Parlar de l'Onze de Setembre, o el que és el mateix, de la Diada Nacional de Catalunya, va indissolublement lligat a parlar del Fossar de les Moreres, a Barcelona. Un espai amb una enorme càrrega simbòlica, i on el pes de la història prenen el protagonisme. T'expliquem per què.
Com s'explica a la pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona, el Fossar de les Moreres era l'antic cementiri de l’església, i va tenir rellevància històrica durant el setge de Barcelona (1713-1714), quan es va convertir en fossa comuna dels homes i dones que morien en defensa de la ciutat. Un monument ho recorda als visitants.

Un dels actes d'homenatge celebrat al Fossar de les Moreres
Una mica d'història
El setge de Barcelona de 1714 va durar més d'un any, i va acabar amb la caiguda de la ciutat davant les tropes de Felip V. Catalunya havia recolzat l'arxiduc Carles d'Àustria en la successió al tron d'Espanya, mentre que Castella era favorable a Felip d'Anjou. Va ser llavors, en el marc de la guerra de Successió espanyola, quan l’11 de setembre de 1714 Barcelona es rendia a les tropes borbòniques després de 13 mesos de resistència.
Felip V entrava triomfant a la ciutat, en la qual va iniciar una dura repressió contra la població i les institucions catalanes. Amb el temps, l’11 de setembre va acabar esdevenint la Diada Nacional de Catalunya, i el Fossar de les Moreres, l’escenari on cada any tenen lloc diferents actes de caràcter polític, cultural i social.

Placa commemorativa als màrtirs de 1714
Espai d'homenatge
L'any 1989 l’espai es va remodelar, i va adquirir l’aspecte que té actualment. Va ser l'arquitecta Carme Fiol qui va posar al descobert l'indret on van ser enterrades les víctimes d'aquell setge, enderrocant les cases que hi havia i cobrint-lo amb un maó tan roig com la sang vessada. El fossar, que originàriament era el cementiri de Santa Maria del Mar, sortia a la llum pública.
Posteriorment, el 2001, s’hi va erigir el peveter, obra d'Alfons Viaplana, amb la flama en memòria dels qui van caure durant el setge.
Al fons de la plaça, a l'ombra de les moreres que la bategen, una placa reprodueix els versos de Frederic Soler "Pitarra", llegits any rere any durant els actes d'homenatge de la Diada:
"Al fossar de les Moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor".
Uns versos que també es poden llegir en una placa al marge que separa la plaça del carrer de Santa Maria, i que fan referència a un episodi del setge segons el qual el fosser i el seu net es van negar a enterrar al fossar el cadàver d’un soldat enemic, malgrat que era de la seva mateixa família (es tractava del fill del fosser i pare del net).