Versos per Sant Jordi

La poesia catalana ha homenatjat sempre la diada de Sant Jordi

El dia de Sant Jordi és dia de roses i llibres. I és que la paraula escrita, en aquesta diada, pren un paper rellevant. Avui volem parlar d'aquells versos catalans que parlen sobre Sant Jordi, la seva llegenda, i com és viu la diada del 23 d'abril a Catalunya.

N'hem triat vuit, esperem que us agradin!

"Les roses recordades", de Salvador Espriu.

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.

 

"Una rosa", de Maria Antònia Salvà.

Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreeixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!

"Abril", de Miquel Martí i Pol.

Per l'abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.
Amb pluja, roses i llibres
celebrem la festa gran,
que ningú no en quedi fora,
ni els d'ara ni els qui vindran;
els d'ara, per fer patxoca
al costat de l'alt patró,
els qui vindran, per si toca
d'afegir-hi més saó,
perquè sant Jordi se senti
sempre ben acompanyat
i ens ajudi, als uns i als altres,
a poder guanyar el combat
que fa tants segles que dura
i encara no s'ha acabat.
Per això, quan l'abril pinta
tots els marges de color
i fa les nits molt més tèbies
i el cel més encisador,
convé que tots, nois i noies,
cantem ben fort la cançó:
Per l'abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

"El petit Sant Jordi", de Núria Albertí.

Ja quan ronda la infantesa
en Jordi vol ser un valent:
impressionar una princesa
és un repte permanent...
Recorre planes i cims
que li enrojolen les galtes.
Omple d'aigua gerros prims
per a les roses més altes.
El petit Jordi captura
un llangardaix de primera.
El disfressa amb molta cura
perquè sembli una gran fera.
Quan es troba amb la princesa
fa aparèixer el petit drac.
La noia el mira amb sorpresa
i el pren per un jove mag.
Observant el rèptil verd
es preparen pocions
i darrere un llibre obert,
amagats, es fan petons.
En Sant Jordi treu la rosa;
ja s'ha clavat una espina!
Ella li fa, amorosa,
un petó al dit de propina.

"Poema a Sant Jordi", de Josep M. de Sagarra.

Sant Jordi duu una rosa mig desclosa
pintada de vermell i de neguit.
Catalunya és el nom d'aquesta rosa
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha donat gaudis i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on;
i amb ella té més sang a dins les venes
per poder vèncer tots els dracs del món.

"El cavaller enamorat", de Montse Ginesta.

Sóc un cavaller de ferro,
de ferro,
coure i llautó,
però tinc el cor de nata,
de nata, mel i cotó,
i avui et porto una rosa,
una rosa
i un petó!
Muac!

"La Diada de Sant Jordi", de Joan Maragall.

La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist
i els nens i nenes ploraven.
(...)
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
per'xò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.

"La rosa vermella", d'Isabel Barriel.

Avui és Sant Jordi
busco espigues d'ordi;
el cavaller mor el drac
i el fica dins d'un sac.
Entre l'ordi una rosa
de tija verdosa,
punxes com anells
i pètals vermells.
El cavaller a la princesa
li vol regalar
la rosa vermella
tan sols per a ella.

 

Més informació
 
Destaquem