Acròpolis d'Atenes: per què visitar el Partenó sense entrar al museu és veure només mitja història

Hi ha monuments que hem vist centenars de vegades abans d'arribar-hi. En llibres d'història, documentals, fotografies, pel·lícules o anuncis. I això fa que, quan finalment els tens davant, corris el risc que ja et resultin familiars.

Amb l'Acròpolis d'Atenes ens va passar exactament el contrari.

Puges entre pedres que acumulen segles d'història, travesses els Propileus i, de sobte, apareix el Partenó. I és aleshores quan entens que cap fotografia explica del tot què significa aquest lloc.

Però també vam descobrir una altra cosa: visitar només el Partenó seria quedar-se amb una part molt petita de la història.

L'Acròpolis és molt més que el Partenó

La paraula acròpolis significa, literalment, la part alta de la ciutat. I la d'Atenes va acabar convertint-se en el gran santuari de la ciutat antiga.

El conjunt monumental que avui coneixem està estretament relacionat amb el gran programa constructiu impulsat en temps de Pèricles durant el segle V aC.

El resultat és un dels conjunts arquitectònics més extraordinaris de l'antiguitat: el Partenó, els Propileus, el temple d'Atena Nike i l'Erectèon. L'Acròpolis d'Atenes forma part del Patrimoni Mundial de la UNESCO des de 1987.

El Partenó: la imatge que tots tenim al cap

Construït entre el 447 i el 432 aC, el Partenó estava dedicat a Atena Parthenos, protectora de la ciutat.

Els arquitectes Ictinos i Cal·lícrates van projectar l'edifici i Fídies va supervisar-ne el programa escultòric. Tot el temple, inclosa la coberta, va ser construït amb marbre blanc del Pentèlic.

Però una de les coses més interessants del Partenó és que allò que sembla perfectament recte no ho és del tot.

Els seus constructors van introduir subtils correccions i curvatures perquè l'edifici resultés visualment harmònic. Una sofisticació arquitectònica extraordinària per a una construcció de fa gairebé dos mil·lennis i mig.

El Partenó no impressiona només per la seva antiguitat. Impressiona perquè, quan t'hi acostes, comences a entendre fins a quin punt estava pensat cada detall.

L'Erectèon i les dones que sostenen un temple

A pocs metres del Partenó hi ha un altre dels grans símbols de l'Acròpolis: l'Erectèon.

És aquí on trobem una de les imatges més conegudes de l'art grec: el pòrtic de les Cariàtides, sis figures femenines utilitzades com a columnes.

Però hi ha un detall important que només acabes d'entendre quan després visites el Museu de l'Acròpolis.

Les figures que veiem actualment a l'exterior són reproduccions. Les escultures originals conservades a Atenes es protegeixen dins del museu.

Primer l'Acròpolis. Després, el museu.

Si haguéssim de recomanar un ordre per fer la visita, ho tindríem clar: primer pujar a l'Acròpolis i després entrar al Museu de l'Acròpolis.

Perquè el museu et permet entendre moltes de les coses que acabes de veure sobre la muntanya.

No és simplement un museu arqueològic amb peces procedents de llocs diferents. Les seves col·leccions estan formades pels descobriments de l'Acròpolis i els seus vessants i l'exposició està construïda precisament per explicar la història d'aquest indret.

El museu actual va obrir les portes el 20 de juny de 2009 i es troba a uns 300 metres al sud-est del Partenó.

Un museu construït sobre l'antiga Atenes

Abans fins i tot de mirar les escultures hi ha una cosa que sorprèn: sota l'edifici hi ha una ciutat.

Durant la construcció van aparèixer restes d'un antic barri atenès i el projecte arquitectònic les va integrar al mateix museu.

Per això en diferents punts podem mirar literalment sota els nostres peus i observar les restes arqueològiques.

El recorregut del museu explica l'Acròpolis cronològicament: des dels assentaments i santuaris dels seus vessants fins a l'època arcaica, els grans monuments del segle V aC i, finalment, el Partenó.

Quan descobrim que les estàtues gregues no eren blanques

Una de les sales que més ens va sorprendre va ser la dedicada a l'Acròpolis arcaica, aproximadament entre els anys 700 i 480 aC.

Aquí apareixen les korai: figures femenines que havien estat ofrenes dedicades a Atena.

I algunes encara conserven una cosa extraordinària: restes de color.

Estem tan acostumats a imaginar l'antiga Grècia com un món de marbre blanc que costa visualitzar-la d'una altra manera. Però moltes escultures i elements arquitectònics estaven originalment policromats.

Quan observes de prop els cabells, els vestits o els ornaments d'algunes korai encara pots veure vermells, ocres i altres pigments que han sobreviscut durant més de dos mil anys.

L'antiga Atenes probablement tenia molt més color del que ens ha fet imaginar la història de l'art.

 

El Moscòfor: un home carregant un vedell des de fa 2.600 anys

Entre les escultures arcaïques hi ha una peça que costa deixar de mirar: el Moscòfor o Calf-bearer.

Datada aproximadament cap al 570 aC, representa un home que porta un vedell sobre les espatlles, probablement com a ofrena.

Els braços de l'home i les potes de l'animal creen una composició gairebé geomètrica sobre el pit.

És una d'aquelles peces davant de les quals la data deixa de ser una dada abstracta: estem contemplant una escultura creada fa uns 2.600 anys.

I finalment tornem al Partenó

El recorregut culmina a la tercera planta, a la Galeria del Partenó.

I aquí l'arquitectura del museu es converteix en part de l'explicació.

La sala és rectangular, està envoltada de vidre i té l'orientació del mateix Partenó. El seu nucli reprodueix les dimensions i disposició de la cel·la original del temple.

Els blocs del fris s'exposen mantenint la seqüència que ocupaven a l'edifici, mentre que les mètopes i les grans escultures dels frontons permeten contemplar a poca distància una decoració que originalment estava situada molts metres per sobre dels visitants.

I a través dels grans finestrals passa una cosa difícil d'aconseguir en qualsevol altre museu del món: podem contemplar les escultures i, al mateix temps, veure el Partenó d'on provenen.

Els buits també expliquen una història

La Galeria del Partenó té una particularitat que no passa desapercebuda.

No totes les escultures que decoraven el temple són a Atenes.

El museu combina les peces originals conservades a Grècia amb reproduccions en guix de les que actualment es troben al British Museum i en altres museus estrangers.

Aquesta diferència permet reconstruir visualment el conjunt i, alhora, entendre la fragmentació que ha patit la decoració escultòrica del Partenó al llarg de la història.

És difícil acabar aquesta sala sense tornar a mirar per la finestra cap al temple.

Quant temps dedicar a l'Acròpolis i al museu?

Nosaltres no plantejaríem aquesta visita amb presses.

Per a l'Acròpolis reservaríem aproximadament entre una hora i mitja i dues hores. I per al museu, com a mínim, dues hores més si realment voleu observar les peces amb calma.

Si viatgeu durant els mesos de més calor, també té sentit pujar a l'Acròpolis a primera hora i deixar el museu per a les hores centrals del dia.

La nostra recomanació

Si és la primera vegada que visiteu Atenes, l'Acròpolis és inevitable.

Però nosaltres hi afegiríem una recomanació igual de clara: no marxeu sense visitar el Museu de l'Acròpolis.

A dalt veiem els monuments.

A baix descobrim les persones, els animals, els colors, les històries i les escultures que els omplien de vida.

I és quan ajuntem les dues visites que el Partenó deixa de ser simplement una de les imatges més famoses del món i comencem a entendre una mica millor què estem contemplant.