Emmarcada per les serres dels Bastets, de Busa i de Travil, actualment és un petit nucli disseminat de poques cases i de camps envoltats de boscos de pi roig, alzines i roures.

 

Les barres de sanch (1880)

  

de Jacint Verdaguer

  

(fragment)

  

  

tot mirant les seves armes

  

sospirava de tristor.

  

  

–No sospireu, el bon comte,

  

mont metge arriba tantost.

  

  

–De les nafres no me’n sento,

  

sols me’n sento de l’honor,

  

puig en el camp de la guerra

  

per mon escut no hi ha flors.

  

  

–Si el teu escut n’està sense,

  

ton pit n’està vermellós.—

  

  

Posa els dits en la ferida,

  

les passa per l’escut d’or.

  

  

Si el comte Jofre plorava,

  

encara plora més fort,

  

mes ses llàgrimes de pena

  

ja son llàgrimes de goig.

  

  

–Grans mercès, lo rei de França,

  

grans mercès, l’emperador.