La Flama del Canigó

 

 

La Flama del Canigó és la festa d’encesa dels Focs de Sant Joan, símbol de la nostra identitat, una festa popular arrelada al llarg dels Països Catalans que té l’element del foc com a símbol preeminent.

 

La tradició de les fogueres de Sant Joan és una celebració molt antiga, transmesa de generació en generació al llarg de molts segles, amb ella els primers pobladors de les nostres comarques festejaven la nit més curta de l’any, el solstici d’estiu. D’aquesta manera, s’han anat transformant aquelles celebracions prehistòriques en els Focs de Sant Joan actuals.

 

Aquest cap de setmana anterior, del 17 i 18 de juny, excursionistes d’arreu dels Països Catalans van portar els feixos de llenya que serviran per encendre la Flama de cara a la següent edició. És la imatge característica de la creu del cim del Canigó recoberta de feixos de llenya, amb una veta amb el nom de la població i l’entitat que l’ha dipositat.

 

El foc de la Flama del Canigó resta al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà durant tot l’any, fins que cada 22 de juny es pren la Flama i es puja fins al Canigó. Des del seu cim, i a partir de les dotze de la nit, es distribueix entre les persones presents i inicia el seu itinerari per encendre les fogueres de Sant Joan a centenars de poblacions.

  

 

 

 

La Flama del Canigó arriba als diferents pobles i es mostra pels carrers amb l’objectiu de donar a conèixer que comença la Nit de Sant Joan. Aquesta arribada es fa de les més diverses maneres, ja sigui en cotxe, en bicicleta, a peu o fins i tot en llagut, i de la mà de diversitat d’entitats, tant de l’àmbit esportiu, excursionista i cultural com veïnal. Són els anomenats equips de foc.

 

Cada any, el Parlament de Catalunya rep la Flama del Canigó com a acte de reconeixement institucional cap a aquesta celebració.

 

La Flama del Canigó és rebuda pels diferents consistoris municipals i altres organismes per allà on passa. 

 

Cada població organitza la rebuda de la Flama a la seva manera, però compartint uns elements comuns:

 

• La Flama és l’essència d’aquesta celebració. Arriba a les poblacions en torxes o quinqués, i es diposita en gresols abans d’encendre les respectives fogueres. S’apaga en acabar-se la revetlla.
• Anualment, una personalitat elabora un manifest, que anomenem missatge, que es llegirà a les poblacions on arribi la Flama just abans d’encendre la foguera. Aquest 2017, el missatge va a càrrec d’un històric defensor de la Flama, Toni Ayala.
• Arribada la Flama, la foguera esdevé l’espai de trobada entre el veïnat on celebrar el solstici.